Marria Pratts, l'artista emergent que has de descobrir

BarcelonaMarria Pratts (Barcelona, 1988) és un dels noms emergents més destacats d'entre els artistes contemporanis. Fa anys que s'està obrint camí en el mercat de l'art internacional i, de fet, la seva obra es cotitza a un nivell molt alt, comparat amb altres pintors de menys de 40 anys. "Ara és el moment que arribi al gran públic", diu convençut el seu galerista, Jordi Mayoral. La sala del carrer Consell de Cent de Barcelona acaba d'inaugurar una exposició enlluernadora que posa de llarg l'obra de Pratts a la seva ciutat, Florescència.

Pratts és una artista que no té por: la mostra està composta per una quinzena de llenços de gran format, de fins a tres metres, i un parell de papers. Manté l'essència intrigant i festiva de la seva obra, amb el seu icònic color rosa i les presències fantasmals, però ara traspua una felicitat insòlita. "La Marria acaba de ser mare", revela el galerista. Els fantasmes que pintava, que sorgien d'un trauma personal lligat a l'orfandat, han transmutat aquí de sentit i de color: són dues figures vermelles que són Amants. Uns smileys apareixen a tots els quadres, cosa que reforça l'esperit pop de les obres i la felicitat que traspuen. Són quadres que tenen una lectura des de lluny i una altra des de més a prop, quan es veuen el traç, els detalls, el gruix, secrets amagats.

El comissari de la mostra, Marc Navarro, destaca la "capacitat d'observació" de l'artista i al mateix temps la seva "intuïció". "El seu compromís amb el color, amb una gamma molt restrictiva de colors, indica com la seva intenció és aprofundir i investigar", afegeix. L'artista explicava a l'ARA, abans d'anar a Arco: "Intento anar a l'estudi cada dia, però hi ha dies que no pinto. M'assec en una cadira i només em miro les pintures, i penso. O escric, escolto música o passejo".

Fluorescència és una reivindicació de la pintura, de matèria i color; en alguns quadres gairebé es pot palpar com l'artista ha hagut de fer una coreografia per pintar el llenç. Al mateix temps, aborda qüestions personals en les quals l'espectador es pot veure interpel·lat, com la família, l'amor, el pas del temps. Una de les obres és Epifania, on una garsa reposa sobre els lloms d'una vaca. Florescència, que dona nom a la mostra, són unes flors que esclaten sobre tres figures. L'estiu passat, coincidint amb el naixement del seu fill, Pratts es va instal·lar dos mesos en una casa de Mallorca, i aquell paisatge ha entrat als quadres, amb les tonalitats de l'alba i el crepuscle, que fan de fil conductor, i també amb els temes, com es pot veure en els detalls de Veig el sol despertar i el món. La connexió amb la naturalesa i els animals és una nova constant en la seva obra, i alhora entronca amb tota una tradició pictòrica, fins i tot primitivista.

"No volem que domestiqui la seva obra, volem que tingui ales; en aquest moment de la seva carrera és fonamental", diu Mayoral. "Té una iconografia, amb el color i la rialla, que pot generar empatia –diu el comissari– i està plena de capes menys transparents, més profundes". Fins ara ja ha passat per l'Espai 13 de la Fundació Miró i ha tingut obra exposada al Macba i a la Tecla Sala, i també en exposicions col·lectives a Madrid, Alemanya i els Estats Units. També s'ha endinsat en l'escultura, que va mostrar al Liceu. Per al galerista, s'hi ha de confiar com una "gran esperança per a la nostra cultura". És l'hora que el gran públic ho certifiqui.