Benvenuto Chavajay: "M'interessa més la desobediència que la resistència"

BarcelonaUn fet tan quotidià com una conversa amb el pare va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'artista Benvenuto Chavajay (San Pedro la Laguna, Guatemala, 1978). Chavajay li va preguntar què era l'art per a ell. Després d'un llarg silenci, el pare li va respondre que aquest concepte no existia ni en la seva llengua, la tz'utujil, ni en la seva memòria. Chavajay va quedar corprès per aquell silenci i fa uns vint anys que hi aprofundeix, amb treballs com la performance que farà al Museu Tàpies aquest dijous.

"Segons les lògiques occidentals, el meu pare era analfabet, perquè no sabia ni llegir ni escriure —explica Benvenuto Chavajay—. Quan es va quedar en silenci, aquest silenci va començar a parlar-me més a mi i em va tombar les lògiques i les retòriques de la modernitat occidental. I vaig començar a traduir i transcriure les olors i gustos ancestrals. El meu pare parlava amb les pedres, amb la terra, amb la natura. Hi ha unes altres formes i maneres de llegir la realitat, i el meu pare em va ensenyar a llegir les realitats ancestrals".

En aquell nou camí, Chavajay va començar a "oblidar" les lògiques i les retòriques occidentals i es va endinsar en "l'ancestralitat i la cosmovisió de la cultura maia". "Vaig treure la pols de la història i vaig activar la memòria, però una memòria ancestral", diu l'artista. I això el va portar a tornar "al melic", al que és més important. "El meu melic està amagat, enterrat on hi ha més les meves arrels, el meu poble, el pobles maies, els pobles indígenes de Guatemala", diu.

En un món tan convuls com l'actual, Chavajay manté que l'art pot tenir un poder sanador. "Nosaltres ara som els testimonis d'aquestes realitats, de moltes realitats històriques que estan ferides. Així que l'artista ha d'abraçar les ferides i les herències, i dur-les cap a una nova humanitat". Al mateix temps, ha de "donar testimoni" del que fa partir de la cultura i els pobles".

Descolonitzar els museus

Davant els anuncis de nombrosos museus del món de voler-se descolonitzar, Chavajay creu que és possible, però que primer cal "travessar les ferides i les herències". "Jo vinc d'un poble que ho porta a la sang, en la terra i en la dignitat. Aleshores, per travessar-les has de sentir el dolor, l'herència i la ferida. Sense sentir això no té cap sentit".

Aquesta crida pot semblar ingènua en un món en guerra. Però Chavajay no es veu a si mateix com un resistent. "M'interessa més la desobediència que la resistència, perquè la resistència ve de la part política i ideològica, i això no ha funcionat en els nostres pobles d'Amèrica. El que sí que funciona és la desobediència epistèmica, i la desobediència s'ha d'abraçar des de la cultura. Crec que la cultura sí que pot sanar part de la realitat", explica.

Els nombres sagrats del calendari maia

A la performance que Chavajay farà al Museu Tàpies li tatuaran dos nombres sagrats de la cosmovisió maia: el 13, que representa l'energia màxima, i el 0. "Occident i la modernitat han secularitzat el número 13 com el de la mala sort, i el 0 com el no-res. Però en el pensament maia és el començament i el final, el tot, el més sagrat", diu l'artista. Així mateix, fer-la a l'Estat, per la seva història colonial, aporta un caràcter excepcional a la performance. "Tatuar-me aquí és molt important perquè em confirmaran i em reafirmaran que el 13 i el 0 són el més sagrat", assegura. Sigui com sigui, Chavajay diu que no ve "a tirar parets ni enderrocar monuments ni escultures". "Simplement, vinc a donar-me una segona oportunitat, que vol dir ser més humà".

Chavajay farà una altra performance al cementiri de Montjuïc, l'Estadi Olímpic i, potser, a l'exterior de la Sagrada Família. Durant aquesta altra performance, transitarà per aquests llocs carregats amb un quadre on es pot veure una casa d'adobs amb un colom al terrat. Aquesta imatge evoca un poema sobre unes noies que es van tirar per un penya-segat abans que uns colons les prenguessin i, quan van ser a l'aire, es van convertir en coloms.