Una Berlinale amb més dones i menys estrelles de Hollywood
Isabel Coixet i Neus Ballús estrenen nous treballs en l’edició més femenina
BerlínUn 41% dels títols (set de catorze) de la competició de la Berlinale estan dirigits per dones. L’edició que arrenca avui, la més femenina de la història, és l’última que dirigirà Dieter Kosslick, a qui els debats provocats pel #MeToo li han fet “obrir els ulls” i, més que lluitar per la programació amb més estrelles, ha optat per reforçar el perfil compromès i feminista de la Berlinale amb Juliette Binoche com a presidenta del jurat, Charlotte Rampling com a Os d’Or honorífic i Lone Scherfig inaugurant el festival.
També són dones les principals representants del cinema català a Berlín: Isabel Coixet en competició amb Elisa y Marcela, Neus Ballús a la paral·lela Panorama amb Staff only i Irene Moray amb el curt Suc de síndria. La presència del film de Coixet, història real de dues dones gallegues del segle XIX que van casar-se per l’església, obre per primer cop les portes de la Berlinale a Netflix, productor d’ Elisa y Marcela. Kosslick presumeix d’haver aconseguit un “compromís per escrit” de Netflix per garantir la projecció en cinemes abans de l’estrena al portal, però en la pràctica passarà el mateix que amb Roma : dues setmanes en sales i estrena immediata online, sense respectar les finestres d’exhibició. La Berlinale, com la majoria de festivals, juga segons les regles de Netflix. Falta per veure què passarà d’aquí uns mesos a Canes.
Si Elisa y Marcela marca una continuïtat en el cinema de Coixet (l’univers femení, la lluita contra la intolerància), el segon llarg de Ballús s’allunya del registre quasi documental de La plaga per abordar en clau de ficció les vacances al Senegal d’una família, posant el focus en la filla adolescent, més interessada en la població local que en participar en les activitats turístiques que organitza el seu pare. A més de Suc de síndria, la Berlinale també estrenarà el curt La leyenda dorada, de dos dels cineastes més interessants del panorama independent, Chema García Ibarra i Ion de Sosa, i en la secció juvenil Generation Cocodrilo, de l’ex Escac Jorge Yúdice.
De Christian Bale a Casey Affleck
El caçadors d’autògrafs no tindran gaire feina aquest any. Christian Bale presentarà en una projecció especial la nominada als Oscars El vicio del poder, la veterana Catherine Deneuve protagonitza l’últim treball d’Andre Techiné ( L’adieu a la nuit ) i Diane Kruger interpreta una espia israeliana en el thriller The objective. A Panorama, dos actors nord-americans presentaran el seu debut com a directors: Casey Affleck el drama Light of my life, sobre un pare i el seu fill d’un món postapocalíptic i Jonah Hill el relat iniciàtic Mid 90’s, un viatge nostàlgic a l’escena skater de Los Angeles dels anys 90.
En competició, el plat fort serà el nou film d’Agnès Varda, que torna al seu registre més autobiogràfic a Varda per Agnès. Agnieska Holland portarà un biopic sobre Gareth Jones, el periodista que el 1933 va revelar al món la mort de fam de milions de persones a Ucraïna, sota el mandat de Stalin. El prolífic François Ozon presentarà un drama basat en els abusos sexuals de l’església francesa, Por la gracia de Dios. Però la sorpresa de la competició podria venir de l’Israel si Nadav Lapid revalida amb Synonimes el prestigi conquerit per La professora de parvulari. En seccions paral·leles, destaquen dos documentals musicals: Amazing grace, un llegendari concert de gospel d’Aretha Franklyn i A dog called money, on el fotògraf Seamus Murphy acompanya PJ Harvey en la creació el seu últim disc, The hope six demolition project.
