El contrapoder treu pit a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac

Barcelona."Això no és una exposició. Això és un node de contrapoder, un punt de trobada, de presa de consciència. Aquí hem pres partit pels que diuen «Ja n'hi ha prou»". Tota una declaració de principis, la que encapçala l'exposició Jo em rebel·lo. Nosaltres existim , que es podrà visitar a partir d'avui fins al desembre a la Fundació Palau a Caldes d'Estrac. El centre d'art, que va fundar el poeta i crític d'art Josep Palau i Fabre, ha decidit ser transgressor, mullar-se i exhibir peces guerreres que han estat rebutjades en altres museus catalans.

Amb un total de 26 participants, Jo em rebel·lo. Nosaltres existim no es limita a exposar art amb missatge: hi haurà accions reivindicatives, conferències i jornades de reflexió, i s'ha publicat un diari, que es distribuirà arreu, amb articles de col·lectius, artistes i pensadors. "No podíem fer una programació sense ser sensibles al moment actual", argumenta Pere Almeda, director de la Fundació. "N'estic molt fart, de l'escepticisme dels centres d'art, de la seva imparcialitat. Actuen com si estiguessin fora del món. Nosaltres no només mostrem, sinó que també ens mullem", afegeix el poeta i músic Martí Sales, que ha comissionat l'exposició amb Almeda.

El drama dels desnonats, l'ull plorós d'Ester Quintana -víctima d'una bala de goma-, les tesis militars d'un mosso d'esquadra o l'èxit de les col·lectivitzacions dels anys 30 del segle passat són algunes de les perles que es poden veure a Caldes d'Estrac. Avui s'inaugura l'exposició amb l'estrena de RE-Presentació Numax de Roger Bernat. En aquesta obra de teatre, el públic podrà formar part d'una assemblea de treballadors i reviure l'intent d'autogestió d'una empresa d'electrodomèstics, que ja va filmar el cineasta Joaquim Jordà.

La tesina d'un mosso

Tàctiques militars per combatre els antisistema de Gràcia

Totes les tesines i tesis doctorals són públiques. Núria Güell va trobar a la xarxa la tesina que un responsable de la policia catalana va fer el 2009. El mosso proposava quatre tècniques militars per acabar amb els antisistema de Gràcia. Entre altres coses, suggeria: "Com més forts es vegin, més valents se sentiran i més enfrontaments hi haurà, que és el que es busca". Güell es va inspirar en les tàctiques policials per a la seva obra. "Havia d'exposar fa quatre mesos al Museu Joan Abelló de Mollet, però els mossos, l'alcalde i la direcció del museu van decidir posposar-ho fins a un altre avís. Em van dir que l'art no pot fer judicis paral·lels", explica Güell.

El mapa de la revolta

L'exregidora Itziar González cartografia les mobilitzacions

L'exregidora de Ciutat Vella ha impulsat l'Institut Cartogràfic de la Revolta. En el seu mapa no hi ha divisions administratives sinó unitats de paisatges. Localitza dos milions de persones que treballen en quatre causes diferents: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, SOS Educació, Assemblea Nacional de Catalunya i Procés Constituent.

L'ull plorós de Quintana

La víctima d'una bala de goma, a la façana d'institucions i partits

Un videoloop mostra l'ull no agredit d'Ester Quintana; l'altre el va perdre per culpa de l'impacte d'una bala de goma de la policia. Sota les imatges es pot llegir el seu relat dels fets. És la proposta de l'artista Jordi Trullàs, que no volia que les paraules de Quintana passessin pel filtre dels mitjans de comunicació. Un altre vídeo mostra com l'ull plorós de Quintana es va projectar a les façanes de diferents institucions i partits polítics.

Les portes tapiades

Un edifici de l'Eixample assetjat per una multinacional

A Literatura de replà ,Mireia Sallarès convida el públic a completar la peça visitant el número 14 del carrer Muntaner. En aquest immoble, l'artista ha fet una instal·lació sobre les portes que una multinacional ha anat tapiant per acabar de convèncer els últims inquilins perquè marxin. Les portes són també el suport dels textos de diferents escriptors.

Maria, 26 anys al carrer

Una dona sense sostre al costat dels casos de corrupció

Eulàlia Grau va seguir la Maria durant gairebé un any. "És una dona intel·ligent, que va estar 26 anys vivint al carrer. Em va dir que va marxar de casa perquè el seu marit li pegava", explica Grau. L'artista confronta les fotografies d'aquesta dona sense sostre amb els casos de corrupció més recents.