Prefabricada per conquerir les taquilles d'Orient i Occident, aquesta coproducció entre la Xina i els Estats Units compta amb un equip de primeres espases de les dues nacions. La rutinària direcció l'assumeix Zhang Yimou, que torna a posar-se el vestit de portaveu d'una Xina per export després d'orquestrar la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín del 2008. L'esquemàtic guió el firmen els creadors de la sèrie Narcos i el guionista de la saga Bourne. I, finalment, la càrrega de glamur la posa el mateix Bourne, un Matt Damon que sembla tan fora de lloc a la pel·lícula com el seu personatge, un mercenari rodamon, a la Xina de la dinastia Song, pels volts del segle XI.
Un calculat còctel de fantasia, acció i aventures, La gran muralla funciona com la versió fílmica d'un parc temàtic sobre l'antiga Xina, on no hi falten les llegendes dibuixades sobre papirs, les gran batalles coreografiades al mil·límetre, els fanalets de paper voladors... Als comandaments de la nau, Zhang sembla més preocupat per fer encaixar les peces del puzle multicultural (els herois occidentals sempre estan de broma, mentre que els xinesos mai abandonen la solemnitat) que per facturar un gran espectacle visual, com sí que va aconseguir a Hero o a La casa de les dagues voladores. Així, s'acaba imposant l'èpica desfermada i l'excés de píxel, proves de l'artificialitat d'un film que sembla el resultat d'una sessió conjunta de brainstorming entre un equip d'alts executius de Hollywood i un altre de la indústria del cinema xinès.
