Art

Xavier Nogués, el pintor corrosiu i divertit del celler de les Galeries Laietanes

L'historiador Joan Maria Minguet aborda el mític establiment engegat per Santiago Segura des d'una agosarada clau teatral

3 min
L'historiador Joan Maria Minguet entre els murals del celler de les Galeries Laietanes ara exposats al MNAC

BarcelonaL'emprenedor Santiago Segura (1879-1918) no es va conformar amb tenir una galeria d'art a la Gran Via de Barcelona. El 1916 va obrir al soterrani de les Galeries Laietanes un establiment excepcional, un celler on es podien comprar vins d'importació. Aquest celler ha passat a la història perquè estava guarnit amb unes pintures murals de Xavier Nogués (1873-1941) que actualment estan exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Per parlar-ne pugen a l'escenari cinc personatges: l'Historiador, la Memòria, la Crítica d'Art i el Sommelier. I com a contrapunt ideològic de tots ells, l'Obrera. L'historiador de l'art Joan Maria Minguet ha triat aquesta insòlita fórmula teatral per abordar la història del celler al llibre El celler de les Galeries Laietanes (Vibop, 2024), que també inclou una edició facsímil de la preciosa carta de vins que va fer el mateix Nogués.

Després de pensar-hi molt, Minguet va decidir escriure un text teatral per diverses raons. "Em vaig adonar que pràcticament no hi ha informació de primera mà sobre el celler, només algunes mencions, com les que es van fer quan, el 1948, l'Ajuntament de Barcelona va comprar les pintures de Nogués que decoraven la sala. D'altra banda, tampoc no hi ha informació del que és fonamental, el vi, així que em vaig trobar pensant si havia d'escriure un assaig per dir que sabem molt poques coses del celler", explica Minguet. En paral·lel a pal·liar aquesta manca de materials, Minguet va voler fer un llibre per al gran públic. "En els últims anys em preocupa molt el fet que la historiografia i la crítica de l'art parlen constantment per al clan, per al mateix gremi. Em va costar molt arribar a aquesta solució. Potser influenciat pel teatre de Joan Brossa, que és ple d'acotacions, vaig començar a construir uns personatges que em permetessin explicar a tothom què havia sigut aquest experiment tan extraordinari de fer un celler en una galeria d'art", afirma Minguet.

Tanmateix, els diàlegs dels personatges també aborden qüestions teòriques com la diferència entre crítica d'art i historiografia, i la veneració del passat, que pot ser problemàtica. En aquest sentit, hi ha perles provocatives com que "la història és neutral". "He volgut ser transparent", subratlla l'autor, que també destaca que la fórmula teatral li ha permès defugir la "veu monocord" de l'assaig.

Dues de les pàgines de la carta del celler de les Galeries Laietanes, obra de Xavier Nogués

Restablir el valor de l'art de Nogués per ell mateix

Els murals del celler de les Galeries Laietanes representen un cant a l'embriaguesa protagonitzat per un reguitzell de borratxos carregats d'un afany dionisíac. Són una de les obres més valorades pels visitants del MNAC. Com es pot veure a la carta de vins, entre l'extensa oferta de vins i licors hi havia "vins generosos" com el xerès vell "per a malalts", malvasia i moscatell de Sitges, Clos de Vougeot de Borgonya, Chianti italià i el conyac 1915, que era una especialitat de la casa.

Més enllà d'aquests murals, Minguet torna a plantejar la idea que "Nogués ha estat malinterpretat". "Hem situat l'obra en el Noucentisme, i Nogués devia ser un paio supercatxondo. Quan fa La ben plantada, i Eugeni d'Ors la posa com a il·lustració de la seva obra, s'està equivocant, perquè el personatge de Nogués és una dona esprimatxada, a qui la gent tira pedres, hi ha una violència explícita, en aquell quadre". I pel que fa a les seves caricatures, Minguet en destaca "la mala bava ideològica". "Els capellans del Nogués els abomines perquè te'ls presenta com uns éssers realment insuportables. Hem situat Nogués en un lloc que va bé a la historiografia de l'art, i ell no està dins etiquetes com Modernisme, Noucentisme i avantguardes, sinó que té valor per si sol. Un dia podia fer coses que agradessin als noucentistes, i amb això vull dir la burgesia catalana, però que no eren d'una lògica noucentista: no era mediterranista, classicista, sinó que anava per un altre camí", diu Minguet.

stats