En el doble concert d'aquest dijous al Palau de la Música, Joan Dausà ha estrenat en directe la cançó Xana, una composició dedicada a la filla de l’entrenador de futbol Luis Enrique que va morir l’agost del 2019, quan només tenia 9 anys. “Amb la família del Luis Enrique hem forjat una relació, i fa un temps els vaig fer la cançó com a regal privat a ell i a la seva dona, l’Elena”, ha explicat Dausà a l’ARA. Aquesta relació va començar després de la mort de la Xana a causa d’un càncer, quan la germana de l’Elena es va posar en contacte amb el músic de Sant Feliu de Llobregat. “Em va explicar que la Xana escoltava molt la meva música”, recorda Dausà. De la connexió entre ells va sorgir la cançó que va cantar ahir al Palau de la Música mentre Luis Enrique i la seva família seguien el concert des de la platea. “És un detall, un homenatge a la seva filla, i a la manera com fan present el record de la Xana”, ha afegit Dausà.
La càpsula de felicitat de Joan Dausà a la Nit de l'ARA
El músic de Sant Feliu de Llobregat presenta el disc ‘Ho tenim tot’ al Palau de la Música en l’onzè aniversari del diari
BarcelonaJoan Dausà ha sigut el protagonista del doble concert de celebració de l’onzè aniversari de l’ARA al Palau de la Música, un a les 18.30 h i l’altre a les 21.30 h. Ja ho va ser en el del vuitè aniversari del diari, el 2018, però aquesta vegada hi havia un al·licient extra: era l’inici de la gira de presentació de l’àlbum Ho tenim tot (2021). “Aquest disc és més animat. Plorarem, però no tant”, ha advertit Dausà, vestit de negre existencialista com els músics que l’acompanyaven: Dídak Fernández (bateria), Miquel Sospedra (baix), Florenci Fluren Ferrer (teclats i guitarra) i la nova incorporació, Juliane Heinemann (guitarra i teclats). Una banda així és molt més que una xarxa de seguretat.
Efectivament, hi ha hagut espai per a la plorera, però el camí del melodrama pop ha enfilat territoris d’entusiasme emocional. Al cap i a la fi, i tal com ha dit abans de cantar Ho tenim tot, “si ens tenim a nosaltres mateixos ho tenim tot”. En el preludi del concert, la directora de l’ARA, Esther Vera, també ha jugat amb el títol del disc: “Feu molt de goig, aquesta nit ho tenim tot”, ha dit abans d’agrair el públic “per ser-hi sempre, per haver entès que el periodisme compromès necessita algú que el pagui, i que el paguin els lectors garanteix la llibertat i la manera de fer periodisme” del diari. “Visca l’ARA i les notícies ben explicades”, ha replicat Dausà una hora i mitja després, al final de concert.
La confiança de tocar en un espai on ha actuat mitja dotzena de vegades i la garantia de comptar amb un públic fidel han sigut aliats a l’hora de desplegar les deu cançons del nou àlbum en un repertori de 17 temes completat sobretot amb peces d’Ara som gegants (2018) i èxits inevitables com Jo mai mai i Una altra manera de viure. Ha començat amb tres temes nous: la solemnitat moderadament emprenyada de La vida és més que això, una de les cançons del disc travessades per les circumstàncies pandèmiques; l’angoixa que amara Que vingui algú, que podria ser una cançó tristíssima si no fos perquè el ritme manelià funciona com a esquer perquè el públic piqui de mans, i Pina, una delicadesa pianística dedicada a la seva filla amb què Dausà reivindica el retorn a “la càpsula de felicitat de la infantesa”.
Després ha vingut el segment “encara més romàntic” de Buenos Aires i Nunca es tarde, ficcions poètiques inspirades o no en fets viscuts amb una tal Mariela. “Vaig anar a estudiar a l’Argentina amb 20 anys, i quan tens 20 anys a més d’estudiar fas altres coses”, ha dit Dausà, que ha fet surar les influències de Silvio Rodríguez i Jorge Drexler en un díptic en què el públic ha demostrat un gran nivell en l’afinació. “Molt ben cantat”, ha celebrat Dausà després de l’exhibició coral (sobretot femenina) a Buenos Aires. Per cert, cal tenir la confiança del Bob Dylan de Visions of Johanna per evocar amb tanta intensitat un amor del passat davant la família, i encara més per jugar-hi suggerint que la Mariela és la dona que el fa enlairar a I no tocava terra. Coses de poetes.
El Martín i la Maria
La guitarra acústica i el piano s'han alternat al llarg del concert, i han marcat un to més aviat intimista que ha contrastat amb l’extravertida comunicació que Dausà ha establert amb el públic. Bona prova d’aquesta comunió ha sigut Ho tenim tot, en què l'han acompanyat el Martín i la Maria, les dues persones que van guanyar un concurs impulsat per Dausà a les xarxes social. L’autor de Jo mai mai els ha donat espai per cantar, i se n'han sortit amb nota, sobretot ella. La felicitat del moment ha contagiat la recta final del concert, rematada amb l’èpica de La gran eufòria. Ja tocava això: una celebració.
