Una gran exposició per fer justícia a Antoni Clavé

BarcelonaAntoni Clavé (1913-2005) es va exiliar a França el 1939 en un dels camions dels guàrdies d'assalt, i ja no va tornar a establir-se a Catalunya. Però, malgrat tot, mai va deixar de ser "el noiet del carrer Valldonzella". Així el recorda Núria Ridameya, la directora adjunta de la galeria Joan Gaspar, que va representar Clavé a Barcelona, amb motiu de la gran exposició que el Palau Martorell li dedica a partir d'aquest divendres i fins al 16 de novembre, coincidint amb el vintè aniversari de la mort de l'artista barceloní.

A Clavé se li atribuïa un cartell llegendari de Hitler, Franco i Mussolini llançant bombes des d'un globus amb el lema "Enviats del cel", així que s'ho va pensar més d'un cop abans de tornar a Barcelona durant el franquisme. "Venia alguna vegada al Masnou a passar una mica l'estiu, però no va tornar fins que no va tenir papers i va tenir una certa certesa que no el tancarien a la presó", diu Ridameya, que explica que va ser Clavé qui va presentar Picasso als Gaspar. "Clavé va conèixer Picasso quan va arribar a París el 1939, i la seva amistat es va tornar més profunda cap al 1944. Clavé tenia 31 anys, i aleshores va canviar la seva vida, perquè Picasso li va donar molta confiança i li va permetre creure que aconseguiria guanyar-se la vida com a artista en una època particularment complicada per a Espanya i per a tot Europa", afirma Aude Hendgen, responsable dels Arxius Antoni Clavé de París i comissària de la mostra juntament amb Josep Fèlix Bentz, cofundador del Palau Martorell i president del Reial Cercle Artístic.

Quan va tornar la democràcia, va rebre alguns reconeixements, entre els quals hi ha el fet de representar Espanya al pavelló espanyol de la Biennal d'Art de Venècia del 1984, una de les grans obres del qual es pot veure a la sala noble del Palau Martorell. "Clavé tenia molt bona relació amb Pasqual Maragall, que el va anar a veure a Sant Tropetz, i quan va sorgir el projecte de la Sala Antoni Clavé al Palau de la Generalitat, el vam acompanyar a veure l'aleshores conseller de Cultura, Francesc Guitart. Tot aquest espai amb aquesta obra tan meravellosa va ser pràcticament una donació", diu Ridameya.

"Vivia a París, però en realitat tenia molt el cor posat a Barcelona. I al Barça", subratlla Ridameya. Del Clavé culer, la galerista recorda que li va fer arribar una samarreta signada per Luís Figo, que li havia comprat un quadre en una altra galeria, i quan Clavé ho va saber li va enviar un catàleg dedicat. D'altra banda, la manera com Clavé va arribar a la família Gaspar va ser curiosa: s'hi va posar en contacte no per ell mateix, sinó perquè buscava galeria a la seva mare, la pintora autodidacta Maria Sanmartí, a qui la Fundació Palau va dedicar una exposició l'any passat.

Però, malgrat tot, el llegat de Clavé havia quedat en un cert oblit. La seva última gran exposició a Barcelona va ser a la Pedrera el 1997, i quan Ferran Mascarell era el conseller de Cultura no va tirar endavant el projecte d'una gran exposició de Clavé al MNAC auspiciada per la família de l'artista. Així que l'exposició del Palau Martorell, titulada Clavé amb majúscules, és un acte de justícia. Després de la Pedrera, aquesta torna a ser una iniciativa privada, de la galeria Joan Gaspar i els Arxius Clavé de París, tot i que compta amb el suport del departament de la Presidència i el departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. "Clavé és una figura que ha estat imprescindible per entendre la història de l'art del segle XX internacionalment –diu Bentz–. La ciutat de Barcelona tenia un deute amb Clavé, i havien passat massa anys des de l'última gran exposició. Ara hem pogut saldar aquest deute i posar-lo en el lloc on ha d'estar", explica.

Una exposició amb dues seus

L'exposició inclou unes 85 obres, algunes de les quals surten per primera vegada dels domicilis dels seus propietaris. I continua al Reial Cercle Artístic, del qual Clavé va formar part des del 1934, on es poden veure escultures i treballs damunt paper. El recorregut està organitzat cronològicament i geogràficament en cinc àmbits corresponents a Barcelona, París, Venècia, el Japó i els Estats Units. I al cor de la planta baixa, fora dels àmbits, hi ha tres obres que Clavé va fer per homenatjar, respectivament, Picasso, el Greco i Antoni Gaudí amb el quadre circense La roulotte, una versió d'El cavaller amb la mà al pit (una pintura que el va obsessionar) i un tapís fet amb un mosaic de teles evocador del trencadís gaudinià.

A la planta baixa, el recorregut continua amb els quadres de reis i guerrers parisencs. "S'ha de destacar que, tot i que va ser a França on es va destacar, els col·leccionistes van ser catalans", diu Hendgen. A dalt, es poden veure les pintures monumentals que va fer expressament per a la Biennal d'Art de Venècia i les que va fer per al Barça. Així mateix, les pintures del Japó, on es va aprofundir amb el joc entre el ple i el buit i l'ús de hankos, és a dir, uns segells de fusta personalitzats. "Aquests treballs són molt interessants perquè veus Clavé com un artista que accepta el repte d'estar reinventant-se contínuament", explica la comissària. I de les pintures novaiorqueses de les dues sales finals, posa l'accent en "la joventut i el dinamisme" d'un artista que, tot i tenir prop de 80 anys, es va amarar del que veia pels carrers i va introduir elements de l'art urbà en els seus treballs. En aquest àmbit es pot veure per segona vegada fora del consistori el tríptic monumental propietat de l'Ajuntament de Barcelona, la part central del qual recorda l'escultura de 14 metres d'alt de Clavé al Parc de la Ciutadella de Barcelona. El preu de l'entrada al Palau Martorell inclou les dues seus i la possibilitat de visitar en unes dates determinades, amb inscripció prèvia, la Sala Antoni Clavé del Palau de la Generalitat.

El Clavé home d'escena

La relació de Clavé amb els Gaspar es va concretar, dins la mateixa nissaga de galeristes, primer en la Sala Gaspar i més endavant en la galeria Joan Gaspar. Coincidint amb aquesta exposició, la galeria Joan Gaspar ha inaugurat una altra mostra sobre la feina que Clavé va fer en el món de les arts escèniques i el cinema en un moment molt breu de la seva trajectòria, entre el 1946 i el 1953, i que després va abandonar per dedicar-se a la pintura. Així i tot, també va triomfar en aquest camp, i va ser nominat a l'Oscar pels decorats i el vestuari d'El magnífic Andersen, dirigida per Charles Vidor. "Va ser un revolucionari", diu Ridameya.

Un dels plats forts de l'exposició a la galeria és un teatrí corresponent al segon acte de Don Perlimplin, i també es poden veure 19 figurins corresponents a produccions entre les quals hi ha aquesta mateixa obra, Los caprichos, Carmen, Ballabile, Les noces de Fígaro i Deuil en 24 heures. També s’exposen projectes de cartells i el disseny del teló per al ballet de Carmen, així com diversos figurins i esbossos de les escenografies d'aquest mateix ballet, i de Les noces de Fígaro i Deuil en 24 heures. Així mateix, també es poden veure enregistraments d'alguns d'aquests espectacles.