Música

Jordi Herreruela: "El model del Cruïlla XXS serà l’únic vàlid durant uns quants mesos"

El cicle de concerts i espectacles escènics tanca l'edició amb més 35.000 espectadors

El Cruïlla XXS, la versió adaptada a la pandèmia del Festival Cruïlla, ha abaixat el teló aquest dimarts després de cinc setmanes de concerts, espectacles d'arts escèniques i actuacions de còmics. Fins a 35.000 persones han passat per espais de Barcelona com ara el Camp Nou, el Poble Espanyol, l'Anella Olímpica i el Teatre Victòria, sempre amb aforaments reduïts. "Ha sigut una experiència que recordarem tota la vida", diu el director del Cruïlla, Jordi Herreruela.

Quin balanç en fas, d'aquest Cruïlla XXS?

Per un costat, estic content, diria que eufòric i emocionat, perquè ha estat tan difícil arribar fins aquí que haver-ho pogut fer i haver-ho pogut acabar és molt emocionant. Per l'altre costat, tot l'equip estem esgotats. Hem passat d'un format de cap de setmana, que és molt intens, a un format de cinc setmanes amb vuit espais, gairebé dues-centes actuacions, amb tot el que ens ha passat entremig, amb dies que no sabíem si continuàvem o no… Ha estat una experiència que recordarem tota la vida per les dificultats en l'execució.

Quina part de l'experiència del Cruïlla XXS ha vingut per quedar-se?

La consciència respecte als protocols sanitaris. Crec que fins i tot quan hi hagi una vacuna o un tractament per al covid, hi haurà uns canvis en els festivals: es treballarà molt més sobre el públic local, es parlarà d'aforaments més reduïts o d'esdeveniments on la gent tingui més espai, i també de multiactivitat per no concentrar tothom en un mateix espai en un mateix horari. I crec que s'apujarà el nivell dels protocols sanitaris en temes vinculats a la neteja i la gastronomia. En realitat tot això s'assembla una mica al que ja estàvem fent com a Cruïlla. Vull dir que si aquest és el futur dels festivals, crec que nosaltres estem en una situació privilegiada.

¿Econòmicament és sostenible el model del Cruïlla XXS?

És insostenible. No és una activitat econòmica rendible. Hem fet un exercici d'activisme cultural que té més a veure amb una certa consciència que hi ha un munt de gent, d'empreses, de tècnics, de personal de seguretat i de neteja, de músics, que només cobren si hi ha activitat cultural. Si els promotors privats i públics, perquè també s'han aturat molt els ajuntaments, no fem un exercici de corresponsabilitat, hi ha milers de persones que es queden pel camí.

¿La teva previsió és que aquest model podria ajudar a passar la tardor però que després no tindrà més recorregut?

Aquest model del Cruïlla XXS serà l'únic vàlid durant uns quants mesos. No soc optimista respecte a l'impacte del covid en la nostra societat a la tardor. I ja veurem el que dura. Aquest model és l'únic possible. El que passa és que no és rendible. Hem de trobar una manera de no estar tots aturats i sense treballar, però no pot passar perquè el promotor independent privat faci el que nosaltres hem fet ara, perquè això ho hem fet perquè tenim uns crèdits ICO i uns crèdits ICF i hem utilitzat aquests diners per demostrar que es pot fer activitat i que pot ser segura. Ho hem fet per posar en marxa un sector, però no podem continuar fent-ho nosaltres sols. Hi ha una part de l'activitat, la dels grups més coneguts, els que han funcionat millor de vendes, que sí que la podríem fer, però què passa amb tota la resta?

¿Un dels problemes del Cruïlla XXS ha sigut que la programació d'arts escèniques ha tingut poc públic?

Sí, ens ha costat la part d'arts escèniques. Potser hem tingut una postura una mica naïf de posar-nos a fer-la perquè era un sector que no coneixíem amb profunditat. Sí, les arts escèniques han tingut poc públic, però és que ha costat vendre-ho tot. Els artistes de música que venen milers d'entrades n'han venut uns quants centenars. I els que en venen uns centenars n'han venut 150 o 200. Estic molt content d'haver venut més de 35.000 entrades, però estem parlant del 55% de l'aforament, aproximadament. Entremig hi havia la incertesa sobrevinguda de si es feien o no es feien els espectacles. Des del mes de març l'activitat cultural s'ha criminalitzat com un focus de propagació del virus, i hem hagut de demostrar seguretat total i absoluta per poder continuar fent la nostra activitat. Hi ha molta gent que ens ha dit que anar a un concert del Cruïlla era l'activitat més segura que feien en tot el dia. Però hem hagut de portar el rigor i la professionalitat en les mesures sanitàries a un nivell molt alt, i això també són costos.

Des d'un bon principi vas explicar que els artistes cobrarien el 50% de la taquilla. ¿Era la fórmula més adequada en aquests moments?

Per a nosaltres és un cop financer bastant dur, perquè hem hagut de muntar infraestructures a l'aire lliure i aixecar recintes i produccions en espais on no hi ha una infraestructura prèvia, i a sobre fer-ho amb aforaments reduïts a 200, 400 o 800 persones. Teníem moltíssima gent treballant perquè tenir totes les mesures de seguretat significa tenir molta gent treballant-hi. També és un moment en què, com que costa vendre entrades, has de treballar a uns preus econòmics. És molt complicat veure-hi el vessant empresarial, però tot i així estic molt content d'haver fet el que hem fet. Em sembla que hem estat un model de reinvenció. El que no podem és estar encallats defensant de continuar fent el que no es pot fer. Em sembla que ens hem de reinventar, que hem de fer les coses d'una altra manera. Durant uns dies amb l'Ajuntament de Barcelona ens vam agafar de la mà i vam aguantar davant una resolució del Procicat que ens desprotegia, i vam aconseguir una cosa que no és per al Cruïlla ni per al Grec, ni tan sols és per a la cultura, sinó per a qualsevol activitat en general: s'ha obert la porta a continuar la teva activitat si estableixes uns protocols de seguretat demostrats. I això és importantíssim per no tornar a confinar-nos completament. Haver format part de tot això crec que té un valor més enllà de la rendibilitat econòmica del projecte.

Quin espai dels que heu posat en marxa t'ha sorprès més gratament?

Dos. Per una banda el Camp Nou, que és un espai on és fàcil complir bé les mesures de seguretat sanitàries. Hem anat a buscar l'espai més gran de tot Barcelona per posar 800 persones, però em puc imaginar fer-hi coses amb un aforament una mica més gran. L'altre espai que m'ha sorprès molt gratament, potser més en la part artística i de resposta del públic, ha estat el Museu Marítim amb tota l'oferta de comèdia. Ha funcionat molt bé pel que fa a venda d'entrades, de públic i d'artistes. Ja és el segon any que fem aquesta aposta per un sector, el de la comèdia, que està en un moment molt emergent. Hi veig possibilitat de creixement i de seguir desenvolupant públics.

Què va passar amb els dos espectacles que es van haver de cancel·lar, Flotados i el del Circ Pistolet? En el cas del Circ Pistolet, ells van dir que tot plegat va ser una decisió purament empresarial del festival perquè no s'havien venut prou entrades, i afegien que el Cruïlla acusava la companyia terrassenca de no haver fet prou difusió de l'espectacle.

Nosaltres no hem volgut contestar perquè ens ha semblat que se'ns utilitzava. Quan teníem molta atenció perquè havíem passat la campanya de la cultura és segura, justament en aquell moment es va intentar desviar el debat cap a les condicions laborals dels artistes, un debat en el qual nosaltres hauríem de ser uns aliats i no un enemic. Ens sembla que aquell debat en aquell moment no tenia res a veure amb el que havia passat entre nosaltres i el Circ Pistolet, sinó que s'intentava aprofitar l'atenció mediàtica per generar el debat. Quan algú et titlla de deshonest, resulta complicat respondre quan la informació que està donant no és correcta o és falsa.

Per què?

Perquè ells deien que no se'ls donava el 50% de la taquilla sinó el 35%, però no tenien en compte ni l'IVA ni la SGAE: això no són diners meus ni seus… Que em titllin de deshonest quan donen la informació de manera deshonesta, jo crec que els desqualifica. És veritat que estava costant vendre entrades de la programació d'arts escèniques, i per això vam convocar dues reunions amb totes les companyies i jo personalment vaig ser-hi, per videoconferència. Vam parlar sobre quines dificultats hi havia, què podia fer el festival, què podien fer les companyies. Vam estar debatent i vam trobar un equilibri que entenc que va satisfer gairebé tothom. A cap d'aquestes dues reunions no hi va assistir el Circ Pistolet. Un cop els vam comunicar la cancel·lació, no vam tenir cap notícia de queixa, i sortir amb allò quinze dies després, en aquell moment en què teníem la màxima atenció mediàtica per haver aconseguit mantenir l'activitat malgrat les restriccions del Procicat, em sembla que és una jugada com a mínim deshonesta. Si cal entomar aquest debat, encantats d'entomar-lo, però no atacant-nos a nosaltres d'aquesta manera. Som dels pocs promotors que han mantingut l'activitat, i amb millors o pitjors condicions hem posat a treballar un munt de gent del sector que són autònoms o que són freelance i que si no hi ha algú que fa activitat no treballen. En aquest país, a través dels ajuntaments, hi ha una quantitat d'oferta cultural pública enorme que no busca rendibilitat econòmica. Hi ha una altra part d'oferta vinculada a grans corporacions i a les seves fundacions, com la Fundació La Caixa, que tampoc busca la rendibilitat econòmica. I a més a més hi ha unes grans corporacions multinacionals com Live Nation i AEG en les quals han entrat fons d'inversió, i el seu resultat depèn més de la cotització en borsa i de la facturació que de la rendibilitat econòmica de l'activitat. I enmig de tota aquesta oferta pública i privada que no busca rendibilitat econòmica hi ha uns quants promotors independents que no ens podem permetre no tenir rendibilitat perquè tancaríem les empreses. I en aquest entorn, quan és gairebé impossible fer negoci d'això, se'ns ataca... És que desapareixerem, som una espècie en extinció.

¿I no pot ser que ara canviï aquest model?

No ho sé. No soc gaire optimista. Em sembla que és molt complicat ser un promotor independent. No pots competir en el mercat internacional. I en el mercat local, que és petit, hi ha una quantitat d'oferta pública brutal amb la qual no pots competir. Acabes anant molt avall de preus per la competència del sector públic. I al contrari, els artistes apugen els preus perquè també hi ha molta contractació pública. Estàs entremig de dues grans forces amb les quals és molt complicat competir. El que hem fet aquest estiu és un exercici de responsabilitat respecte al nostre entorn i potser per això m'ha dolgut una mica més aquest atac, que considero que tenia a veure amb portar l'atenció cap a un altre debat.

Artísticament, què és el que t'ha cridat més l'atenció de la programació?

Abans del covid estàvem en un moment en què en tots els espectacles tenia molta importància molt l'audiovisual, les escenografies, les pantalles, els muntatge escènics. Era tot buscant la foto, l'impacte a Instagram, el vídeo… I de cop i volta tota aquesta part de producció no musical ha desaparegut. El que hem trobat són artistes i cançons. Per a mi ha estat meravellós, en aquest sentit, perquè hem recuperat sensacions que tenen molt a veure amb l'essència de la música, un artista amb una guitarra concentrant-se davant d'un públic proper d'una manera molt crua. Si aquest format s'aguanta uns mesos, començarà a canviar el fet creatiu. Crec que per als artistes començarà a agafar més rellevància la lletra, la cançó, la qualitat, que l'espectacularitat i l'energia.

Ja hi ha músics que hi treballen, en aquest sentit, conscients que els grans formats trigaran a tornar.

Sí. Crec que ho estant destacant molts artistes. I n'estan gaudint. Hi ha artistes que m'han dit: "És que feia molt de temps que no em sentia tan bé a mi mateix. Portàvem tanta quantitat de coses de producció, que ara ens estem escoltant tocant els nostres instruments i cantant d'una manera molt neta". És una cosa que hem estat parlant bastant amb els artistes aquests dies i per mi és el més destacable artísticament aquests trenta dies. Té a veure amb estar tocant davant d'un públic assegut que t'està escoltant, tothom callat... S'ha respectat molt el silenci aquests dies, i la gent que venia ho feia realment per escoltar l'artista.

Fa anys que el Cruïlla va més enllà del festival del juliol perquè teniu les programacions de tardor i de primavera. ¿Treballeu amb la hipòtesi de mantenir-les, i també amb l'horitzó d'un festival al Fòrum al juliol?

No. M'explico. No treballo amb la hipòtesi de fer un Cruïlla de tardor i un Cruïlla de primavera exactament iguals que com els fèiem. És a dir, sí que preveig la possibilitat de seguir fent activitat amb un format segur, i això vol dir aforaments de centenars de persones amb distància de seguretat, mascareta i unes condicions de seguretat com les que hem anat treballant. Aquí tenim opcions de fer coses i de continuar mantenint l'activitat, però respecte a l'estiu crec que haurem d'esperar a finals d'any o al gener per veure com estem en qüestió de tractaments i vacunes. De vegades surten notícies molt esperançadores, i de vegades sembla que això va per llarg. A part de canviar completament els formats, crec que un dels factors que té a veure amb reinventar-se i readaptar-se empresarialment és ser capaç de treballar en el curt termini. Planificar ara què faràs al novembre no sé si té gaire sentit perquè fins que no comenci l'octubre no sabràs què podràs fer al novembre. Empresarialment és un desastre perquè només pots treballar a curt termini, però o treballes a curt termini o contínuament t'estàs estavellant contra una paret, que és aquest covid i aquest efecte colpidor que tindrem de sortida i entrada de fases i de mesures restrictives.