Les grans exposicions del 2026

BarcelonaL'agenda artística d'aquest any arriba plena de grans exposicions, entre les quals hi ha una gran retrospectiva de Marcel Duchamp al MoMA de Nova York, i dues mostres de Zurbarán i els retrats de Jan van Eyck a la National Gallery de Londres. La llista de grans noms, catalans i internacionals, continuarà amb Aurèlia Muñoz, Richard Avedon i Matisse. I, d'altra banda, Barcelona acollirà unes cinquanta exposicions dins la capitalitat mundial de l'arquitectura de la Unesco.

Mestres francesos a Barcelona: els Nabís i Matisse

Dues exposicions barcelonines permetran treure el cap en alguns dels episodis més brillants de la pintura francesa. La Pedrera acollirà una gran exposició del grup dels Nabís (del 6 de març al 28 de juny), que van voler crear un art total, sovint amb un caràcter místic, en el qual no hi hagués jerarquies entre les arts decoratives i la pintura. I el CaixaForum de Barcelona ha programat una exposició col·lectiva per revelar la influència d'Henri Matisse en l'art contemporani (del 27 de març al 16 d'agost). Chez Matisse, que inclou més de 40 obres de Matisse i prop de 50 d'altres artistes, arribarà a Barcelona precedida per la rebuda entusiasta que va tenir al CaixaForum de Madrid. I en el terreny internacional, el Museu d'Orsay presentarà del 17 de març al 19 de juliol Renoir i l'amor, una gran exposició d'aquest mestre impressionista centrada en les relacions humanes i l'afecte.

Apoteosi de Marcel Duchamp

Marcel Duchamp és un dels artistes més importants del segle XX, i un pioner a l'hora de postular que l'art és la idea i no l'obra. El MoMA de Nova York, que va ser el primer museu a comprar obra de Duchamp, li dedicarà del 12 d'abril al 22 d'agost la primera gran exposició als Estats Units des del 1973. L'influx de Duchamp manté tota la vigència, tal com es podrà veure amb unes 300 obres, entre ready-mades, pintures, dibuixos, instal·lacions fílmiques i documents d'arxiu. Un dels eixos centrals de l'exposició serà el museu portàtil de la seva obra creat per ell mateix, La Boîte-en-valise, de la qual es farà la presentació més ambiciosa amb exemplars de diferents moments.

Teixir l'escultura: Aurèlia Muñoz i Ruth Asawa

Aurèlia Muñoz (1926-2011) és una figura central per entendre l'art tèxtil a Catalunya. En els últims anys se n'ha sentit a parlar perquè el MoMA va comprar obra seva i perquè els hereus van fer una donació. Però encara no s'havia pogut veure cap gran exposició del seu llegat fins a la que organitzen el Museu Reina Sofia i el Macba, on estarà en cartell del 5 de novembre del 2026 al 29 de març del 2027, comissariada per l'equip d'Einaidea (Fundació Eina) en diàleg amb l’Arxiu Aurèlia Muñoz. L'exposició porta per títol Ens, un concepte clau en l'obra de Muñoz, i entre els plats forts hi haurà una selecció inèdita de grans estructures de macramé procedents de col·leccions institucionals de l’estat espanyol, Europa i els Estats Units, algunes de les emblemàtiques escultures-estels i les últimes instal·lacions realitzades amb paper fet a mà. 

D'altra banda, la primera exposició de l'any al museu Guggenheim de Bilbao serà una retrospectiva de l'escultora nord-americana d'origen japonès Ruth Asawa (del 18 de març al 13 de setembre), coneguda també per unes innovadores escultures penjants de formes orgàniques, però en aquest cas fetes amb filferro. D'aquests treballs, Asawa deia que entenia l'esforç i la feina repetitiva de teixir filferro com si traslladés una feina camperola al món de l'art, i que l'art podia fer millors les persones. Educada en una granja del sud de Califòrnia, Asawa i la seva família van ser empresonades en camps d’internament nipoamericans, i ella es va poder matricular en l'experimental Black Mountain, on professors com Josef Albers la van esperonar perquè treballés amb materials corrents com segells, fulles i papers, i més endavant amb filferro.

Història i vigència de l'Estàtua de la Llibertat

La llibertat il·luminant el món, o l'Estàtua de la Llibertat, es manté com una promesa igualitària en uns temps cada vegada més foscos als Estats Units. Coincidint amb el 250è aniversari de la Declaració d’Independència dels Estats Units, el Museu d'Orsay presentarà del 15 de setembre del 2026 al 21 de gener del 2027 una exposició i una experiència immersiva sobre l'escultor Frédéric Auguste Bartholdi, el visionari autor del monument que milions d'immigrants veien quan passaven per davant de l'illa d'Ellis de camí cap a Nova York. L'estàtua, que va ser la més gran d'aquell temps, va ser un regal de França als Estats Units amb motiu del centenari de la independència americana el 1876, tot i que no va estar acabada fins al 1886. L'objectiu de la mostra, tal com afirma el museu, és que el públic entengui "les decisions artístiques, ideològiques, econòmiques i tecnològiques que van permetre la realització d’aquest projecte excepcional".

Els grans mestres antics i els samurais

La programació de molts dels museus londinencs fa venir salivera, i la de la National Gallery encara va més lluny programant amb pocs mesos de diferència la primera gran antològica de Francisco de Zurbarán al Regne Unit (del 2 de maig al 23 d'agost) i una exposició amb els nou retrats conservats de Jan van Eyck, de qui el museu té el famós El matrimoni Arnolfini (del 21 de novembre del 2026 a l'11 d'abril del 2027). Aquests nou retrats constitueixen la meitat de la seva obra conservada, i reflecteixen com, en comptes de reis i nobles, va immortalitzar, amb tots els detalls més íntims, un reguitzell d'homes i dones del seu entorn. L'exposició de Zurbarán inclourà unes 50 pintures de museus d'arreu del món, i el recorregut estarà dividit en set àmbits, dedicats a temes com les obres que va fer per als ordes religiosos de Sevilla, com va representar els sants, la iconografia de la Immaculada Concepció i les natures mortes.

Els mestres antics són alguns dels protagonistes d'una de les grans exposicions del Rijksmuseum d'Amsterdam, Les metamorfosis, amb unes 80 obres mestres que il·lustren l'obra d'Ovidi, d'artistes com Ticià, Correggio, Cellini, Caravaggio i Rubens (del 6 de febrer al 25 de maig). A més, el recorregut continua amb artistes com Auguste Rodin, Constantin Brancusi i Louise Bourgeois, i arriba fins a l'art d'avui. Després del Rijksmuseum, l'exposició es podrà veure a la Galeria Borghese de Roma (del 22 de juny al 20 de setembre).

Una altra gran exposicions temàtica serà Samurai, al British Museum (del 3 de febrer al 4 de maig), concebuda amb l'objectiu de desmuntar els tòpics que envolten la figura dels samurais i per explicar com s'ha construït el mite que els envolta i com han arribat fins a la cultura pop. L'exposició inclourà unes 280 obres i objectes entre els quals destaquen l’armadura que el shogun Tokugawa Hidetada va enviar al rei Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra, considerada un emblema dels contactes diplomàtics entre el Japó i Europa al segle XVII.

Totes les cares de Gonçal Sobrer a la Fundació Vila Casas

Quan l'Arxiu Històric del Poblenou va dedicar una exposició a Gonçal Sobrer el 2011, el va definir com un pintor que havia exercit de pastisser, d'actor, pintor i contrapintor, de director d’un hotel i de fundador de l’art xava. A més, Sobrer va ser cronista del Poblenou, pioner de la performance a Catalunya, paracaigudista, mecenes i col·leccionista. Al març el gran públic tindrà una nova oportunitat de descobrir-lo gràcies a l'exposició que li dedicarà la Fundació Vila Casas als Espais Volart (del 9 de març al 31 de maig). La programació de la fundació també inclou exposicions de Lua Coderch i la Sara Bonache, totes dues premiades per la fundació, i una altra d'Esther Boix, una artista referent per com va denunciar l'opressió franquista de les classes populars i les dones al llarg dels anys 60 i 70.

Quatre grans fotògrafs: Avedon, Evans, Pérez Siquier i Larrain

Tot i que es va poder veure a Barcelona el 2002, val la pena fer una escapada a la fundació Mapfre de Madrid per tornar a veure la mítica sèrie de Richard Avedon In the american west (a partir del 6 de juny), que inclou una selecció dels retrats que Avedon va fer a 752 persones de 189 poblacions de disset estats de l’Oest americà entre el 1979 i el 1984, entre els quals hi ha un vagabund, un escorxador de serps, un exboxejador professional, un miner, una mestressa de casa, un ranxer... "Aquest és un Oest de ficció. No crec que l'Oest d'aquests retrats sigui gaire més concloent que el de John Wayne", va dir Avedon d'aquest treball.

A Barcelona, el centre Kbr de la mateixa fundació presentarà una antològica del també nord-americà Walker Evans i una altra mostra amb els seus fons de Carlos Pérez Siquier (totes dues estaran en cartell del 25 de febrer al 24 de maig). Precisament la de Pérez Siquier servirà per treure's l'espina que l'exposició de l'artista que van presentar quan tenien la seu a la Casa Garriga Nogués va quedar interrompuda per la pandèmia de la covid un mes després d'obrir.

I la programació de la Fundació Foto Colectania inclourà Sergio Larrain. El rodamon de Valparaíso. Xile (del 22 de gener al 24 de maig), amb 80 fotografies sobre "la infància, el carrer i la soledat urbana", entre les quals hi ha la famosa sèrie Valparaíso. Aquesta mostra és una coproducció amb la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell, que a l'agost acollirà una retrospectiva de Larrain.

La capitalitat mundial de l'arquitectura de Barcelona

Les exposicions seran un dels puntals de la capitalitat mundial de l’arquitectura de Barcelona. N’hi haurà unes cinquanta, entre les quals Barcelona: intensa, diversa i complexa, a l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili; Nicolau Rubió i Tudurí. Arquitectura, paisatge, polèmiques (Museu d'Etnografia i Cultures del món), i Seny i rauxa. 150 anys d'arquitectura catalana, sobre el millor de l'arquitectura catalana des de la fundació de l'Escola d'Arquitectura l'any 1875 (Dhub). Així mateix, el Muhba acollirà una retrospectiva dels premis FAD; el Museu Picasso, Picasso: l'arquitecte, i la Fundació Joan Miró, la primera antològica de Charlotte Perriand a l'Estat (d'octubre a febrer del 2027). I en el terreny de la confluència de l’arquitectura i les arts plàstiques, el MNAC acollirà Sant Pere de Rodes i el mestre de Cabestany: la construcció d'un mite (del 19 de març al 29 de juny) i Jujol, de Perejaume (del 26 de novembre del 2026 al 28 de març del 2027).

La moda al museu: d'Elsa Schiaparelli als Sis d'Anvers

El llegat de la modista Elsa Schiaparelli és enorme: durant els anys del surrealisme va difuminar els límits entre art i moda amb col·laboracions mítiques entre les quals hi ha el Vestit esquelet que va fer amb Salvador Dalí. També va introduir l'humor i la ironia en l'aleshores solemne món de l'alta costura, i se li atribueix la invenció de la faldilla pantaló. Tota la seva força tornarà a la llum en la gran exposició que li dedicarà el museu Victoria & Albert de Londres del 21 de març a l'1 de novembre. Està previst que sigui tot un esdeveniment. Una altra de les grans exposicions de moda serà la primera dels també innovadors Sis d'Anvers, al Museu de la Moda d'Anvers (del 31 de març del 2026 al 17 de gener del 2027). I per als més mitòmans, la King's Gallery del Palau de Buckingham acollirà entre la primavera i la tardor la mostra més ambiciosa sobre l'estil de la reina Elisabet II, amb dos-cents vestits i complements. La mostra també inclourà mostres de teixits i cartes que revelen el procés de creació de les peces.