TEATRE

Una autèntica joia teatral

'Els feréstecs' confirma la connexió de Lluís Pasqual amb Goldoni

I rusteghi (1760) és, segons els estudiosos (Ortolani), una de les comèdies més brillants de Carlo Goldoni, que en va escriure 228 al llarg de la seva vida. Tant se val si ho és o no. És una comèdia popular, festiva però no innòcua, que retrata uns caràcters de la burgesia veneciana més conservadora. Lluís Pasqual els ha traslladat superbament a la Catalunya de la Primera República amb totes les llums del llenguatge (quatre parles diferents i una versió meravellosa), i en una posada en escena que deixa bocabadat.

Aquests feréstecs són una autèntica joia teatral! Desprenen energia positiva i il·lusió. Són un joc que envolta l'espectador i que, en mans d'uns intèrprets meravellosos, ratifica la sàvia connexió de Pasqual amb l'autor venecià. ¿Qui no té en el record Un dels últims vespres de Carnaval al teatre de Gràcia o La famiglia dell'antiquario que va fer amb actors italians al Romea.

I, alerta, perquè Els feréstecs és un comèdia diferent, menys subtil, i requereix un tracte diferent. Una música diferent. A la fi, la paraula és ritme i d'ella en neix la poètica. Sobretot en el llenguatge, la base sempre de les obres de Goldoni. Pasqual planteja quatre maneres de parlar de la nostra Catalunya, per bé que els quatre feréstecs siguin molt semblants: homes tancats dintre d'una visió de la vida conservadora fins a la increïble exageració de la qual naixerà, esclar, una bona dosi d'humor.

L'obra té una trama ben senzilla. Un dels feréstecs ha decidit casar la seva filla, però no vol que conegui el nuvi fins al mateix dia de la boda. Un disbarat, diuen les dones, que aquí representen la sensatesa liberal. I vet aquí que una aconseguirà apaivagar la fúria dels feréstecs i que el nois es coneguin. I es casin, esclar.

Laura Conejero està impressionant, irradia bellesa, encant, intel·ligència. I què dir de Rosa Renom, bravo!; del posat de Boris Ruiz, gran actor; de la jove Laura Aubert fent de Llucieta, la núvia; de l'impecable Andreu Benito… i de la resta d'intèrprets. Pasqual fa servir d'escenografia la caixa de la platea del teatre, pensada i dibuixada per Fabià Puigserver. Un homenatge i un joc visual, una sorpresa que no desvelarem perquè la puguin gaudir.

Els feréstecs no els transmetrà grans conflictes, però els omplirà d'alegria, d'una cosa intangible i benefactora que només té el gran teatre. No s'ho perdin. Per favor.

Més continguts de