Jim Jarmusch posa llum a la foscor de Venècia

VenèciaL’arribada aquest diumenge del cineasta nord-americà Jim Jarmusch a la Mostra de Venècia va suposar una injecció de sensibilitat i bonhomia en una competició oficial que, amb l’excepció de la humanista adaptació de Frankenstein de Guillermo del Toro, havia estat marcada per uns thrillers plens de crueltat i misantropia, com Bugonia de Yorgos Lanthimos o No other choice del sud-coreà Park Chan-wook. De fet, els grans festivals de cinema semblen al·lèrgics al gènere de la comèdia, si no és que l’humor s’escrigui en clau sarcàstica. En aquest sentit, la nova pel·lícula de Jarmusch, titulada Father mother sister brother, s’ha de veure com un deliciós oasi de delicadesa i felicitat en una programació dominada per la violència i el fatalisme.

Jarmusch no visitava la Mostra des de l’any 2003, quan el cineasta d’Ohio va presentar un recull de curtmetratges titulat Coffee and cigarretes. Ara, el gran referent del cinema indie repeteix la jugada episòdica estrenant a Venècia un tríptic d’històries que comencen de la mateixa manera, amb dos germans que van a visitar la casa d’algun dels seus progenitors. En el memorable primer capítol, ambientat a Nova Jersey i titulat Father, Adam Driver i Mayim Bialik comparteixen el cotxe que els porta a casa del pare, un Tom Waits que es disfressa d’home comú de l’Amèrica provinciana. Després, en el segon segment, titulat Mother i situat en un barri residencial de Dublín, Cate Blanchett i Vicky Krieps compleixen amb el ritual anual de prendre el te amb la seva mare, una escriptora de bestsellers interpretada per Charlotte Rampling. I, finalment, la cirereta del pastís fílmic arriba amb Sister brother, en el qual una parella de germans bessons afroamericans, però establerts a París, visiten la casa dels seus pares, morts en un accident d’avió. “París és com la meva segona casa, adoro aquella ciutat”, ha apuntat Jarmusch en la roda de premsa de la pel·lícula.

Cinema de poesia

A Father mother sister brother –un títol que convida a la recitació poètica–, el director de Dead Man i Paterson suma un fantàstic ventall de noves criatures a la seva col·lecció de personatges melancòlics i immutables, i pica l’ullet a directors com Buster Keaton o Aki Kaurismäki. No obstant això, el referent que fulgura amb més força a les imatges del film és el japonès Yasujirō Ozu, que va explorar el misteri de la vida familiar en uns drames i comèdies que feien del minimalisme, la quietud i la noblesa els seus principals signes d’identitat. Jarmusch reivindica l’esperit estoic d’Ozu, i també la capacitat del nipó per trobar la bellesa en la quotidianitat, una tasca que el director nord-americà assumeix amb una vocació poètica, trobant rimes en els diàlegs, en els gestos dels seus actors o en el color de la roba dels seus personatges.

La lluminosa visita de Jarmusch a Venècia només es va veure enfosquida lleugerament per la polèmica que envolta la companyia productora, MUBI, que ha estat criticada per la seva relació financera amb Sequoia Capital, una empresa de capital de risc amb vincles amb l’exèrcit israelià. Jarmusch, que es va mostrar "decebut i desconcertat" per la situació, ha defensat que "tots els diners de les grans corporacions són diners bruts". Malgrat això, el director d’Estranys al paradís, que té un pacte de distribució per diverses pel·lícules amb MUBI, ha apuntat que existeix la possibilitat d’evitar aquesta qüestió deixant de fer pel·lícules, però les pel·lícules són el mitjà que té per expressar-se.

Des de Rússia amb estupor

A més del tríptic de Jarmusch, la Mostra ha acollit avui la presentació de The wizard of the Kremlin, pel·lícula en què el francès Olivier Assayas adapta la novel·la homònima de Giuliano da Empoli, centrada en el personatge inventat de Vadim Baranov, mà dreta de Vladímir Putin en la ficció. La pel·lícula, que compta amb Emmanuel Carrère com a coguionista, proposa una crònica històrica de Rússia des de finals de la dècada del 1980 fins a l’actualitat, buscant pel camí les claus de la transformació que va portar al país del comunisme el capitalisme més salvatge, i el posterior retorn d’un règim autoritari. Paul Dano és l’encarregat d’interpretar al sibil·lí Baranov, i Jude Law accepta el repte de donar vida a Putin. A Venècia, l’actor britànic ha parlat de la dificultat d’entendre el personatge: "És complicat perquè la imatge pública de Putin revela molt poc, així que havia d’intentar mostrar poc, però sentir moltíssim, perquè no es pot actuar si no trobes alguna emoció".