Anya Taylor-Joy: "No he estat mai tan sola com quan vaig fer 'Furiosa'"

Los AngelesNo hi ha res normal en una pel·lícula de Mad Max, i Anya Taylor-Joy ho sabia quan va signar per protagonitzar Furiosa. De la saga Mad Max, la nova pel·lícula de George Miller. "Volia canviar. Necessitava que em posessin en una situació límit en què no tingués més remei que créixer. I ho vaig aconseguir". Furiosa, que es va estrenar al Festival de Canes [i des de divendres es pot veure als cinemes], és una preqüela de Fúria a la carretera (2015), la pel·lícula amb què Miller va revifar l'univers Mad Max i en què Charlize Theron i Tom Hardy encapçalaven el repartiment. A la nova entrega, Anya Taylor-Joy (Miami, 1996) interpreta una versió més jove de la icònica guerrera que va encarnar Theron. Raptada per uns bandits, Furiosa creix entre dos captors, el psicòpata bocamoll Dementus (Chris Hemsworth) i el corpulent guerrer Immortan Joe (Lachy Hulme), i la trama s'endinsa després en el terreny de la venjança.

La interpretació de Theron projecta una ombra prou llarga, però Taylor-Joy entoma el paper amb una ferocitat formidable: sota el greix amb què Furiosa s'empastifa la cara com si fos pintura de guerra, els inconfusibles ulls ametllats de l'actriu brillen amb una ira justificada. Per encarnar el paper de Furiosa, es va sotmetre a una dura prova emocional i física durant sis mesos i mig. ¿Com es va sentir a finals del 2022, quan per fi va acabar el rodatge? "Com si sabés que necessitaria els gairebé dos anys que ha trigat la pel·lícula a estrenar-se per poder superar-la", diu. Tot i que ha treballat de manera constant des de la seva irrupció cinematogràfica amb La bruixa (Robert Eggers, 2015), el seu perfil com a estrella es va enlairar sobretot arran de la sèrie de Netflix Gambit de dama. També va fer un cameo sorpresa a Dune: part 2 (Denis Villeneuve, 2023), el film en què participen Timothée Chalamet, Zendaya i Florence Pugh, tres dels pocs actors menors de 30 anys que es consideren estrelles de cinema taquilleres.

Com Marlene Dietrich, Greta Garbo i Cary Grant

Vaig quedar amb Anya Taylor-Joy en un restaurant de Beverly Hills. Tranquil·la però conversadora, estava animada i encuriosida. Em va fer gairebé tantes preguntes com jo a ella, i sempre que li cridaven l'atenció els meus gestos, els repetia i els perfeccionava fent-los millor que jo mateix. Un dels dons de Taylor-Joy com a intèrpret és la precisió: es va formar com a ballarina de ballet fins als 15 anys i sap ser precisa. "Em sento més viva en un plató quan puc combinar perfectament una emoció amb alguna cosa tècnica i convertir-me en una mena de barreja entre una cosa orgànica i una màquina", admet.

El coneixement profund de la càmera s'aprecia fins i tot fora dels escenaris. Mentre estava a la catifa vermella dels Oscars d'aquest any, vaig veure Taylor-Joy posar per al Glambot del canal E! –una càmera d'alta velocitat muntada en un braç robòtic–. La càmera l'envoltava a gran velocitat i quan girava, ella movia els cabells mentre els ulls seguien la càmera amb una precisió que resultava gairebé esfereïdora. "Sempre he tingut la teoria que hi ha una diferència entre un actor i una estrella de cinema", deia Edgar Wright, que va dirigir Taylor-Joy a L'última nit al Soho (2021) i la va recomanar a Miller per al paper de Furiosa. "Un actor pot desaparèixer del tot, però una estrella de cinema pot fer-ho i alhora tenir consciència de la càmera, com feien Marlene Dietrich, Greta Garbo o Cary Grant. L'Anya té molt d'aquesta vella escola d'estrelles de Hollywood".

Aquestes habilitats la van ajudar a entomar un paper especialment exigent a Furiosa. "El nivell de protecció que sento per tots els meus personatges no canvia mai: defenso, fins a l'exageració, els seus interessos", diu. A la pel·lícula, els personatges són portats al límit i el rodatge, realitzat a Austràlia, va exigir a Taylor-Joy i als altres protagonistes viure molt intensament durant molt de temps, pràcticament sense cap moment per desconnectar. "El que et demanen que facis i mostris és esgotador emocionalment –va dir Chris Hemsworth, que va elogiar Taylor-Joy per estar a l'altura del desafiament–. El que va fer ella em va semblar inspirador perquè hi va ser cada dia durant mesos i va ser feroçment protectora amb el personatge".

Tot i això, Taylor-Joy explica que defensar Furiosa sovint va ser una experiència solitària. "No he estat mai tan sola com quan vaig fer aquesta pel·lícula. No vull aprofundir-hi gaire, però tot el que vaig pensar que seria fàcil va ser dur", diu. La reticència em recorda quan vaig parlar per primera vegada amb els actors que havien fet Fúria a la carretera: la desesperació dels personatges durant el rodatge es va traslladar a les seves vides reals, i desentranyar aquesta experiència els va portar molt de temps. Intuint que estava eludint un tema delicat, vaig demanar a Taylor-Joy què era exactament el que li havia resultat més difícil del que esperava de Furiosa. Durant cinc segons llargs, va considerar la possibilitat de donar-me una resposta. "Següent pregunta, ho sento. Truca'm d'aquí a vint anys", va dir.

La coreografia de l'acció

Després de rodar La bruixa, Taylor-Joy, que té orígens argentins, era a Buenos Aires passant l'estona amb un amic quan va aparèixer el seu germà amb una Ducati espatarrant. Quan va veure que Taylor-Joy li mirava la moto, es va oferir a deixar-l'hi conduir. "La veritat és que anava força bé, però em vaig estavellar contra un arbre. Em va quedar això", diu tocant-se una petita cicatriu al genoll. El record de l'accident va afegir un obstacle més a la preparació de Taylor-Joy per a Furiosa. Al principi li feia por que dominar la coreografia d'acció fos la part més difícil del rodatge de Furiosa, però, sorprenentment, va descobrir que era ideal per al seu perfeccionisme. "Amb la coreografia d'acció pots fer-ho més bé o menys bé, pots fer-ho gairebé bé o pots fer-ho bé. I jo sempre vull fer-ho bé", assegura. La sensació de millora tangible després de cada presa la tenia enganxada: "Quan el meu cervell analític funciona així, em sento molt viva i decidida", admet.

La seqüència d'acció central de la pel·lícula va requerir 197 preses al llarg de tot el rodatge. ¿Filmant tots aquests moments d'acció –la majoria eren plans de segons en què Taylor-Joy s'enfilava, conduïa, s'ajupia i lluitava–, van passar setmanes al plató en què no va pronunciar ni una sola línia de diàleg? "Mesos", diu. I al principi alguns dels límits imposats a la seva actuació la van desconcertar. "Adoro el George [Miller] al cent per cent i, si has de fer una cosa així, vols estar en mans d'algú com ell. Però el George tenia una idea molt estricta de com era la cara de guerra de Furiosa, i això m'obligava a treballar l'expressió només amb els ulls durant gran part de la pel·lícula. Era molt de «boca tancada, sense emoció, parla amb els ulls». Això és tot el que tenia".

Segons Miller, aquesta mena de quietud pretenia aportar un toc mitològic. "Si ens fixem en els herois clàssics, tots gairebé inevitablement masculins, com els que interpretaven John Wayne i Clint Eastwood, acostumen a ser molt lacònics", va explicar Miller, que va recorda que les actuacions mudes de Holly Hunter a El piano (Jane Campion, 1993) i Jane Wyman a Belinda (Jean Negulesco, 1948) van ser recompensades amb l'Oscar. "Quan tens algú amb moltes coses entre mans i està callat, el públic s'assabenta de moltes coses. És una cosa que només es pot fer al cinema", deia el director australià.

Taylor-Joy va entendre el punt de vista de Miller, però continuava pensant que a Furiosa li devien un esclat de ràbia. "Soc una ferma defensora de la ràbia femenina", diu abans de recordar que, en massa pel·lícules, els personatges femenins pateixen tota mena de penúries mentre tot just poden plorar una delicada llàgrima. "Som animals, i hi ha un moment en què esclatem. Hi ha un crit en aquesta pel·lícula, i no faig broma quan et dic que vaig lluitar per aquest crit durant tres mesos", assegura l'actriu.

Durant el rodatge de Fúria a la carretera, Charlize Theron va seguir una estratègia semblant en nom del personatge, argumentant que Furiosa reclamava alguna mena de rampell catàrtic. Miller va acabar concedint-li el desig, i el resultat –una escena improvisada per Theron en què Furiosa cau de genolls i deixa anar un crit primitiu– va donar a la pel·lícula un dels seus moments més icònics. Quan li comento aquesta negociació a Taylor-Joy, ella assenteix. "Amb el George és un joc llarg. Plantes la llavor el primer dia, la deixes durant un temps i després la controles", diu. Una vegada va debatre la decisió d'un personatge amb tanta intensitat que se li va trencar la veu davant de Miller i es va posar a plorar. "Ell deia: «Et preocupes tant, és preciós». I jo li vaig dir: «Estic intentant dir-te una cosa!»". Tot i això, un dels seus principals objectius era assegurar-se que el director, de 79 anys, se sentís sempre respectat. "Volia assegurar-me que mai no fos insolent de cap manera, que la discrepància sempre fos una conversa. Al cap i a la fi, la pel·lícula és la seva visió. Puc presentar-li tot el que tinc, però ell té l'última paraula".

Quan un projecte suposa un repte per a Anya Taylor-Joy, sempre hi ha alguna cosa que perdura. Anys després de rodar Gambit de dama, la idea de jugar als escacs amb un amic continua semblant una cosa massa tensa. Mentre dinàvem, es preguntava quant de temps trigaria a veure Furiosa amb perspectiva. "No em penediré mai d'aquesta experiència, però és una història molt particular. Tots els que hem fet alguna pel·lícula de Mad Max ho sabem. Si ens mirem als ulls notem una mena de connexió gairebé familiar", diu. Espera parlar-ne algun dia amb Charlize Theron. "Ens vam veure un moment als Oscars, però ens devem un sopar", explica.

Anya Taylor-Joy diu que encara porta Furiosa amb ella, i que va acabar la pel·lícula amb la sensació de ser més capaç de defensar-se: "Part de la protecció i l'amor que vaig sentir cap a ella els he traslladat a la meva vida real". Però també vol mirar de traçar una línia més gruixuda entre els personatges i ella mateixa. "He passat deu anys fent que altres persones fossin reals. He pogut anar per la vida posant experiències en una motxilla i pensant constantment: «Bé, ara no puc ocupar-me d'això perquè he d'estar per ella». Ara mateix soc una màquina. Només corro. Em tanques a l'armari quatre hores i em treus al matí i després faig el que he de fer".

La vaga d'actors i guionistes de l'any passat va obligar Taylor-Joy a asseure's per fi i enfrontar-se als desitjos propis: "Em vaig dir: «Què faig per divertir-me? Què és el que em diverteix?»" Així que ha decidit viure de debò, ja sigui aficionant-se al bàsquet –parlar efusivament d'un partit dels Knicks al qual havia anat amb el seu marit, el músic i actor Malcolm McRae– o recorrent en kart el camí des de Griffith Park fins als terrenys de Warner Bros a Burbank. "Em vaig adonar que no necessito descansar mentre tingui alguna cosa amb què em pugui meravellar", assegura.

Kyle Buchanan és periodista cultural, columnista del 'New York Times' i autor del llibre 'Blood, sweat & chrome. The wild and true story of Mad Max: Fury Road'.