El circ tradicional i contemporani s’estimen al Trapezi

ReusUn promet l’“encara més difícil” i l’altre intenta fer-ho “com més simple millor”. Un se serveix de tot tipus d’aparells (masses, pilotes, ganivets...) i l’altre busca la nuesa, potenciant el treball corporal de l’artista. Un juga amb una escenografia carregada i vestuari cridaner i l’altre ho obvia amb un espai buit i neutre. Un és més tècnic, proper a l’esport, i l’altre més creatiu i estètic, amb una narrativa artística pròpia. El circ tradicional i el circ contemporani estan sovint contraposats, però no per això destinats a donar-se l’esquena. Poden conviure i també poden defugir les etiquetes que els encasellen. Com les que acabem d’esmentar.

“El circ està trobant una llibertat molt maca per anar cap allà on vulgui”, reflexiona Leandro Mendoza, director artístic de la fira Trapezi de Reus, el mercat estratègic del circ a Catalunya, que ahir va tancar la 23a edició. Un dels espectacles que ha reflectit clarament la voluntat de convivència entre els dos models de circ és Fidelis fortibus, la proposta de Circus Ronaldo que interpreta Danny Ronaldo, la sisena generació d’una família belga de circ. Amb una gran poètica i fruit de la seva vivència personal, planteja la mort del circ però el dota d’un nou present i futur. És dels que han emocionat més el públic.

També han tingut una gran acollida Nu, que l’Ateneu Popular 9 Barris va presentar a l’últim Circ d’Hivern; Rojo estándar, dels andalusos Lanördika, que ha barrejat el vermell i el blanc dels seus personatges juganers; Strong lady, de Strong Lady Productions, la dona més forta del món -però delicada i elegant alhora-, vinguda del Regne Unit i capaç d’aixecar dos espectadors alhora sense perdre el somriure; i Furieuse tendresse, dels francesos Cirque Exalté, que han fet una gran exhibició d’acrobàcia a ritme de rock.

Entre les estrenes han destacat Dioptries, de la Cia. Toti Toronell, una de les dues coproduccions del Trapezi. Ha entusiasmat amb un espectacle a dues bandes que ha barrejat pallassos, bicicleta acrobàtica, mans-mans i bàscula en un entrar i sortir del cortinatge que ha despertat la curiositat del “què deu estar passant” a l’altre costat. Escarlata Circus, amb més de 30 anys de trajectòria, també ha satisfet enormement amb Quan els crancs portin talons, una performance particular sobre la seva vida dalt dels escenaris.

Finalment, un del grans reclams del Trapezi era el Cabaret, resposta a la necessitat de produir grans formats al circ de casa nostra. Tot i la pluja que divendres a la nit va obligar a suspendre’l, dijous i sobretot dissabte va fer goig en una plaça del Mercadal plena de gom a gom i un públic previsor, que feia guàrdia des d’una hora abans per assegurar-se que ho veuria bé. Per tercer any s’ha guarnit per a l’ocasió amb una preciosa vela i ha captivat per la unió del llenguatge del circ i dels titelles. Es calcula que la fira ha registrat 90.000 espectadors entre les 15 funcions de pagament -que pràcticament han exhaurit les entrades- i les 44 sessions gratuïtes al carrer, que representen el 72% de la programació. Pel que fa a acreditacions, hi ha hagut 206 professionals (un 8% més que l’any passat), 84 dels quals procedents de la resta de l’Estat i de països com Bèlgica, Croàcia, el Brasil, l’Equador o l’Uruguai, que ja han contractat algunes de les produccions.

El Trapezi ha demostrat que el circ actual és obert i molt inquiet. També ho és aquesta fira, que es vol útil i aposta per convertir-se, també, en una plataforma de producció i estirar-se amb diverses accions al llarg de l’any.