En una fleca i al despatx d'un alcalde: el Macba celebra els 30 anys desplegant-se per Catalunya

BarcelonaAmb el Macba, que el 28 de novembre farà 30 anys, la ciutadania, el sector de l'art, la Fundació Macba i les administracions públiques van aconseguir la gran fita de dotar Barcelona d'un museu d'art contemporani de nivell internacional. "Aquests 30 anys han sigut, i continuen sent, uns anys en què treballem amb una responsabilitat molt important, que és difondre el patrimoni modern i contemporani de l'art català, i també de l'internacional", afirma la directora del museu, Elvira Dyangani Ose. "I també tenim la responsabilitat de fomentar –afegeix–, i ho hem fet molt, l'esperit crític d'una societat que volem que sigui crítica, conscient i també solidària, i la de generar nous relats per visibilitzar i donar cabuda a altres sabers i altres maneres d'entendre el món".

La col·lecció permanent serà un dels grans protagonistes del 30è aniversari. L'exposició Com una dansa d’estornells. Col·lecció Macba: trenta anys i infinites formes de ser (del 28 de novembre del 2025 al 28 de novembre del 2026) inclourà unes 200 obres d'una cinquantena d'artistes, per fer una revisió crítica de les línies del museu fins a l'actualitat. La imatge del vol dels estornells fa referència a com les obres "s’ajusten i es reagrupen en les diferents presentacions formant nusos o mapes de sentit", tal com diu Clàudia Segura, la cap de la col·lecció i la comissària de la mostra juntament amb la conservadora adjunta Núria Montclús.

A més, vídeos i materials d'arxiu de la col·lecció sortiran de l'edifici Meier i es podran veure entre el juny i el novembre del 2026 en llocs insòlits de tot Catalunya, com la sala d’espera d’un dentista, una fleca, la consulta d’un veterinari, els vestidors d’un camp de futbol, un local d’assaig o el despatx d’un alcalde, en un projecte comissariat per Martí Manen. Així mateix, el museu impulsa un nou projecte expositiu de la col·lecció en la trentena de centres d’art del país que formen part del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya (SPEAV). També continua la col·laboració del museu amb la Diputació de Barcelona amb l'exposició itinerant I, de sobte, l'atzar. Incerteses, destins i casualitats en la Col·lecció Macba (del 7 de novembre al 23 de gener del 2028), comissariada per Clàudia Elies. Es podrà veure en una desena de municipis de Barcelona. D'una altra banda, en el programa públic vinculat a l'aniversari del museu, titulat Murmuri, al desembre hi haurà un homenatge a l’enigmàtic artista conegut com a Tres (1956-2016) consistent en l'apagada Blackout #33, per convertir el Macba en "un espai de silencis i escoltes compartides". Una altra performance, coorganitzada amb la Fundació Joan Miró, que fa 50 anys, serà la de Dora García.

Entre les exposicions temporals, les celebracions començaran amb l'ambiciosa i pionera Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica (del 6 de novembre al 6 d'abril), una revisió pionera amb unes 350 obres d'un centenar d'artistes de l'art de la diàspora africana. Un dels trets més rellevants de la mostra és que trenca amb la visió uniformitzada que sovint es dona del panafricanisme, i el presenta com un univers divers. A més del Macba, l'exposició l'organitzen el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les, i els comissaris són la mateixa Dyangani i Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky. A Barcelona l'exposició tindrà el tret distintiu que aprofundirà en la relació d'intel·lectuals africans en la Guerra Civil, i els Arxius negres de Tania Safurs Adam, que es van poder veure en la passada Manifesta 15 Barcelona Metropolitana.

La programació continuarà amb La tercera torsió, de l'artista Anna Moreno (Barcelona, 1984), l'aportació del Macba als actes de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura (del 4 de febrer al 5 de juliol de 2026). Moreno documenta, amb el format d'una road movie, l’estat en què es troba un assentament nòmada que l'arquitecte Ricardo Bofill va dissenyar al Sàhara algerià per encàrrec de l’aleshores president algerià, Houari Boumédiène. El que havia de ser un complex modern va acabar incomplet i arruïnat, com un reflex de les tensions entre els somnis utòpics i la realitat colonial. A més, Moreno aborda dos projectes més de Bofill i els fa dialogar tots ells amb tres relats de J.G. Ballard. Aquest projecte és l’última part d’una trilogia que reflexiona sobre "la temporalitat a través de l’arquitectura utòpica i el potencial de la seva imaginació especulativa".

A continuació es podrà veure la primera exposició a l’Estat del tàndem d’artistes d’ascendència palestina Basel Abbas i Ruanne Abou-Rahme (del 13 de febrer al 28 de juny de 2026). Tots dos artistes viuen i treballen entre Nova York i Ramal·lah i col·laboren des del 2007. El nucli de l'exposició serà una nova instal·lació audiovisual immersiva i multicanal, creada específicament per a l'espai on s'exposarà, amb la qual els artistes investiguen diverses formes de presències espectrals i de narració a través de poemes i cançons de persones empresonades. La videoinstal·lació serà una coproducció amb Nottingham Contemporary i el Kunstinstituut Melly de Rotterdam i formarà part de la col·lecció del Macba.

Exposicions de Stan Douglas i el col·lectiu Vídeo-Nou

En la línia de grans noms dels anys 60 i 70 a qui el Macba ha dedicat exposicions, el 14 de maig del 2026 arribarà una retrospectiva del canadenc Stan Douglas (Ontario, 1960), conegut per com ha explorat la manera que la tecnologia i els mitjans afecten la percepció i la memòria col·lectiva. Aquesta exposició és una coproducció amb el Jeu de Paume. L'exposició estarà en cartell a Barcelona fins al 10 de gener el 2027 i després es podrà veure al centre parisenc.

També en la línia de l'audiovisual, després arribarà Entrava llum per les escletxes. Creació col·lectiva en moviment: del vídeo comunitari a les pràctiques col·laboratives contemporànies (del 23 de juliol de 2026 a l'11 de gener de 2027), comissariada per la directora de recerca del museu, María Berríos, i l'artista Daniel Gasol. L'eix central és l’experiència del col·lectiu Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari a Catalunya durant la Transició, conegut perquè va entendre el vídeo com una eina política i social capaç de generar processos d’autoorganització, empoderament veïnal i contrainformació. I a partir d’aquest nucli històric, la mostra es desplega en diferents zones temàtiques que entrellacen arxius, pràctiques i estratègies d’altres col·lectius nacionals i internacionals, tant històrics com contemporanis.

L'any 30 del Macba té un pressupost en línia amb el d'enguany, 12,6 milions d'euros, tot i que encara no està tancat. La programació acabarà en gran, amb una retrospectiva de l'artista barcelonina Aurèlia Muñoz (1926-2011), considerada una figura clau per entendre l'art tèxtil contemporani d'arreu del món (del 5 de novembre del 2026 al 29 de març del 2027). S'hi podrà veure una selecció inèdita de grans estructures de macramé procedents de col·leccions institucionals espanyoles, europees i nord-americanes, i una àmplia selecció dels seus dibuixos, que tampoc no s'havien mostrat públicament.

La retrospectiva de Muñoz l’organitza el Macba amb el Museu Reina Sofia de Madrid i ha estat concebuda com un projecte coral per la plataforma de recerca Einaidea de la Fundació Eina, en estret diàleg amb l’Arxiu Aurèlia Muñoz. La direcció científica del projecte és de Manuel Cirauqui, director d’Einaidea, i les comissàries són Rosa Lleó, investigadora associada a Einaidea; Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l'Arxiu Aurèlia Muñoz, i Aída Roger, conservadora adjunta del Macba.