Sopa de Cabra al Camp Nou: un clam per la cultura segura

BarcelonaLes mesures restrictives per reduir els contagis de coronavirus a Barcelona que prohibeixen les activitats culturals entraven en vigor dissabte a les 9 del matí, així que divendres encara s’hi van poder celebrar concerts com el de Sopa de Cabra al Camp Nou, inclòs en la programació del Cruïlla XXS. Bé, més aviat en un gol sud convertit en amfiteatre per a 800 persones emmascarades i separades d’acord amb la profilaxi pandèmica. On el públic no ha pogut veure la renúncia al futbol del Barça sí que s’hi han pogut seguir les evolucions de set músics en un escenari de dimensions adaptades a aquesta realitat vírica tan incerta. “És un dels escenaris més petits dels últims anys... en un dels llocs més grans”, va dir Gerard Quintana. L’entorn futbolístic també va amarar altres comentaris del cantant de Sopa de Cabra, com quan va dir que sempre havia “somiat tocar envoltats d’herba” abans d’interpretar Instants del temps. “Tots tenim un mal any”, va etzibar en clau blaugrana més endavant, quan després de donar protagonisme a temes del disc La gran onada (2020) el repertori entrava en el territori de clàssics com L’empordà i El boig de la ciutat.

De tota manera, va haver de passar una bona estona abans que l’alegria entrés en acció. Era un dia marcat per la incertesa, evident en les paraules del director del Cruïlla, Jordi Herreruela, que just abans de l’inici del concert va defensar “la cultura segura”, gairebé com una pregària adreçada al Procicat. “Encara no sabem què passarà demà. Portem disset dies d’activitat i zero casos de coronavirus que hagin sortit de la nostra activitat ni de cap activitat cultural. Som capaços d’oferir cultura de manera segura. Ens mereixem el dret de seguir-ho fent”, va dir Herreruela, per reclamar que es retiri la prohibició de fer concerts i altres activitats culturals. “La cultura és segura, si no no us hauríem fet venir”, va afegir Quintana en un altre moment de la nit. Tranquil·litzaria molt que aquestes afirmacions també les fes un metge.

En els concerts que s’estan celebrant aquestes setmanes costa entrar en les dinàmiques prepandèmiques de la música en directe. Manen emocions massa lligades al present, com la que es va escampar pel gol sud quan Sopa de Cabra van reconèixer entre el públic una infermera “que s’ha deixat la pell” en la pandèmia. El públic es va posar dret per aplaudir-la amb l’eco d’aquells aplaudiments plens d’angoixa i agraïment dels dies més foscos del confinament. Els concerts també són importants per coses com aquestes, que ens connecten amb la vida real, per dolorosa que encara sigui.

De corones i pujols

Però com que no tot és víric en aquest temps, Sopa de Cabra van dedicar Farem que surti el sol a la feina d’Open Arms i La llibertat a Jordi Cuixart. “La llibertat té molts significats. La llibertat dels reis i els expresidents... i la presó per als innocents”, va dir Quintana recordant històries de corones, pujols, mentides i corrupció. I entre incerteses, clams i agraïment va transcórrer un concert que els set músics van gestionar amb paciència, deixant que la pausa de les últimes onades fes la seva feina, donant espai a les atmosferes en què ressona la influència del suec José González i aconseguint que la complicitat del públic fos absoluta en el tram final. “Que no sigui l’última nit”, va exclamar Quintana al final del segon bis, quan després de Seguirem somiant el grup es va acomiadar amb una expansiva interpretació de Camins. Sí, que no sigui l’última.