Un segle de disseny al FAD: dels feliços anys 20 al canvi climàtic i la covid

BarcelonaL'aigua de colònia Maderas de Oriente ha fet història com una de les icones de la casa Myrurgia, amb la característica ampolla de perfil esglaonat evocadora d'un zigurat. És una peça de museu de la qual hi ha exemplars al MNAC i al Museu del Disseny. Avui seria molt difícil crear un perfum de bell nou amb aquest nom, en un moment en què materials com la caoba i l'ivori, i els deixos colonialistes, fan saltar totes les alarmes. D'una altra banda, Maderas de Oriente es remunta a l'optimisme dels feliços anys 20 del segle XX, un moment molt diferent de l'actual, tal com es pot veure fins al 25 de gener en l'exposició organitzada pel FAD al DHub Art (D)éco 1925-2025. El disseny, mirall de les arts decoratives.

El mateix títol recull el gran encert dels comissaris, l'arquitecte Pedro Azara i una comissió de socis del FAD de diferents disciplines: en comptes de limitar-se a fer una feina de caràcter arqueològic, es plantegen quins eren els valors de les arts decoratives de fa un segle i quins són els del disseny actual. Més concretament, els objectes de fa un segle corresponen a una fita de les arts decoratives catalanes, la participació del Foment de les Arts Decoratives (l'actual FAD) a l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives i Industrials Modernes de París de 1925, fruit d'una crida que el president de l'entitat, Santiago Marco, va fer a la Gaseta de les Arts. “Va ser un moment molt especial perquè els professionals i socis del FAD van dur a terme aquesta iniciativa de presentar a París la creativitat que tenia lloc a Catalunya, al marge que Espanya hi tingués un pavelló regional”, afirma el president del FAD, Salvi Plaja. Estava previst que la gran estrella de l'exposició fos Antoni Gaudí, i se'l va convidar "reiteradament", tal com diu Pedro Azara, però Gaudí s'hi va negar perquè havia participat en una exposició a París el 1910 que havia fracassat "estrepitosament".

Art (D)éco 1925-2025 inclou uns 200 objectes, entre els històrics i els d'ara, exposats en vuit passarel·les que recorden una nau d’un centre de distribució de productes de compra online, obra de l'arquitecte Roger Badia. Fa un segle, un dels desafiaments era industrialitzar la producció per democratitzar el consum, i alhora era habitual adoptar superficialment l'estètica de cultures llunyanes i fer servir materials exòtics sense qüestionar-se'n l'origen. Ara, com recorda Azara, "ens preguntem qui produeix, com i on, com afrontem l'escassetat de recursos naturals i com corregim les desigualtats generades pel sistema actual de producció i consum".

"El 'Guernica' de les arts decoratives"

Els objectes històrics representen els valors d'hedonisme, exotisme, optimisme i democratització, amb treballs com el tapís de Diana caçadora de Tomàs Aymat, que va ser premiat a l'exposició parisenca de fa un segle, i el paravent de Francesc Galí La Creació, que Azara defineix com “el Guernica de les arts decoratives”. Així mateix, es poden veure dos vestits de Tòrtola Valencia i dos esbossos del seu joier inèdits fins ara, una màquina de cosir Elna, una cafetera elèctrica pionera de la marca Solac de 1932 i una fotografia publicitària de la joieria Roca de Josep Sala Campàs del mateix any.

Un segle després, els valors que assumeixen els dissenyadors han canviat radicalment: el nou luxe, la globalització, la consciència i la justícia. "Som al mig d’una dècada que va començar amb la covid i que està marcada per les guerres i el col·lapse dels recursos naturals", adverteix Plaja. Així, entre els objectes d'aquesta part hi ha el Vestit Papiyon i la Jaqueta la Force (2021), de Sofia Archer, exemples de moda lenta i sostenible; i el seient modelable i modular per a infants Notalo Kids, d’Irene Segarra i Irene Martínez, fet amb resolivar, un biomaterial fet a partir de pinyols d’oliva i ingredients naturals. I també es poden veure peces de llenceria pensada per a dones que decideixen no reconstruir-se el pit després d’una mastectomia, de Bendita Gloria, i Pis Zero, de Daniel Cid + Leve per a la Fundació Arrels, la prova pilot d'un habitatge temporal de baixa exigència.