EscriptorPaco Camarasa va ser generositat. Avui les xarxes s’han omplert de la gratitud d’escriptors que van ser tímids aprenents a les palpentes i un dia van arribar a la llibreria Negra i Criminal de la Barceloneta. El Paco era aquell que els rebia amb els braços oberts, llegia els seus llibres, els aconsellava, els presentava editors i periodistes i els projectava cap al futur amb tota la força de la seva experiència.
I això no era només degut al desig de vendre llibres, obligació de tot llibreter. Això es nota. Perquè després, quan va haver de tancar la llibreria, va continuar actuant de manera similar en els clubs de lectura, on només el portava l’entusiasme pel gènere policíac.
Es va guanyar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona creant la llibreria Negra i Criminal de la Barceloneta, on va ser el llibreter per excel·lència, que recomanava llibres com si sabés llegir els pensaments de clients i lectors i com si s’hagués llegit tots els llibres dels prestatges. Però el llibre i l’autor recomanats sempre brillaven amb llum pròpia, bandejant el mèrit de l’assessor que parlava en veu baixa i des d’un racó. Mèrit seu és BCNegra, un dels millors festivals de literatura negra que tenim; i el premi Pepe Carvalho, que consistia, sobretot, en les paraules que dirigia, enmig del Saló de Cent, sobre l’obra d’un autor guardonat que mai s’havia sentit tan guardonat com llavors. I va aconseguir crear el premi Crims de Tinta, seduint el conseller d’Interior, per implicar la policia en la literatura policíaca, com ha de ser, i va instaurar, entre molts altres clubs de lectura, aquest Club de Lectura dels Mossos d’Esquadra que permet als catalans estar orgullosos d’un cos de policia com el que tenim.
Tot això és el que podem perdre amb la mort de Paco Camarasa si no conservem com sigui el seu esperit i, sobretot, la seva generositat a l’hora de compartir allò que més ens agrada.
Si no volem que Paco Camarasa desaparegui, imitem-lo.
