"Ser la filla de Picasso no és fàcil, però tampoc te'n pots escapar"

BarcelonaA Claude Picasso li van regalar dos cotxes de joguina quan era petit. Estava encantat amb el regal, però no va poder-hi jugar. El seu pare, Pablo Picasso, se'ls va apropiar i en va fer un cap de mona. El capó fa de morro i els parafangs simulen els llavis. A la germana de Claude, la Paloma, li va passar el mateix amb unes nines. Quan tenia 3 anys, el pare li va fer una sèrie de set nines amb la seva cara. "Tan bon punt me les va donar, me les va prendre, però gràcies a això les podem veure i ara sí que són meves", explica Paloma Picasso, que aquest dijous ha presentat l'exposició Créixer entre dos artistes. Homenatge a Claude Picasso al Museu Picasso de Barcelona.

La mostra, que es podrà veure fins al 26 d'octubre, ha estat concebuda per la mateixa Paloma Picasso, amb l'ajuda de la família del seu germà, que va morir l'estiu del 2023. Inclou fotografies de Robert Capa i Edward Quinn i les obres d'art i les joguines que van crear els seus pares, Pablo Picasso i Françoise Gilot. És la primera vegada que es pot veure l'obra de Gilot al Museu Picasso de Barcelona. "Amb aquesta exposició volíem reivindicar no només la figura del nostre pare, sinó també la mirada artística de la nostra mare, Françoise Gilot”, diu Paloma, l'única supervivent dels quatre fills de Picasso i actual responsable de l'administració Picasso i patrona del Museu Picasso de Barcelona.

A les sales del museu es pot veure la intimitat domèstica a La Galloise, la casa al municipi de terrissaires provençal de Valauri on Picasso va descobrir la passió per la ceràmica. Hi va viure tota la família: Picasso, Gilot i els dos fills d'ambdós, Claude (1947-2023) i Paloma (1949), des del 1948 fins al 1953. Aquell any, Gilot va abandonar el pintor i va tornar a París amb els dos fills. No devia ser fàcil continuar amb el projecte artístic i sobreviure al reconegudíssim artista malagueny, però ho va fer. Era una dona valenta, que també va publicar Mi vida con Picasso (1964). Va ser un gran èxit editorial, però la majoria d'artistes van fer pinya amb Picasso i, per a Gilot, encara es va complicar més obtenir reconeixement.

"Oblidats" pels pares

"Quan el meu pare creava, no feia diferències; tant era si eren joguines o obres d'art, ell sempre s'ho prenia tot seriosament, però amb un somriure. Tant el pare com la mare treballaven moltíssim i aquesta intensitat es nota a l'exposició", explica la Paloma. Picasso i Gilot feien de tot amb les mans i tenien una gran imaginació. Sovint fills i pares es disfressaven de mosqueters, de cowboys o de toreros. L'esperit d'aquests jocs traspua en les diferents sales, que mostren una seixantena de creacions de Picasso i una desena de Gilot. En una entrevista, Claude reconeixia que els seus pares "els oblidaven": "Estàvem encantats que s'oblidessin de nosaltres". En aquest "oblit" hi havia implícita una gran llibertat: els dos germans podien fer el que volien. "N'hi ha que es deuen imaginar que fèiem bajanades, perquè per a alguns, amb el seu cervellet de peix fregit, Picasso feia bajanades. En tot cas, nosaltres sabíem que no eren pas bajanades". Claude assegurava que, dels pares, va aprendre a arriscar-se, a llançar-se al buit.

Paloma Picasso reconeix que no té pràcticament records de quan els seus pares estaven junts. Es van separar quan ella tenia tan sols 3 anys. "Ells mai van parlar malament l'un de l'altre i, quan es van separar, passava tots els mesos d'estiu amb el pare. No ho vaig viure com una cosa traumàtica". Com a comissària de l'exposició, afirma que aquest homenatge a Claude és també una manera de compartir "els anys de llum, d’imaginació i d’aprenentatge" que van viure junts: "L’art era el nostre llenguatge comú". Al Museu Picasso, per exemple, es pot veure un llibre que els va fer la seva mare i que els va regalar el Nadal del 1952. Tenia un títol mitològic: Paloma Sphynx, al·ludint al fet que Paloma era una nena força silenciosa.

"El meu pare posava la seva vida com a exemple i la meva mare tenia por que odiéssim l'art perquè ens robava els nostres pares. La mare es tancava a l'habitació per crear i no ens portava tot el dia a museus, perquè volia que ho visquéssim com una afició, no com una obligació", diu Paloma: "Veure crear és molt important, un privilegi". Tot i això, ser la filla de Picasso no és fàcil: "No és fàcil existir més enllà de Picasso, però no te'n pots escapar. Tampoc és fàcil ser la filla de la meva mare, que s'imposava sempre reptes molt grans, però em va ensenyar que una nena pot fer el mateix que un nen o millor. D'ells he heretat aquesta ambició d'anar més enllà, però vaig trigar una mica a decidir què fer amb la meva vida. Amb el meu cognom hauria estat desastrós matricular-me a belles arts", assegura. Va acabar escollint el disseny de joies.

Se n'han fet moltíssimes, d'exposicions amb l'obra de Picasso, però la comissària explica que ella descobreix cada dia coses que no sabia: "He pogut mostrar la vida del meu pare, la meva mare i el meu germà". Mira amb tendresa un retrat de Claude amb galteres, que Picasso va fer el 1948. "Llueix molt aquí, enmig de totes les altres obres", diu mentre recorre l'exposició, que comença amb uns dibuixos amb ombres xineses en què es distingeixen Pablo Picasso, Françoise Gilot i els dos fills. Per a Paloma, malgrat que es portaven dos anys, Claude era com el seu germà bessó.