Crítica

'Buñuel en el laberinto de las tortugas', un viatge d’amistat durant el rodatge de ‘Las Hurdes’

Crítica de l'adaptació del còmic de Fermín Solís que parla de la relació entre Buñuel i Ramón Acín

Direcció: Salvador Simó. Guió: Salvador Simó i Eligio R. Montero. 80 min. Espanya, Holanda i Alemanya (2018). Animació.

A principis dels anys 30, amb un equip format per surrealistes francesos i anarquistes aragonesos, Luis Buñuel va marxar als confins d'Espanya per engegar el rodatge de 'Las Hurdes, tierra sin pan', l’únic documental del de Calanda i una de les grans pel·lícules del setè art. D’uns 27 minuts de durada, el film parla de l’Espanya endarrerida d’aquell temps, però també és la materialització de l’amistat de Buñuel i Ramón Acín, pedagog anarcosindicalista que va finançar el projecte gràcies a la loteria. La història d’aquest bitllet premiat, la relació entre Acín i Buñuel, i els dies passats en aquesta feréstega regió extremenya conformen el relat de 'Buñuel en el laberinto de las tortugas', signada per Salvador Simó adaptant, de manera molt lliure, la novel·la gràfica de Fermín Solís.

El material no podia ser, per tant, més estimulant, com tampoc, d’altra banda, estar exempt de riscos, perquè, ¿com es pot mostrar el geni de Buñuel sense caure en els tòpics? ¿I com es pot fer partint d’un còmic també magnífic? Doncs amb imaginació i respecte. Perquè la proposta de Simó, juntament amb el també dibuixant José Luis Ágreda, potser no és tan ambiciosa com el còmic de Solís, però tant el seu dibuix, que es mou entre el realisme i l’onirisme, com la trama, que segueix el patró del viatge iniciàtic, aconsegueixen dotar el film d’un lirisme colpidor, desbordant d’humanisme.

Més continguts de