El Centre Pompidou tanca la col·lecció fins al 2030

BarcelonaAmb el Centre Georges Pompidou de París, inaugurat el 1977, els arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers van fer història quan encara eren força joves i desconeguts per la seva visió aleshores radical d'un museu com un contenidor high-tech i flexible on tots els espais són susceptibles de ser transformats. I, sobretot, perquè van capgirar les convencions i van col·locar a la façana les infraestructures que acostumen a estar ocultes, com les canonades i les escales mecàniques, i les van fer lluir pintant-les de colors llampants.

Malgrat tot, gairebé cinquanta anys després, el Centre Georges Pompidou s'ha convertit en un dels clàssics de l'arquitectura contemporània i un dels edificis més visitats d'Europa. Però també hi han aparegut problemes tècnics que han obligat el govern francès a rehabilitar l'edifici amb unes obres que duraran uns cinc anys, segons un projecte liderat per l'estudi franco-japonès Moreau Kusunoki Architectes en el qual col·laboren l'arquitecta mexicana Frida Escobedo, l'encarregada de la futura ampliació del Museu Whitney de Nova York, i l'enginyeria francesa AIA Life Designers. Els calendaris avancen, i aquest dilluns han tancat les portes dues plantes de la col·lecció permanent. Està previst que el museu quedi del tot tancat al setembre. Romanen obertes fins al juny diverses exposicions temporals, entre les quals una de l'artista Suzanne Valadon, i està previst que el museu torni a obrir el 2030.

El pressupost de la rehabilitació de la part tècnica és de 262 milions d'euros, totalment finançat pel govern francès. El de la part cultural és de 186 milions d'euros, que el Centre Pompidou es compromet a finançar. Si no s'obté el pressupost completament, el component cultural s'adaptarà mitjançant un disseny basat en "blocs funcionals independents", tal com informen des del museu. El projecte inclou també la renovació de l'Estudi de Brancusi, que forma part del Pompidou, i diverses intervencions a la plaça del museu perquè estigui més integrada en l'entorn urbà.

Tot i que el Centre Georges Pompidou tanqui, el públic podrà continuar tenint accés als seus fons durant les obres: la tardor del 2026 obrirà les portes a Massy el Centre Pompidou Francilien, un equipament que acull les reserves del Pompidou i del Museu Picasso de París i que tindrà una programació artística pròpia.

Un projecte sensible amb l'edifici existent

La idea de rehabilitar el Pompidou es remunta al 2020, i Moreau Kusunoki Architectes, coneguts pel projecte del Museu Guggenheim a Hèlsinki, Frida Escobedo i AIA Life Designers es van adjudicar el projecte després de guanyar un concurs internacional en el jurat del qual hi havia Renzo Piano. El principal repte de la rehabilitació del Pompidou serà actualitzar-lo sense trair-ne l'essència. En termes espacials, es vol millorar l'accessibilitat i fer més comunitaris alguns espais. En el vessant de la conservació, es tractaran els elements metàl·lics oxidats, es renovaran les façanes i es retiraran els elements d'amiant.

Segons Moreau Kusunoki Architectes, la renovació es concentrarà en "redescobrir la porositat dels espais interiors, restablint les connexions visuals i físiques entre els diferents programes", així com en "racionalitzar i simplificar l'organització espacial". Per això es definiran "trajectòries fluides per facilitar l'orientació" canviant subtilment les existents, perquè l'experiència sigui "més tranquil·la ajustada a les condicions contemporànies". D'altra banda, el projecte inclou "activar els espais revelant nous potencials i creant un disseny que permeti la flexibilitat d'ús", per "reforçar el caràcter de l'edifici coma una plataforma creativa". Per acabar, els arquitectes distingiran les seves intervencions de l'edifici històric fent servir una paleta de colors més neutra.

"Des del seu inici, el Centre Pompidou ha buscat ser un espai experimental i s'ha reinventat constantment per continuar sent rellevant i inspirar noves idees. Vam veure aquest projecte de renovació com una oportunitat per millorar tots aquests aspectes i, mitjançant una reparació respectuosa i adaptable, crear un museu que reforci una obertura i una continuïtat amb la ciutat", afirmen Nicolas Moreau i Hiroko Kusunoki. "La nostra proposta es basa en un diàleg amb el teixit existent –afegeixen els arquitectes–. Al multiplicar les porositats físiques i visuals i restaurar la claredat dels diferents recorreguts dels usuaris, el disseny fomenta la reactivació i la revaloració dels espais. Aspirem a fomentar una llibertat d'apropiació més gran per crear un centre cultural que reflecteixi els valors generosos en què va ser concebut, on la interacció humana i l'experiència física són centrals".