Benicio del Toro, un Pablo Escobar familiar

BarcelonaPerseguit per una mala fama probablement injustificada d’entrevistat difícil i poc professional, el Benicio del Toro que presentava Escobar: paraíso perdido a Sant Sebastià era un home amable, de parlar mesurat. El seu nou film, estrenat aquest cap de setmana, també suavitza la imatge que teníem de Pablo Escobar. Interpretat per Del Toro, és un home familiar que protegeix el Nick, el jove surfista canadenc de vacances a Colòmbia que s’ha enamorat de la neboda del famós narcotraficant.

“És la raó per la qual vaig unir-me al projecte -comenta Del Toro-. És interessant veure’l des del punt de vista exterior del Nick. Si jo l’hagués vist cantar en una festa i jugar amb nens, també hauria pensat que era un home familiar i no una persona tòxica”.

“Com un gerent d’El Corte Inglés”

La pel·lícula d’Andrea Di Stefano acabarà mostrant el costat més fosc d’Escobar quan el pes de la justícia comenci a caure sobre ell i el Nick s’adoni que vincular-se a un criminal no és un negoci rodó. Tot i contemplar la humanitat del personatge, Del Toro no s’enganya respecte a la seva naturalesa moral. Però lamenta el seu final. “Escobar va crear un imperi que va fer posar de genolls tot un país -diu-. No et transformes en un gàngster tan poderós així com així. Tenia un talent organitzatiu impressionant... Com un gerent d’El Corte Inglés!” Es queda parat pel símil que ha fet i riu. “Aquí s’acaba la meva carrera”, bromeja. “Però el que vull dir és que si hagués posat les seves habilitats al servei d’un altre objectiu, potser hauria sigut un dels grans de la història”, afegeix.

Amb 47 anys, Del Toro s’ha convertit en l’actor llatí de referència en una indústria que el porto-riqueny ha vist com es transformava. “Hollywood s’ha obert als estrangers i les minories. Ara hi ha molts més llatins en càrrecs directius que quan vaig començar. Però ser actor és difícil per a qualsevol, ja siguis blanc, negre, xinès o llatí”, diu el protagonista de Traffic,que va trobar-se amb l’auge del cine indie dels 90 al començament de la seva carrera. “Vaig tenir la sort de caure en alguns films indies quan Tarantino, Soderbergh, Spike Lee i Robert Rodriguez començaven a fer soroll. Ara l’ indie està en hores baixes i els llatins tenen menys oportunitats”, diu. A Del Toro no n’hi falten, però. Encara té en cartellera Guardianes de la galaxia i el 2015 estrenarà Inherent vice, de Paul Thomas Anderson, i A perfect day, el primer film en anglès de Fernando León de Aranoa. “Ser actor t’obliga a canviar de cap i companys molt sovint -lamenta-. I tots tenen personalitats i egos tan diferents... És estrany. Per conservar la salut, has de ser ferm en algun punt, però també ballar una mica”.