L'alegria de viure de Rubens i dels seus deixebles s'escampa pel CaixaForum

BarcelonaSi poguessis anar a sopar amb qualsevol artista —viu o mort—, a qui escolliries? El director del Museu del Prado, Miguel Falomir, no s'ho pensa ni tres segons: "Triaria Rubens, clarament. No m'agraden els pintors maleïts. Ell va ser un home feliç, es va casar dues vegades i ho va fer enamorat. Era culte, gaudia de l'art i vivia amb aquesta alegria que traspuen les seves pintures". Precisament la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, titulada Rubens i els artistes del Barroc flamenc, captura aquesta "manera d'estar a la vida i al món" del pintor flamenc. Cortesà i diplomàtic, Peter Paul Rubens (Siegen, 1577 - Anvers, 1640) va deixar obres fonamentals per a la història de l'art. Algunes, com La Immaculada Concepció (1628-1629) i El judici de Paris (1638) es poden veure al CaixaForum fins al 21 de setembre, en una mostra que consta d'una seixantena de peces procedents de les col·leccions del Prado, una quinzena de les quals han estat restaurades per a l'ocasió.

Rubens va ser, en paraules de Falomir, "un home bonhomiós i generós amb els seus ajudants" i "va potenciar les carreres d'aquells que tenien talent". Seguint les petjades d'aquesta actitud, l'exposició recull obres del pintor, però també dels seus contemporanis i dels seus deixebles, alguns dels quals es van convertir en puntals del Barroc flamenc, com ara Anton van Dyck, Jacob Jordaens, Jan Brueghel el Vell i David Teniers el Jove. Per traslladar al visitant aquesta sensació de creació col·lectiva, una recreació del taller del pintor dona la benvinguda a la mostra. "Era el seu centre neuràlgic i evocava una manera de treballar", explica el comissari de la mostra, José Juan Pérez Preciado. També saluda el públic un autoretrat de Rubens en què se'l veu amb una cadena d'or a l'espatlla, "un símbol de la seva forta personalitat i del fet que ell mateix es percep com una persona important per a la societat", apunta el comissari.

Passions divines com qualsevol mortal

Amb quadres com El judici de Paris, Rubens va apropiar-se dels mites clàssics i els va representar "de forma sensual i bonica per equiparar les passions divines a les dels mortals", diu Pérez Preciado. Al costat d'aquesta peça, que és una de les joies de l'exposició, s'hi pot veure El judici de Mides de Jordaens, un quadre que després va reproduir al fons de Les Menines. "Cada obra amaga un missatge, per això les peces mitològiques de Rubens són interessants. Amb El judici de Paris ens diu que totes les decisions tenen conseqüències, i amb El judici de Mides, Jordaens agafa el mite i en fa una lectura política", assenyala el comissari.

Una de les particularitats de l'exposició és que permet observar com els contemporanis de Rubens van aprendre del mestre per desenvolupar després les seves pròpies creacions, algunes de les quals són germanes en l'estil i en la forma i, alhora, presenten diferències significatives. És el cas de dues pietats, la de Jordaens i la de Van Dyck, que s'exhibeixen l'una al costat de l'altra. "Podem veure en totes dues el poder creatiu de Rubens i, a la vegada, com representen el mateix tema des de mirades diferents", diu Pérez Preciado. Aquestes peces formen part d'una sèrie d'imatges religioses que van aparèixer després de les guerres de religió de la segona meitat del segle XVI als Països Baixos. "Tota la imatgeria religiosa havia desaparegut, i artistes com Rubens van donar-hi resposta amb quadres de grans dimensions i composicions molt potents que representen els principis de la cultura religiosa", explica el comissari.

A la part central de la mostra prenen protagonisme les obres que fan referència al col·leccionisme i al mecenatge. Un dels quadres més impressionants és La vista i l'olfacte, de Jan Brueghel, una representació de les galeries que reflecteix la importància de protegir i promocionar els artistes locals de l'època. També s'hi exhibeix el retrat d'Isabel Clara Eugènia que va pintar Rubens juntament amb Brueghel. Són peces que evidencien "com el poder va fer ús de l'art com una eina de propaganda política", afirma el comissari.

Aquesta és la sisena exposició del CaixaForum en col·laboració amb el Prado i es presenta com "un recorregut apassionant per un dels moments més rellevants de l'art europeu", afirma la directora del CaixaForum, Mireia Domingo. Aprofitant l'exposició, el CaixaForum ha organitzat conferències amb especialistes al voltant de la figura de Rubens i del Barroc flamenc, com també activitats familiars i un concert de música barroca.