Tots els secrets sobre la qüestió catalana i les relacions del Vaticà amb Franco

Barcelona¿Va morir Manuel Irurita, icona del nacionalcatolicisme, nomenat bisbe de Barcelona el 1930 i gran màrtir de la Guerra Civil, el 3 de desembre del 1936? ¿O va sobreviure i les autoritats franquistes i el Vaticà haurien encobert l’engany? És una de les qüestions que poden revelar els arxius que aquest dilluns ha obert el Vaticà i que fan referència a un moment força convuls: el del pontificat de Pius XII (1939-1958). Però no és l’únic capítol fosc de la història recent que es podria aclarir posant punt final a tota mena de conjectures.

Hi ha moltes altres teories que els historiadors han anat discutint al llarg dels anys i que esperen poder investigar els pròxims mesos. Ja hi ha llista d’espera per poder obrir les carpetes. "Hi ha llistes que el Vaticà va enviar a Franco amb el nom de persones perquè no fossin executades. Podrem saber quines van ser aquestes persones, qui va elaborar les llistes i com es van fer", explica Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i professor de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià. Mentre Alfons XIII va ser rei, com a monarca catòlic, podia suggerir tres noms per cada bisbat. Però amb la dictadura, ¿com es va discutir i negociar el nomenament d’aquests bisbes? ¿Fins a quin punt el Vaticà va cedir a les pressions de Franco? ¿Com es va acordar, per exemple, que Miguel de los Santos Díaz Gómara, que el juliol del 1936 animava ferventment a lluitar en el bàndol de Franco, fos nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Barcelona el 1939? ¿I com va reconstruir la mateixa Església després de la Guerra Civil?

Federico Tedeschini, que va ser el nunci apostòlic a Madrid fins al començament de la Guerra Civil, era un fervent anticatalanista. "Quasi va aconseguir que es liquidés el Foment de la Pietat Catalana", diu Serrano. Estava en contra dels seminaris catalans, dels caputxins, de Montserrat... Tanmateix, una vegada Franco es va proclamar vencedor, ¿quina opinió tenia el Vaticà sobre la qüestió catalana? Tedeschini va tornar a Espanya per al Congrés Eucarístic de Barcelona del 1952. Aleshores va fer esperar Franco durant una hora i mitja mentre ell avançava lentament, aturant-se a cada pas per beneir a dreta i esquerra la multitud que l’aclamava. Va ser una autèntica plantofada al dictador espanyol, ¿però al darrere hi havia algun missatge subliminal del Vaticà? ¿De qui feia més cas Pius XII, dels sacerdots declaradament antifranquistes, com el cardenal Vidal i Barraquer, que es va negar a signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol del 1937 que donava suport al general Franco, o dels qui la van signar? Segurament els pròxims mesos els investigadors que accedeixin als arxius podran donar més pistes de les complexes relacions de Pius XII amb l'Espanya franquista.