La gran "passa endavant" de la col·lecció d'art de la Fundació Vila Casas
La nova exposició permanent del museu Can Framis marca un punt d'inflexió en la institució
BarcelonaLa vocació pública i de servei de l'empresari farmacèutic i mecenes Antoni Vila Casas (1930-2023) era extraordinària. "Crec que si la societat s’ha portat bé amb tu, t’has de portar bé amb la societat –afirmava Vila Casas–. Em dedico a donar suport a la recerca mèdica i a promocionar artistes contemporanis catalans, i d’aquesta manera torno a la societat part del que m’ha donat". Ara aquesta cita obre el recorregut renovat del seu museu de pintura a Can Framis a Barcelona, en un espai monogràfic dedicat a la seva figura, per recordar-lo i donar-lo a conèixer entre els més joves.
"La fundació avui en dia és el reflex de la personalitat de l'Antoni, del seu caràcter obert i generós i del seu pensament enfocat cap al futur seguint la seva màxima de fer camí caminant", explica la vicepresidenta de la fundació i directora de l'àrea de salut, Montserrat Viladomiu, filla de la viuda de Vila Casas, Montserrat Pasqual Samaranch. A més, Viladomiu va avançar que estan treballant en la reobertura del museu a l'antiga farmàcia de Can Frailem a Pals, i que el pressupost anual per a les adquisicions és de 300.000 euros. Avui en dia, la col·lecció compta amb més de 5.000 obres. "Avui és un dia molt important perquè és el final d'un procés molt llarg de treball, de diàleg amb el mateix senyor Vila Casas i amb la seva col·lecció, i també perquè és l'inici d'una nova etapa en què la fundació fa una passa endavant per mantenir el seu llegat i aproximar-lo i actualitzar-lo al que la ciutat avui necessita –afirma el director artístic de la institució, Bernat Puigdollers–. Aquesta era una de les grans preocupacions del senyor Vila Casas, que la fundació i aquest museu fossin útils a la societat i també un element de diàleg, de reflexió i de millora de la societat catalana".
La renovació del museu Can Framis coincideix amb el 25è aniversari de la fundació, tal com recorda Cristina Ribes, que va assumir-ne la direcció general fa poques setmanes. "Iniciem una nova etapa i reafirmem el nostre compromís amb el llegat d'Antoni Vila Casas, en què l’art i la salut siguin l’epicentre de la nostra missió. Volem que les nostres col·leccions permanents siguin l’eix vertebrador de la nostra tasca i una font d’aprenentatge constant", diu Ribes.
Les obres més antigues de l'exposició són tres quadres de militars de Josep Cusachs, i la més recent és El col·leccionista absent, de Rafel G. Bianchi, guanyadora del premi de pintura de la Fundació Vila Casas i una metàfora de la situació de la fundació després de la mort de Vila Casas. Puigdollers ha seleccionat 224 obres de 130 artistes catalans, en un viatge de la realitat més tangible a les idees humanístiques i l'espiritual. "Aquesta fundació tenia com a clau de volta el senyor Vila Casas, però necessitàvem una nova clau de volta que no es podia resumir en una persona en concret. Per tant, creiem que el que pot explicar millor aquest llegat, aquesta filosofia de com entenia l'art i la cultura, és la col·lecció que ell havia anat fent de manera intuïtiva al llarg de tants anys i de tants esforços –diu Puigdollers–. La millor manera de continuar era seguir el seu esperit. No fem un discurs academicista i historicista, perquè ell el detestava i el rebutjava. Proposem la mirada d'un flâneur, d'algú que té ganes de gaudir de l'art a través de l'observació i la reflexió, i a partir d'aquí poder generar debats i fer d'aquest museu una àgora i un espai de creixement personal". A més, aquesta nova visió artística els permet potenciar l'àrea de salut de la fundació.
Una gran exposició en tres naus
El projecte porta per títol Una col·lecció permanent canviant, ja que cada any Puigdollers hi anirà fent ajustos. A més, ha guanyat una sala on té previst fer exposicions d'artistes molt joves, i mostres de gabinet sobre creadors que no han rebut prou atenció. El primer que crida l'atenció és que les sales estan més esponjades que abans. I de l'antic espai dedicat als toros en queda una fotografia de Ramon Masats. Salvador Dalí ha entrat a la col·lecció permanent gràcies a un dibuix de la col·lecció personal de Vila Casas, i també han guanyat protagonisme dones artistes com Maria Girona, Magda Bolumar i Maria Chordà.
Puigdollers també ha tingut l'encert que les obres d'artistes avui poc coneguts, com Josep Cisquella i Josep Roca-Sastre, i les d'artistes molt populars, com Jaume Plensa, es retroalimentin vistes en un mateix espai. A més, l'art de Subirachs torna al seu Poblenou natal, perquè Puigdollers vol saltar-se els límits disciplinaris dels tres grans museus de la fundació i vol fer dialogar la pintura, l'escultura i la fotografia, fins ara exposades a Can Framis, Can Mario i el Palau Solterra, respectivament. L'obra de Subirachs que es mostra a Can Framis és Dafne, dins una reflexió sobre la masculinitat, les noves masculinitats i la violència sobre les dones. Aquesta actualitat també es pot trobar en el dibuix de Nazario Al·legoria de la sida, un treball que reflecteix molt bé el vessant artístic i el sanitari de la fundació. I en aquest mateix espai hi ha Dipòsit de sang, de Frederic Amat, dedicat als amics que va perdre per la pandèmia del VIH. És un encert incloure obres d'Amat, sovint car de veure en les col·leccions públiques.
Després de l'espai monogràfic de Vila Casas, la col·lecció es desplega a les tres grans naus del museu. La primera porta per títol La matèria com a vehicle, i s'hi poden veure pintures i escultures d'artistes de diferents generacions, entre els quals hi ha Amèlia Riera, Miquel Vilà, Antoni Llena, Pep Duran, Susanna Inglada, Carme Sanglas, Santi Moix i Perejaume. Totes aquestes obres evoquen "la matèria com un alter ego que permet parlar de qüestions profundes", com diu Puigdollers, d'una "dimensió humana" que es projecta en l'entorn. "Això ens permet parlar d'alguns temes que potser la fundació no havia tingut en compte fins ara, com la sostenibilitat i la tecnologia", afegeix.
El recorregut continua amb La realitat transgredida i acaba amb El gest d'existir. Puigdollers hi ha exposat un reguitzell de treballs que representen l'afany dels artistes per anar més enllà del cos i arribar a l'espiritualitat i la mort, entre els quals hi ha un petit espai de meditació protagonitzat per una pintura d'Alfons Borrell. "Totes les accions que hem fet en vida, com tenen transcendència? Com els gestos que aparentment s'acaben en nosaltres poden millorar la vida de les persones que venen al davant?", planteja Puigdollers.
