Art
Art15/02/2023

Goya, Sorolla i Madrazo, mestres del retrat, al CaixaForum

El centre acull una mostra amb més de 170 obres del Museu del Prado

Les cinc obres imprescindibles de l'exposició

  • 'Gaspar Melchor de Jovellanos' (1798), de Francisco de Goya
  • 'Saturnina Canaleta' (1856), de Federico de Madrazo
  • 'El pintor Francesc Torrescassana' (1861), de Ramon Martí Alsina
  • 'Índia del camp' (1875), d'Esteban Villanueva
  • 'María Figueroa vestida de menina' (1901), de Joaquín Sorolla

L'escriptor francès Anatole France afirmava dels retrats que eren com "una biografia pintada". I el filòsof alemany Walter Benjamin assegurava que, si un retrat és bo, en un període de dues o tres generacions l'artista eclipsa el model. Els retrats també poden ser símbols de poder i ostentació, al·legories i maneres d'amagar els secrets més íntims. Al mateix temps, fer-los és tot un repte. "El retrat és el gènere on l'artista té més limitada la llibertat", afirma el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, amb motiu de l'exposició El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la il·lustració a la modernitat, que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al 4 de juny, i que després viatjarà als CaixaForum de Saragossa, Sevilla, València i Palma.

Cargando
No hay anuncios

"El retrat és el gènere on s'estableix una relació més estreta i, per què no, més conflictiva, entre qui encarrega l'obra i qui la fa. La immensa majoria de retrats són fruit d'un encàrrec, i el retrat és el gènere on el client té una opinió més autoritzada, perquè tothom té molt clar com vol veure's retratat i la seva opinió és fortíssima", explica Falomir. La mostra inclou 174 obres, 81 de les quals són pintures. També hi ha 27 fotografies, 18 escultures, 15 miniatures, 14 medalles i 12 dibuixos, alguns dels quals són caricatures, i 4 gravats. Per la varietat d'estils, continguts i missatges, Falomir assegura que el conjunt agafa volada i es converteix en un resum de "la història del segle XIX a Espanya".

Entre les obres exposades destaquen set pintures de Francisco de Goya, entre les quals hi ha el retrat magistral que va fer de Jovellanos i el seu autoretrat, i altres quadres de pintors com Isidre Nonell, Marià Fortuny, Federico de Madrazo (Saturnina Canaleta, l'esposa del banquer Jaume Girona), Eduardo Rosales, Ramon Martí Alsina, Esteban Villanueva, Francesc Masriera, Ignasi Pinazo, Joaquín Sorolla, Ignacio Zuloaga i Darío de Regoyos. En el camp de les escultures, crida l'atenció La reina regent Maria Cristina i Alfons XIII infant, de Venanci Vallmitjana, que sempre s'ha conservat en dipòsit del Prado al Palau de Pedralbes. El segle del retrat és la primera gran exposició amb què el museu explora el gènere del retrat amb totes les tècniques. A més, una setantena de les obres exposades no havien sortit mai del Prado, com l'escultura del cap de Goya, de Mariano Benlliure, i el retrat de l'escriptora Elinor Glyn, de Philip Alexius Laszlo de Lombos, coneguda perquè va popularitzar el concepte d'It-girl.

Cargando
No hay anuncios

El segle XIX està considerat "el segle del retrat" arran de "l'individualisme, l'efecte de la Revolució Francesa i les revolucions burgeses", explica Javier Barón, cap de conservació de pintura del segle XIX del Prado i comissari de la mostra. "Això està associat a la nova manera de producció capitalista que afavoreix la individualitat i que anirà en augment en els segles posteriors", afegeix Barón.

Cargando
No hay anuncios

El recorregut està organitzat temàticament en set àmbits. A La imatge del poder es pot veure el paper creixent dels ministres en lloc dels reis. La descoberta de la infància mostra el fruit de la difusió de les idees de Rousseau. Identitats aborda la imatge masculina i la femenina. I La imatge de la mort està dedicada a la tradició, avui pràcticament desapareguda, del retrat mortuori. Els tres últims àmbits estan relacionats estretament amb les arts: Retrats i autoretrats d’artistes, Effigies amicorum, que inclou de manera transversal retrats d’escriptors, músics i actors, i L'artista al seu estudi, quevol mostrar els tallers com a retrats dels mateixos artistes perquè s'hi poden veure còpies de les obres dels seus mestres i les obres d'art i objectes que col·leccionen.

Cargando
No hay anuncios

A més, les peces exposades permeten altres lectures com la mirada cap a l'Àfrica que traspuen obres com els retrats orientalistes de Josep Tapiró; cap a les colònies, com és el cas del quadre el pintor de l'escola de Manila Esteban Villanueva, i també cap als tipus populars i els camperols. "A partir del Romanticisme és possible retratar altres classes socials i altres civilitzacions", apunta el comissari. També es pot veure l'evolució de la moda, i les diferències entre la indumentària femenina: mentre que la de les dones és variada i sovint sumptuosa, la dels homes es caracteritza per l'austeritat. El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado és la cinquena exposició fruit de l'aliança de la Fundació la Caixa i el Museu del Prado.