Art

Daniel Steegmann Mangrané, un dels artistes catalans amb més projecció internacional

El Macba dedica la primera retrospectiva al creador barceloní forjat al Brasil

BarcelonaAbans que artista, Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1977) volia ser biòleg. Estava "totalment obsessionat" per la selva tropical, com diu ell mateix, i va acabar marxant al Brasil després de veure dues exposicions de Lígia Clark i Hélio Oiticica a la Fundació Tàpies. Tenia previst passar-hi tres mesos, i hi ha passat els últims vint anys. Va tornar fa prop d'un any, i ara el Macba li dedica la primera retrospectiva fins al 20 de maig del 2024, titulada Daniel Steegmann Mangrané.Una fulla al lloc de l'ull. Serà una oportunitat molt bona perquè el públic d'aquí descobreixi un artista que és més conegut a fora que aquí.

Durant aquests anys Steegmann s'ha convertit en un dels artistes catalans amb més projecció internacional i la seva obra es pot veure en una col·lecció d'art contemporani tan sonada com la Col·lecció Pinault exposada a la Borsa de Comerç de París. "Hi ha una manera de fer en l’art produït a Catalunya que fa referència al que és vernacle i pobre, que acull la fragilitat, però alhora és un art transcendental, una tradició que comprèn des del romànic fins a Miró i Antoni Llena, i que arriba fins a David Bestué. Aquesta és també la meva cultura material, pertanyo a aquesta tradició i m’hi reconec", diu Steegmann.

Cargando
No hay anuncios

Daniel Steegmann Mangrané va marxar de Barcelona amb un cert desencís. "Tenia ganes que passessin més coses, d'un context més vibrant. Al Brasil no buscava una carrera, sinó un context en què la meva obra pogués créixer. El Brasil té un context cultural extremament vibrant, i no parlo només de la producció artística, literària o musical, sinó de la cultura del país, la manera de ser del seu poble, la seva capacitat de reinventar-se cada dia, la seva sensualitat i la seva potència. Al Brasil la creativitat és una qüestió de supervivència. Quan tornes a Europa te n'adones per què s'anomena el Vell Continent: estem plens de queixes i reumes, anquilosats", adverteix l'artista.

Pel que a la retrospectiva, Steegmann creu que l'agafa en el moment ideal "per fer una pausa i analitzar el que ha passat en els últims anys". "Ara faré un any sabàtic precisament per nodrir-me i tenir temps de dedicar-me a altres iniciatives que fa massa temps que he deixat banda. Ve un temps de reflexió i de connexió amb allò que em mou, creativament i vitalment", explica.

Cargando
No hay anuncios

Com indica el títol de la mostra, Steegmann planteja una profunda relació amb la natura. "L'obra del Daniel ens fa repensar la nostra relació amb l'entorn, d'una manera més holística, trencant amb els dualismes que ha portat el pensament colonial", afirma Hiuwai Chu, la cap d'exposicions del MAcba i comissària de la mostra juntament amb el portuguès João Laia, el comissari en cap de Kiasma, el Museu Nacional d'Art Contemporani de Finlàndia, on l'exposició es va poder veure entre el març i el setembre. "La seva obra també està molt inspirada en les cosmologies ameríndies on tot té un esperit humà. La seva obra ens aporta una mirada no antropocèntrica que dona espai i agència a tots els elements del nostre entorn", diu Chu.

Així i tot, Steegmann no es planteja com el retorn a Barcelona pot afectar la seva obra. "No veig aquest retorn com definitiu –explica l'artista–. Encara mantinc un peu en aquell país que m'ha donat tant. Ara estic aquí per una temporada, segurament els pròxims anys, però el futur és molt ampli per posar-li límits. Potser tornaré a viure al Brasil o potser en algun altre país. La selva continuarà sent un lloc de fascinació i inspiració i hi seguiré implicat desenvolupant-hi projectes artístics, educatius i activistes. De fet, un dels projectes als quals em vull dedicar pròximament és la creació d'una fundació dedicada a la preservació i l'estudi de la selva tropical".

Cargando
No hay anuncios

Aquest afany de protecció de la selva ha sigut encara més urgent durant els anys que Jair Bolsonaro ha governat al Brasil. "Han sigut uns anys extremament depriments, d'una violència i una corrupció inimaginables. Ell potser ja no hi és i segurament acabarà a la presó. Però el projecte bolsonarista, encarnat per una part dels evangèlics i pels diputats afins a l'agronegoci, segueix viu i fort. La desforestació s'ha reduït un 27% en el primer any de mandat de Lula, però continua en xifres rècord, així com continuen els assassinats d'indígenes i ambientalistes", lamenta Steegmann.

Cargando
No hay anuncios

Un artista sempre inquiet

L'exposició inclou una trentena d'obres dels últims vint-i-cinc anys. El primer que crida l'atenció és la diversitat de mitjans en els quals treballa, des de l'aquarel·la, la fotografia, l'escultura, el vídeo i els hologrames. "Sempre m'ha agradat trobar-me a l'inici d'un procés, fer coses que no sé fer. Això m’obliga a col·laborar amb altres persones i professionals. El més important és que el procés de fer una obra em porti a llocs on no tenia ni idea que es podia arribar", diu.

Cargando
No hay anuncios

El recorregut arrenca amb dues obres primerenques: un conjunt de més de dues-centes petites aquarel·les d'una sèrie més àmplia, amb les quals Steegmann explora qüestions com l'espai, el temps, el moviment i la narrativa, i una Taula d'objectes, molts d'ells fets amb branques, que és una metàfora del seu estudi. I l'exposició esclata amb una gran sala central amb una forta càrrega sensorial, on destaquen el mateix terra, titulat Paisatge de possibilitats, uns fils de llum que canvien segons les condicions ambientals i un pavelló que porta un fragment de natura, fins i tot amb insectes, dins la sala del museu. També hi ha un altre pavelló on els visitants passen a formar per a l'exposició fent-se un suc de taronja.