Els 10 llargmetratges de la tercera edició del festival Barq

BarcelonaLa ciutat de Palm Springs, considerada com el pati de jocs de Hollywood, té una cara menys glamurosa: una filera de tamarius de vint metres d'alçada segrega una àrea residencial històricament de famílies afroamericanes de la resta de la població. Aquests arbres són racistes? Aquest és el debat que plantegen Sara Newens i Mina T. Son Racist trees, un dels deu llargmetratges que es poden veure a partir d'avui i fins diumenge en la tercera edició del Barq, el Festival Internacional de Cinema d’Arquitectura de Barcelona. En aquesta edició, els organitzadors volen reivindicar el caràcter social de l'arquitectura i el disseny. “Organitzar un festival com el Barq és un acte d’amor al cinema i a l’arquitectura”, afirma Pep Martín, codirector del festival. Les pel·lícules i els curtmetratges es podran veure als Cinemes Girona, al Zumzeig, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i a la plataforma Filmin. La pel·lícula guanyadora es projectarà a Madrid el dia 18 d'octubre.

Sis dels llargmetratges, entre els quals hi ha Racist trees, formen part de la secció oficial a concurs. "És l’edició amb més quantitat de pel·lícules, curtmetratges i activitats paral·leles obertes al públic”, afirma la cap de programació, Núria Campreciós. Sense abandonar el continent americà, el festival arrencarà aquesta tarda al Dhub amb Skin of glass. Aquest documental de Denise Zmekhol recull el viatge emocional que va fer quan va trobar-se que l'edifici més cèlebre del seu pare, un mític gratacel d'acer i vindre, estava ocupat per persones sense llar. I a El tren y la península, Sky Richards i Andreas Kruger s'endinsen en les lluites ideològiques i territorials sorgides a la península del Yucatán arran del projecte faraònic del Tren Maya.

Visions i somnis de Bèlgica a Sri Lanka

Quatre protagonistes més del festival són els arquitectes Jean Englebert, Paul Letit i el matrimoni format per Lucien i Simone Kroll. Com es pot veure al documental de la cineasta Elodie Degrave La vie en kit, aquests arquitectes van ser uns visionaris als anys 60, perquè van plantejar a Bèlgica una arquitectura innovadora, sostenible i més assequible, feta de fusta o amb mòduls prefabricats.

De Bèlgica a Itàlia: Alfabeto Mangiarotti, de Davide Maffei, s'endinsa en els vessants com a arquitecte, dissenyadors i escultor d'Angelo Mangiarotti (1921-2012). És considerat un dels creadors italians més excepcionals del segle XX i els amics, col·laboradors i clients que apareixen al documental destaquen la seva sensibilitat cap als materials i el seu afany innovador.

L'arquitectura també pot tenir un vessant còsmic: ho mostra la cineasta a Clara Kraft Isono a Bawa's garden, una pel·lícula entre el documental i la ficció amb la qual aborda la figura de l'arquitecte de Sri Lanka Geoffrey Bawa (1919-2003) i una de les seves obres mítiques, el jardí de Lunuganga.

Pel que fa a les pel·lícules de les sessions especials, són estrenes absolutes Ricardo Bofill: la hoja en blanco, de Manel Arranz i Elisabeth Anglarill, un any després de la mort de l'arquitecte, i Protegim les escoles, sobre un projecte de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya per pacificar l'entrada de l'escola Entença. També Casa Bloc, rehabilitació d'una idea, de Patricia Tamayo i Albert Badia, sobre la recent transformació de 17 habitatges d'aquest edifici pioner del Gatpac per part de la Fundació Habitat13. Per l'últim, el festival estrena a Espanya Light without sun, un documental experimental de Clara Kraft Isono, Marie Ramsing i Christopher Sejer Fischlein sobre l'habitatge de Jon Utzorn a Mallorca Can Lis.