'Jo confesso' guanya el 41è premi Crexells

BARCELONA.Jaume Cabré va tornar ahir a la mateixa sala de l'Ateneu Barcelonès on va presentar Jo confesso a la premsa a principis de setembre. Gairebé nou mesos més tard l'escriptor recollia l'últim d'una llista considerable de reconeixements: el Crexells se suma al premi de la Crítica Catalana, al premi Crítica Serra d'Or i al Maria Àngels Anglada de Narrativa. "El fet de ser al mateix lloc de la roda de premsa inicial té molt de simbòlic -reconeixia Cabré-. Els premis a obra publicada fan molta il·lusió. Afegir-me al currículum de guanyadors del Crexells encara em fa més content".

Nascut com a iniciativa de la penya gran de l'Ateneu l'any 1928 -en memòria del filòsof i traductor Joan Crexells-, el premi reconeix actualment amb 6.000 euros i una escultura d'Antoni Llena la millor novel·la escrita en català durant l'any anterior. Autors com Maria Barbal, Baltasar Porcel, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra i Emili Teixidor han guanyat alguna de les 41 edicions del premi Crexells. La principal novetat d'enguany tenia a veure amb les votacions: a més dels socis de l'Ateneu també hi han pogut dir la seva els membres dels clubs de lectura organitzats per la xarxa de biblioteques de Barcelona. El jurat -integrat per Ramon Pla i Arxé, Carme Arnau, Pilar Argudo, Ricard Ruiz i Xavier Pla- va tenir molt clar "des del primer moment" quines havien de ser les tres novel·les finalistes d'enguany: Jo confesso , de Jaume Cabré, L'últim dia abans de demà , d'Eduard Márquez, i Primavera, estiu, etcètera , de Marta Rojals. Del total de 362 vots, 135 han estat per a Jo confesso , 133 per a l'última novel·la de Márquez i 73 per al debut de Rojals. Cal sumar-hi dos vots en blanc i 19 de nuls. La participació dels clubs de lectura de les biblioteques ha suposat un 50% del total de votacions. L'organització de l'Ateneu Barcelonès es planteja, de cara a l'any vinent, que les votacions puguin fer-se electrònicament. De moment, els electors només han pogut triar un o altre candidat de manera presencial o per correu postal de l'1 al 15 de juny.

Una novel·la de llarg recorregut

La victòria ajustada de Jo confesso és l'últim esglaó que ha aconseguit escalar la novel·la de Jaume Cabré. Josep Lluch, l'editor de Proa, va comentar el recorregut del llibre. "En català n'hem venut 60.000. En castellà, 33.000, segons Destino. A principis de desembre, la novel·la va ser publicada per Suhrkamp en alemany. Només tenim dades del 2011: la xifra és de 20.000 exemplars". Jo confesso acaba de ser publicada en italià per Rizzoli, i l'any que ve n'apareixerà la versió francesa (a Actes Sud) i l'holandesa (a Signatuur). "Hem venut els drets perquè sigui publicada a Polònia, Hongria, Albània, Dinamarca, Noruega i Portugal", va afegir Lluch. Si, tal com assegura Umberto Eco, la llengua d'Europa és la traducció, cada nou contracte que Cabré firma l'apropa més a l'essència lingüística continental.

Amb Jo confesso Cabré ha aconseguit trencar "amb la reticència ancestral cap al que no és espanyol pur", segons va dir ahir. "Destino hi va apostar fort i va funcionar des del primer moment. Des que es va publicar he rebut un o dos correus al dia d'un lector espanyol, sempre positius -si no els agrada no es prenen la molèstia d'escriure-". Cabré ha viatjat a l'Argentina per presentar la novel·la, on la primera periodista li va dir: "¿ Vos no sabés que este libro es imposible de escribir? " La gira alemanya que va fer al mes de febrer també el va deixar molt satisfet: "A Tübingen vaig omplir tot un teatre, i a Colònia es va quedar gent a fora. Alemanya és una societat culta que converteix la lectura en esport nacional". L'única crítica de la jornada va ser per a Dolores Serrat, que fa uns dies es va referir al català de la franja com a aragonès propi de l'àrea oriental: "Em sembla una vergonya. Horrorós", va dir Cabré.