Les claus de la crisi dels cinemes Verdi

BarcelonaLa notícia de la preocupant situació financera dels cinemes Verdi que posava en dubte la continuïtat de les sales va caure divendres com una bomba entre el públic cinèfil barceloní. També per al fundador i propietari dels cinemes, Enric Pérez, que era a París, a la convenció de distribuïdors d’Unifrance.

Ahir Pérez va voler “donar la cara” i va oferir una roda de premsa per informar sobre la situació dels cinemes i criticar durament el “sensacionalisme” de les informacions publicades. Tot i així, no va desmentir-les: Pérez va admetre la crisi dels cinemes i la “tensió” en la relació amb la propietat de l’immoble de les sales com a conseqüència de repetits impagaments del lloguer. Però, a l’hora de situar l’origen dels seus maldecaps econòmics, un nom es repetia insistentment: el del ministre d’Hisenda. “Estem en crisi, sí -reconeixia Pérez-. Podem desaparèixer, també. Però tot depèn del senyor Montoro. Mentre no l’enviïn d’ambaixador a la Lluna, tota la cultura està en perill”.

L’argument de Pérez és que la situació dels Verdi no és particular, sinó sectorial i causada per la pirateria i un IVA del 21%. “Des del començament de la crisi hem perdut 200.000 espectadors -assegura-. I tothom està igual. És un problema global que s’arrossega de lluny”. Però si, com afirma el seu fundador, “els Verdi són la sala en versió original que millor funciona a l’Estat i ho diuen tots els distribuïdors”, ¿com s’explica que cinemes amb menys espectadors, història i prestigi no travessin les penúries dels Verdi? La resposta de Pérez és que les grans cadenes maquillen les pèrdues gràcies als enormes marges de beneficis de les crispetes i les begudes. Admet, això sí, que no sap com s’ho fan els altres cinemes independents per sobreviure. I el fa empipar molt que es relacioni la puixança dels Texas i els Boliche amb la situació dels Verdi, com va fer la tinent d’alcalde d’Economia, Sònia Recasens.

El pes dels Verdi Madrid

Fonts de la conselleria de Cultura apunten que en l’origen dels problemes financers dels Verdi també pesa molt un préstec concedit per l’ICEC per comprar l’immoble dels Verdi Madrid. Inaugurats el març del 2002, en el sector és sabut que les sales madrilenyes no han funcionat mai com s’esperava. El mateix Pérez va declarar el 2013 que si l’afluència de públic no augmentava, els cinemes “es convertirien en un garatge o un supermercat”. Ahir, en canvi, va anunciar que, “tot i que sembli extraordinari”, els Verdi de Madrid funcionen avui dia millor que els de Barcelona. “Es tracta d’un problema general dels cinemes de Barcelona. No vull entrar en política, però sempre que vinc aquí noto un cansament. Veig una societat cansada”, opina.

La càrrega financera dels Verdi també està marcada per inversions com la digitalització de totes les sales de Madrid i Barcelona que es va completar el gener del 2012. “Vam ser pioners i ho vam fer sols, sense cap ajuda”, subratlla Pérez. I el 2007, abans de l’arribada de la crisi, van fer una reforma dels cinemes, sostre inclòs. Però les seves despeses no són només d’exhibició: Pérez és el propietari de la distribuïdora Sherlock Films, que periòdicament estrena pel·lícules als Verdi, títols majoritàriament europeus de perfil mitjà, sense premis de gran volada. Estrenades amb poca inversió publicitària o presència als mitjans, no acostumen a recaptar grans sumes. Pérez també dirigia el laboratori de còpies, subtitulació i autoria de DVD Trilogía Audiovisual, que va tancar el 2012 per falta de clients. No és estrany, doncs, que arribat el 25è aniversari dels Verdi l’octubre del 2012, els cinemes optessin per una celebració discreta. Un comunicat als mitjans el dia abans i un DVD de regal per als espectadors. No estaven d’humor per a gaires festes.

Entre els motius que Pérez destaca per la crisi dels cinemes també hi ha la “guerra de preus” del sector de l’exhibició. Els Verdi tenen una de les entrades més cares del circuit de versió original, 9 euros el cap de setmana. Però Pérez no creu en iniciatives com la Festa del Cine. “És un error -diu-. Hi vam entrar una vegada perquè ningú digui que sóc un esquirol. Però amb preus més baixos els Verdi no són sostenibles”.

Normalitat i solucions

Segons Pérez, les informacions publicades sobre la crisi dels cinemes han provocat la marxa del banc que gestionava els pagaments amb targeta de crèdit, una circumstància que preveu que estigui corregida aquest cap de setmana. També assegura que s’han normalitzat les relacions amb la propietat de l’immoble, tot i que encara no s’han fet tots els pagaments pendents.

Mentrestant, la crisi de tresoreria afecta la programació: algunes distribuïdores, com Golem, una de les més importants del cinema d’autor a l’Estat, han deixat de treballar amb els Verdi des de fa molts mesos. I algunes petites distribuïdores que no es poden permetre esperar durant mesos el pagament de les recaptacions han optat per treballar amb altres cinemes dels voltants, com els Boliche. Segons Pérez, l’estiu passat els Verdi Park van haver de tancar les portes durant un mes per “falta de títols adients”. Ell mateix admet que, des que ha tornat a fer de programador -fa dos anys va ser acomiadat l’anterior, Ricard Almazán, que ara programa els Texas-, les pel·lícules duren més temps en cartell. “I el públic hi continua anant”, diu.

La que podria ser la solució als problemes dels Verdi, curiosament, la va apuntar Xavier Trias fa uns dies quan va declarar que “els Verdi probablement necessiten una inversió”. L’alcalde s’oferia a mediar amb els socis, però alertava que “no comprarien cinemes”. Pérez confirma que s’ha reunit amb Jaume Ciurana, regidor de Cultura, i que té dos inversors interessats a entrar com a socis del cinema. “El Verdi no tanca -assegura el propietari-. S’ha produït un moment de tensió però ja ha passat. Ara vull trobar un company de viatge per deixar de fer de bomber i poder dedicar-me a tasques més creatives. I, si cal, vendre més del 50% de les accions. El que importa és salvar els Verdi”.

En el món del cinema es dóna per fet que un dels socis que estaria interessat en els Verdi seria Adolfo Blanco, propietari de la distribuïdora independent A Contracorriente i antic soci de Pérez a Sherlock Media, la distribuïdora anterior a Sherlock Films. Blanco ja és propietari dels cinemes Conde Duque de Madrid, i amb els Verdi comptaria amb cinemes a les dues grans places cinematogràfiques de l’Estat. Potser el veurem al costat d’Enric Pérez en la pròxima roda de premsa que convoqui el fundador dels Verdi.