Art
Art27/03/2023

Lluís Borrassà, el pintor del Gòtic català que més facturava

El MNAC dedica una exposició als retaules que va fer per a la catedral de Barcelona

'Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona'

  • Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)
  • Fins al 2 de juliol

Amb la perspectiva d’ara, els millors pintors del Gòtic català formen un star system d’una volada que no té el reconeixement massiu que es mereix. Sembla estrany que noms com Jaume Ferrer Bassa i el seu fill Arnau, els germans Jaume i Pere Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Lluís Dalmau i Jaume Huguet no siguin més coneguts, i que no ens hàgim acostumat a parlar d’ells pel nom amb la mateixa naturalitat que parlem de Marià Fortuny, Ramon Casas, Salvador Dalí i Antoni Tàpies. Com es pot veure en l’exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica a Lluís Borrassà (Girona, cap a 1360 - Barcelona, 1424/1425), va ser un pintor extraordinari.

Cargando
No hay anuncios

Les obres de Borrassà destaquen pel refinament, la sumptuositat i la fantasia dels vestits dels personatges i els seus gestos artificiosos. També pels colors exuberants i el mestratge d'unes composicions desbordants de tants personatges que hi ha. Per tot això Borrassà, que provenia d’una nissaga de pintors, és un gran exponent del Gòtic internacional. “Lluís Borrassà té una tècnica molt depurada, és un gran pintor”, afirma Cèsar Favà, conservador de Gòtic del MNAC i comissari de la mostra, que està centrada en els projectes que Borrassà va fer per a la catedral de Barcelona.

“És un gran mestre del color i a l’hora de compondre les històries”, explica Favà. També va ser-ho com a empresari, perquè durant més de quaranta anys va dirigir un taller, ubicat a prop de Santa Maria del Mar, que està considerat el més important del seu temps. Estan documentats una cinquantena d’encàrrecs dels quals se’n conserven, totalment o parcialment, una vintena. Com diu Favà, Borrassà va desenvolupar una “indústria retaulística”. “Borrassà és una marca, és un pintor importantíssim”, subratlla el comissari.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la mà d’obra del taller, la mostra s’endinsa en el terreny espinós dels esclaus que va tenir Borrassà, un fet comú aleshores. Entre ells en destaca un d’origen tàrtar, anomenat Lluc, que Borrassà va comprar a un fuster mallorquí per 66 lliures i que va intentar fugir dos cops. Quan Borrassà va morir, Lluc va tornar a Mallorca amb la seva dona, que també era esclava del pintor, i va continuar pintant obres com un plany sobre Crist mort conservat al Museu Municipal de Pollença. També es pot veure un contracte d’aprenentatge, el d’Aleix Cugunyà, fill del pintor de Perpinyà Pere Cugunyà.

Cargando
No hay anuncios

Els projectes que Lluís Borrassà va fer per a la catedral de Barcelona són cinc. Un és la policromia d’una part de la trona de fusta del cor obra de Pere Sanglada. D’aquest encàrrec n'està documentat el pagament que Borrassà va rebre per haver comprat blau de lapislàtzuli, un pigment molt car. Amb motiu de l’exposició s’ha examinat la trona i s’ha pogut comprovar que sota la capa de pintura més fosca superficial n’hi ha una de blava. Els altres quatre projectes catedralicis de Borrassà són retaules. 

Cargando
No hay anuncios

Fragments de tres retaules diferents

El retaule més antic de Borrassà a la catedral, que estava dedicat a sant Antoni, només es coneix per ara a través de documents com el del pagament de setanta lliures que va rebre Borrassà. Dels altres tres se’n conserven fragments, alguns dels quals són propietat del MNAC, sobretot després de l’adquisició per part de la Generalitat de dues taules el 2020, Professió de sant Pere Màrtir, provinent del retaule de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir, i Decapitació dels familiars de sant Hipòlit, del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d’Aquino. A la col·lecció de museu ja hi havia un fragment de Miracle de sant Andreu i l’incendi sufocat, d’un tercer retaule dedicat a sant Andreu. “Abans de les adquisicions, Borrassà estava infravalorat a la col·lecció si pensem en la importància que té”, diu Favà. I ara es pot veure una pintura inèdita dedicada a sant Esteve provinent de la col·lecció Casacuberta.

Cargando
No hay anuncios

Alhora que el públic pot xalar amb la qualitat de les obres, l’exposició té el gran encert de l’afany pedagògic amb què està concebuda, perquè alguns documents com els contractes i els pagaments, i l’estat de conservació d’algunes obres, permeten reconstruir el procés de creació dels retaules i les vicissituds de les obres d’art al llarg del segle. En aquest sentit, el cas més flagrant és el del fragment de Sant Andreu entronitzat: es tracta d’una part d’una pintura monumental que va ser trobada quan es va desmuntar el retaule barroc de la capella de Sant Andreu i els experts es van adonar que estava fet amb parts del retaule de Borrassà. "Té una qualitat excepcional. S'ha dit que aquest retaule és una de les seves obres més rellevants, però al mateix temps es conserva en un estat molt fragmentari. Borrassà va treballar-hi al començament del segle XV, però quan van canviar les modes i els propietaris van tenir prou diners, van decidir canviar-lo. La majoria són substituïts en època barroca, i es desmunten i disgreguen", diu el comissari.

Cargando
No hay anuncios

Una altra de les curiositats de l’exposició és que de l’escena del Miracle de sant Andreu i l’incendi sufocat el MNAC només té el fragment d’un home que s’aboca per una finestra, i es coneix una pintura del retaule de Sant Andreu de Gurb amb la resta de l’escena tret de l’home en un altre retaule del mateix Borrassà. “L'originalitat és un concepte molt nou. En aquella època volien tenir una obra com la del veí o millor, així que els models es reutilitzaven”, explica Favà.