Art

Un funeral per donar les gràcies als amics

El comiat d'Antoni Vila Casas reuneix, en una cerimònia sòbria com volia el mecenes, polítics, empresaris i artistes

BarcelonaDiu molt de com era Antoni Vila Casas que en les breus paraules que va deixar escrites perquè es llegissin al seu funeral, gairebé quatre frases, bàsicament es dedicava a donar les gràcies genèricament als amics i al seu entorn proper per tots els anys compartits. L’incomodaven una mica els elogis públics i els homenatges i va deixar dit com hauria de ser el seu comiat, que volia senzill i sense flors i que volia que se celebrés en una de les dues esglésies que havia triat. Al final es va triar la més grossa, la parròquia barcelonina de Sant Gregori Taumaturg, a Sant Gervasi, no gaire lluny d’on vivia aquest mecenes i exempresari farmacèutic –fundador de quatre museus dedicats a l’art català– que va morir el passat 14 de setembre als 92 anys. L’església, no cal dir-ho, es va omplir de gom a gom dimecres a la nit en una cerimònia que va ser sòbria, curta i acabada amb el cant del Virolai, com havia disposat. Més endavant hi haurà un acte de comiat més institucional a Can Framis, el seu museu barceloní, i també s’instal·larà l’escultura dedicada a ell de Rosa Serra que fa anys que espera al museu d’escultures Can Mario a Palafrugell.

Vila Casas havia previst que no s’informés de la seva mort fins passats uns dies per permetre a la família fer-li un comiat tranquil. Això l'hi va agrair de tot cor Montserrat Viladomiu, filla de la seva esposa Montserrat Pasqual Samaranch, perquè així es varen poder preparar per a un funeral en el qual hi havia al davant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i expresidents de la Generalitat com José Montilla o Jordi Pujol –Artur Mas, membre del patronat de la Fundació Vila Casas era fora del país i s’havia excusat–. “Vaig ser molt amic seu durant molt de temps”, recordava acabada la cerimònia Pujol. “Era molt generós, molt altruista, una gran persona”. No hi faltaven tampoc nombrosos empresaris, com ara els farmacèutics Joan Uriach i Antoni Esteve, o també Juan José López Burniol, Arcadi Calzada, Salvador Alemany, Lluís Bassat, Ferran Rodés o Josep Maria Xercavins, entre molts d’altres. Del món de l’art la representació era considerable, des de galeristes com Carles Taché o Mariana Draper fins a artistes com Agustí Puig, Isidre Manils, Josep Maria Camí, Ignasi Aballí o Perico Pastor. De molts d’ells tenia obres de diferents èpoques, perquè el seu objectiu era que la seva col·lecció recollís l’evolució de l’art català del segle XX i tot el que pogués del segle XXI. Ho feia convençut que aquesta era la seva contribució principal a la cultura del país perquè, com el definia ahir també Joan-Pere Viladecans, Antoni Vila Casas “era bàsicament un patriota”.

Cargando
No hay anuncios