Una imatge de l'exposició que es pot veure al MAC fins al 28 de juny

¿Per què pintaven els primers éssers humans?

Una exposició al MAC mostra peces inèdites dels artistes de la prehistòria

Una imatge de l'exposició que es pot veure al MAC fins al 28 de juny / Cristina Calderer

¿Per què pintaven els primers éssers humans? ¿L'art figuratiu és patrimoni exclusiu dels Homo sapiens o es pot considerar que els neandertals ja utilitzaven l'art per comunicar-se? ¿Amb què pintaven aquests primers artistes? ¿Per què les figures humanes són pràcticament inexistents en les primeres manifestacions artístiques? ¿L'art llevantí va ser una creació de les últimes comunitats caçadores i recol·lectores o no va començar fins a l'arribada dels pobles agrícoles ramaders? L'exposició Art primer: Artistes de la prehistòria, que es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 28 de juny, planteja aquestes i moltes altres preguntes a través de 250 objectes que, en gran part, es poden veure per primera vegada. Moltes d'aquestes preguntes, però, no tenen una resposta clara i contundent perquè aquests primers artistes, òbviament, no van deixar documentació escrita. A més, sempre s'investiga i cada troballa desfà antigues creences.

"Tradicionalment s'ha associat la figura artística amb un home quan no sabem si els que pintaven eren dones o homes"

¿Els neandertals feien art?

La primera imatge és tota una declaració d'intencions. És la figura d'una dona neandertal que treballa amb pigments. "Hem volgut fer molt visible la dona perquè tradicionalment s'ha associat la figura artística amb un home quan no sabem si els que pintaven eren dones o homes", diu Jusèp Boya, director en funcions del MAC. I és deliberadament una neandertal. "Tradicionalment s'ha fet una anàlisi racista i s'ha considerat el neandertal una especie menor, però les últimes troballes demostren que no és així –explica Antoni Palomo, conservador del MAC, que ha comissariat l'exposició amb Inés Domingo, investigadora de la UB–. Volíem plantejar el debat de fins a quin punt els neandertals [que van aparèixer fa 300.000 anys i en fa 200.000 ja treballaven els pigments] tenien un pensament abstracte i la capacitat de comunicar-se a través de l'art". El visitant pot intentar obtenir la seva pròpia resposta observant el llegat artístic que van deixar els neandertals a les coves de la Pasiega (Cantàbria), Maltravieso (Càceres) i los Aviones (Múrcia). Hi ha figures geomètriques i negatius de les mans –dibuixaven l'empremta de la mà bufant-hi la pols dels pigments a sobre.

Entre les vitrines de l'exposició, unes grans pantalles amb animacions ajuden a entendre la vida dels primers sàpiens que van arribar des del nord d'Àfrica fa uns 40.000 anys. Era l'edat de gel i van irrompre al continent europeu acompanyats de millors tecnologies i una gran càrrega simbòlica. "Posen un gran èmfasi en els animals i els éssers humans pràcticament no hi apareixen, però no és perquè no tinguessin la capacitat de dibuixar-los, perquè els dibuixos dels animals són molt detallats –diu Domingo–. Tampoc dibuixen tots els animals de caça, només els grans herbívors com bisons, rens, mamuts, cérvols i cabres". Les poques figures humanes clares d'aquella època són les venus. I si bé no hi ha gaires homes i dones, sí que es representaven força els fal·lus i les vulves. Pintaven amb carbó o manganès per fer el negre i amb òxids de ferro per al vermell. "Això que utilitzessin sang és un fals mite", destaca Domingo. Barrejaven els colorants amb greixos animals i extractes vegetals i pintaven amb els dits, pinzells, tampons o bufant amb la boca. Fa 40.000 anys també feien música amb flautes, xiulets bramadors i arcs musicals. Diferents vídeos mostren també artistes actuals que reprodueixen les tècniques d'aquells primers artistes.

Les figures desaparegudes

L'exposició dedica un altre gran espai a l'art llevantí que tan sols es troba a Catalunya, València, l'Aragó i algunes parts d'Andalusia, i en espais com les coves i les balmes. Aquí els comissaris també han decidit deixar una pregunta oberta: ¿va ser concebut pels últims caçadors-recol·lectors postglacials o és un art neolític? No queda clar perquè els temes que fan servir són comuns als dos modes de vida. L'art llevantí va ser una autèntica revolució artística perquè va introduir el moviment i l'art de narrar: hi ha escenes de cacera, batalles, ajusticiaments, marxes, maternitat, mort, recol·lecció de mel... En alguns moments també hi ha una gran violència. L'altra gran singularitat és l'aparició d'humans amb vestits, ornaments i eines.

L'exposició acaba amb una part de la col·lecció del MAC força inèdita: les fotografies i reproduccions gràfiques de l'art llevantí que es van fer, sobretot, entre els anys 1917 i 1965, i que permeten descobrir figures o conjunts que van desaparèixer de les parets. En aquesta secció també és visible la rivalitat que hi va haver el 1917, amb els primers descobriments d'art prehistòric, entre Madrid i Barcelona.

Les peces artístiques

Espàtula en forma de peix

Sobre una costella, possiblement de bòvid, es va dibuixar amb molt de detall tot de formes que imiten les escates d'un peix. Destaca també una aleta caudal. Aquesta petita obra d'art es va fer fa 20.000-13.700 anys i es va localitzar a la cova del Pendo, a Cantàbria.

Una làmpara neolítica

Les coves no tenien llum natural, però els homes i dones utilitzaven torxes amb llum estable que feien amb greix d'animal, sobretot amb el moll dels ossos. Aquest és un llum esculpit sobre pedra sorrenca amb una cubeta rodona i un mànec treballat de fa 20.000-13.700 anys. A vegades feien les metxes amb escorça de ginebró.

Una escena maternal d'aus i homes

Una grua de coll sinuós, cap petit i potes llargues, amb plomes, que sembla protegir la seva cria i dos homes perfilats que imiten el seu moviment o es disposen a caçar-les. L’escena es va gravar amb un burí de sílex fa 14.000 anys en una pedra calcària al jaciment de l’Hort de la Boquera, a prop de Margalef de Montsant. Va ser descoberta el 2011 i, per primera vegada, es mostra al públic.

La "dansa fàl·lica"

A l'exposició també es pot fer una visita virtual de 360 graus a la Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues), el primer testimoni amb art rupestre llevantí trobat a Catalunya el 1908. Al principi es pensava que es tractava d'una dansa fàl·lica, on nou dones envoltaven un personatge masculí. Amb el temps s'ha descobert que la pintura es va fer en diferents fases i les dones s'hi van anar afegint al llarg del temps.