Els bars de Barcelona estudien el cost de programar concerts

BarcelonaÉs un primer pas, però caldrà llegir la lletra petita. Així es pot resumir l’estat d’ànim de bars i locals culturals barcelonins després de conèixer la modificació de la normativa de la música en viu presentada dilluns per l’Ajuntament i que serà efectiva a finals de mes. “Feia temps que ho estàvem esperant, però encara no en coneixem els detalls”, diu Albert Pons, un dels socis del Bar Robadors 23, un local amb una dècada d’activitat musical al Raval. Els bars afronten aquesta nova etapa amb esperança i una certa actitud expectant. Els locals d’associacions de difusió cultural que no tenen llicència de bar, com el Freedonia, hauran d’esperar fins a l’estiu per saber si són inclosos en la nova normativa i de moment seguiran en els llimbs de l’alegalitat. Com diu Coque Sánchez, d’aquest club social privat, caldrà “esperar tres mesos” per veure si opten per canviar la llicència.

El preu de les reformes

El cost d’adaptar-se a les mesures acústiques i de seguretat

Pels que ja tenen llicència de bar, cafeteria i restaurant, una de les preocupacions és quant els costarà fer les reformes de seguretat i aïllament acústic, i si paga la pena. Afrontar aquestes despeses pot ser inassumible tot i una ajuda municipal que arribaria el 50% del cost. “No hi haurà una allau de sol·licituds. Segurament els bars que ja fèiem concerts intentarem adequar els locals a la normativa, però no sé si n’hi haurà gaires més”, explica el director adjunt de l’Heliogàbal, Miquel Cabal. I és que la iniciativa municipal no comporta una barra lliure de concerts, sinó un aixopluc normatiu que tregui de la clandestinitat o l’alegalitat la música en viu amplificada de petit format.

Cada cas és un món, i el cost de les reformes pot variar. Per exemple, el Freedonia, tot i que no té llicència de bar, és un dels locals de música en viu més actius del Raval. Tal com explica Sánchez, ja han invertit uns “100.000 euros en mesures d’insonorització” abans que l’Ajuntament engegués el canvi de normativa. Això sí, ningú se salvarà d’actualitzar els estudis acústics i d’instal·lar els limitadors enregistradors que controlen els nivells sonors. Només la instal·lació pot costar uns 3.500 euros, als quals s’ha d’afegir una quota anual de manteniment d’uns 200 euros.

Aforaments i horaris

La importància d’una política flexible i alhora responsable

L’Heliogàbal acumula 22.000 euros en multes per haver sobrepassat l’aforament que li correspon com a cafeteria: 39 persones. Ara com ara, la modificació presentada per l’Ajuntament no resol el problema de l’aforament, que cada bar haurà de negociar amb el districte per ampliar-lo de manera general o només els dies de concert. L’Heliogàbal podria arribar a acollir 90 persones, però això l’obliga a fer reformes per garantir l’evacuació, d’acord amb els bombers i amb els tècnics del districte. El bar de Gràcia farà les obres necessàries perquè vol tornar a programar concerts a finals d’abril. Pel que fa als horaris, Sánchez, del Freedonia, considera que el límit aplicat al Raval és excessiu. “Si només podem fer música fins a les 23 h, no podrem pagar el deute”, diu.

I els músics?

Entre l’eufòria i la reivindicació dels drets laborals

La comissionada de Cultura, Berta Sudera, assegura que un dels propòsits de l’Ajuntament és “garantir que els creadors tinguin feina”. Dick Them, president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, ha rebut amb “eufòria i satisfacció” la notícia de la modificació de la normativa”, però també expressa una inquietud: “¿L’Ajuntament vol realment donar una empenta al nostre teixit cultural musical? Doncs hauria de destinar com a mínim el mateix pressupost que destina a insonoritzar locals, a facilitar la contractació dels músics i a assegurar-se que treballen en condicions laborals correctes”, diu Them. Es tracta d’un meló que tard o d’hora caldrà obrir.