El projecte de l'Arts Santa Mònica on tot pot passar

BarcelonaEl Santa Mònica és un formiguer de creadors. Al claustre, Clàudia del Barrio, de la productora Merci Xula, prepara el nou videoclip d'Ouineta. Dues plantes més amunt la coreògrafa i ballarina Mónica Valenciano improvisa, compartint espai amb les integrants del col·lectiu valencià Las Mediocre, que treballen davant l'ordinador en el desenvolupament d'una oficina de resolució de conflictes. Ben aviat s'hauran de traslladar, perquè el vídeo d'Ouineta el rodaran aquí en qüestió de dies. Una altra vegada al claustre, l'escenari dissenyat per l'artista Víctor Ruiz Colomer ara és buit, a l'espera de nous artistes. I de sobte comença a crear-se un núvol de fum ideat per la creadora escènica Leticia Skrycky.

Res no és gratuït, sinó que forma part del projecte Sense esquerda no hi ha punt de llum, comissariat per Tomàs Aragay i Sofia Asencio (Societat Doctor Alonso), que van convidar les artistes Sara Manubens i Carolina Campos a compartir l'encàrrec i a fitxar una vintena de creadors per participar-hi. "El que ens plantegem és en quin moment i a partir de quines circumstàncies es produeix un fet poètic", afirma Tomàs Aragay. "Li podem dir un fet cultural, però també pensàvem en un esdeveniment més poètic, transformador, perquè la vida cultural està plena d'esdeveniments, els museus estan plens d'esdeveniments, però generalment són molt reglats, estan molt explicats i estan molt condicionats", afegeix.

Els comissaris qüestionen el caràcter més institucional dels museus creant les circumstàncies perquè es produeixin unes situacions que moltes vegades agafaran el públic per sorpresa. És a dir, tot el contrari de la idea del museu com un engranatge de la indústria turística i pendent dels rànquings de visitants. Com que Núria Güell es va adonar que corria el risc de convertir-se en un reclam, ha fet punta a aquest fet i ha fitxat una dona perquè la representi en la residència de creació del projecte.

"El projecte és una invitació a venir i passar una estona al museu, a esperar que les coses succeeixin, no quan estan previstes ni quan estan anunciades, sinó quan succeeixen", diu Aragay, mentre arriba el berenar. Menjar i beure dins el museu? Gratis? "Les cafeteries dels museus acostumen a ser molt cares, i hi ha aquesta idea una mica estúpida que quan consumeixes art no pots estar a gust. Així que vam parlar amb la Cantina Migrante, que és gent del barri, i els vam proposar que fessin un càtering variat a partir de la seva cuina. Així que cada dia hi ha 100 menús, cosa que ha provocat que molta gent de la Rambla, que sabem que és una zona on hi ha gent que no té un bon viure, puguin entrar aquí i saben que hi ha menjar, explica Aragay.

Tots els llenguatges artístics

La tria dels artistes la van basar en l'afany de ser diversos en termes de gènere, temes i llenguatges artístics. Hi ha dansa, instal·lacions, videoart, literatura, moda... (com la roba per a cossos fora de la norma de Sofía Archer). Una altra de les línies del projecte és el gènere, com és el cas l'artista anarcotransfeminista brasilera Bruna Kury, que ha desenvolupat un projecte sobre la seva transició i el colonialisme entre la performace i una instal·lació que va modificant al llarg dels dies. I una altra línia implica traslladar dins la institució artística pràctiques populars com la manicura d'ungles de gel. "El gènere no l'abordem com a discurs, sinó com a lloc inestable", diu Aragay.

I per damunt tot plegat, plana el fet d'elevar els processos de creació a la categoria d'obra. "Els processos normalment estan amagats, però nosaltres els considerem l'obra més important que l'espectador ha de veure. El procés de l'artista és tan important com el resultat. No ets un pur consumidor d'una obra, sinó que hauries d'estar viu i dialogant amb una obra que també ho està", diu Aragay.