Més aviat, i com a molt, “paios entremaliadets”

Blanquejar un còmic infantil recent amb el qual els petits lectors no han tingut cap mena de problema ja és gros, ja. Però això és exactament el que passava amb l’adaptació del 2022 per part de DreamWorks de l’obra The Bad Guys de l’australià Aaron Blabey. El seu discurs sobre animals ferotges que pretén canviar la percepció que la societat té d'ells (mira, com Zootròpolis) apareixia en pantalla amb les dents esmolades, manyaga, sense verí. Qualsevol acudit o troballa de guió que pogués semblar una mica exagerada o dissonant s’aigualia per sistema. En el trànsit cap al cinema, a més, l’estil de dibuix carismàtic i amb tendència cap a la línia bruta del còmic s’uniformava segons uns estàndards d’animació de blockbuster estiuenc. Això vol dir que el rodet hollywoodenc esmicolava altres possibles dialectes del sentit de l’humor, de l’aventura o del relat infantil, com si només hi hagués al món una manera de riure, de vibrar o de connectar amb els infants. O, ja posats i segons la lògica dels despatxos, de triomfar; com si la sèrie de còmics de The Bad Guys no dugués ja més de vint números publicats i més de trenta milions d’exemplars venuts a tot el planeta. En fi… Los tipos malos 2 no esmena res de la primera entrega. De fet, més aviat incorpora nous greuges. Confonent ritme vertiginós amb atabalament, i comèdia amb superposició de gags infinitesimals, aquesta seqüela és totalment indistingible de la primera part. Hi ha més personatges femenins, sí, però tenen el pes d’una nota a peu de pàgina.