Reapareix un retrat de Gustav Klimt robat durant el nazisme

Maastricht (Països Baixos)Una altra de les sorpreses de l'edició de la fira d'art Tefaf, a Maastricht, és un retrat que Gustav Klimt (1862-1918) va fer el 1897 del príncep William Nii Nortey Dowuona que estava desaparegut des del 1938. El té a la venda la galeria austríaca Wienerroither & Kohlbacher per 15 milions d'euros, un dels preus més alts de la fira. La història del quadre està marcada pel nazisme: la propietària als anys 30, Ernestine Klein, d'origen jueu, va haver de fugir de Viena i es va refugiar a Mònaco. Quan va tornar al seu domicili, es va adonar que els havien robat el quadre i altres possessions.

Fonts de la galeria expliquen que el retrat els hi va portar un col·leccionista el 2023: estava mal emmarcat, brut i amb prou feines es podia veure l'etiqueta del llegat de Klimt que té a part posterior. I que, gràcies al professor Alfred Weidinger, van poder confirmar que es tracta d'una obra de Klimt que va formar part de l'homenatge pòstum que se li va fer el 1928, deu anys després de la seva mort, al pavelló de la Secessió vienès. Aleshores ja era propietat d'Ernestine Klein. A més, ella i el seu marit, Fleix Klein, es van instal·lar a la vil·la del barri de Hietzing on Klimt havia tingut el taller, actualment coneguda com la vil·la Klimt.

Els galeristes van comprovar que es tractava d'una obra robada durant el nazisme i van iniciar el procés per tornar el quadre, que representa un membre de la família reial de la tribu osu de Ghana, als hereus de la galeria. De fet, el quadre surt al mercat després que l'actual propietari i els hereus de Klein hagin arribat un acord. Fonts de la galeria afirmen que no hi ha constància que el quadre el confisquessin les autoritats nazis i que probablement va entrar en el mercat negre juntament amb altres objectes que encara estan desapareguts. Així mateix, asseguren que, després de la Segona Guerra Mundial, les cases de subhastes no haurien volgut un quadre com aquest.

Gustav Klimt va conèixer William Nii Nortey en una demostració folklòrica en un zoo humà al Tiergarten am Schüttel de Viena. Nii Nortey hi havia arribat, per uns pocs diners, amb uns setanta guerrers i uns cinquanta dones i nens. També va fer-ho un col·lega, Franz Natsch, així que tots dos es van posar d'acord per retratar el príncep. Mentre que el retrat de Natsch, conservat al MNAHA de Luxemburg és frontal, Klimt va immortalitzar el príncep de tres quarts i va signar el quadre al mig de la tela.

Aíxí mateix, el retrat recorda com Klimt, Franz Natsch i el seu germà Ernst es van formar a la conservadora Escola d'arts aplicades de Viena i que a poc a poc es va anar distanciant d'ells artísticament, fins al punt d'inflexió que va suposar la fundació de la Secessió el 1895. Les flors del fons del retrat de Nii Nortey poden fer pensar en l'abundància d'elements decoratius de l'obra posterior de Klimt. Precisament, les mateixes fonts expliquen que aquest retrat és un any anterior a una de les primeres obres mestres de Klimt, el retrat de Sonia Knips, conservats al Belvedere de Viena.

Tot apunta que Klimt va conservar el retrat de Nii Nortey amb ell fins a la seva mort i que el quadre va ser subhastat dins la venda del seu llegat que es va fer a Viena el 1923.