Un altre tipus de cinema 'queer'

El cinema de David Moragas ocupa un espai poc transitat al cinema català: el de les històries centrades en l'existència quotidiana de les persones queer. Moragas forma part del que la nostra companya Eulàlia Iglesias va definir com una mena de “nou cinema queer” català en què també estarien autors com Marc Ferrer o Zaida Carmona. Com tota etiqueta, aquesta engloba sensibilitats molt distintes i la proposta de Moragas resulta única en allunyar-se de la ironia o l'humor camp per construir un drama íntim que recorda l'univers del primer Cesc Gay (el d'A la ciutat). Un altre home, el seu primer llargmetratge industrial (després de la molt indie Astormy night) i rodat íntegrament en català, aborda la crisi vital d’un jove a la trentena en una cruïlla típica de la seva edat: posar seny en la seva relació de parella o llançar-se a explorar el que la vida li ofereix més enllà del seu impol·lut apartament de Sant Antoni, una opció personificada en el seu atractiu nou veí.

Com ja van demostrar els seus curtmetratges, sobretot Demà ho deixem, Moragas té un talent natural per escriure escenes de parella en què, de manera subtil, s'evidencien les esquerdes d'una relació aparentment perfecta. A Un altre home, el cineasta tarragoní perfecciona aquesta habilitat, però també integra altres línies narratives (com la de la germana del protagonista, una Bruna Cusí una mica passada de voltes) que no acaben de funcionar de forma tan efectiva, un fet que acaba donant al conjunt una certa sensació de desequilibri.