Arts escèniques

Com m’agrada la Mont Plans!

Paco Mir l'encerta amb la comèdia 'De mares i filles' al Poliorama

'De mares i filles'

Teatre Poliorama. 23 de setembre del 2020

Però que bona que és la Mont Plans! I quina sort, o ull, ha tingut Paco Mir perquè li protagonitzi la seva quarta obra com a autor. Mont Plans sap molt bé el que és un gag després d’anys i panys trepitjant escenaris d’arreu. Els clava sense voler. És pura saviesa escènica. I no és tan fàcil quan et passes noranta minuts dins del llit d’una habitació d’hospital sense moure’t només que un cop per anar al lavabo i de pas ensenyar sense cap vergonya allà on l’esquena perd el seu nom. Però és que aquesta dona ja grandeta que vol parlar amb la seva filla, a la qual fa cinc anys que no veu, té un notable atractiu. És cordial, fins i tot pot ser jovial, i, tot i enfrontar-se al que pot ser el final de la vida, no es talla a l’hora de criticar, ja sigui els funcionaris, com la seva filla, les classes extraescolars i, esclar, els imbècils que poblen el món.

Al llarg de la visita, la filla (Annabel Totusaus) és una espàrring perquè la campiona deixi anar una darrere l’altra les seves històries tot desvetllant-li una vida alegre que aquella desconeixia. Quantes coses no sabem de les nostres mares, no? Perquè hi ha el que ha estat públic, però hi ha també el que pertany a una intimitat que a les filles, ni als fills, els acostuma a interessar gaire.

Els nous reptes de Paco Mir a l'ombra del Tricicle

Paco Mir ha estat sempre un bon observador de la vida humana. Una virtut que ha pogut aplicar tant al Tricicle i en la seva faceta de dibuixant com en les obres de teatre. Una observació que li permet buscar els cinc peus al gat. O més. I que està lligada a un humor amable de notable eficàcia còmica. De mares i filles segueix, doncs, la línia empresa amb la seva primera obra, No és tan fàcil (premi Max), i de Roma, inèdita entre nosaltres però que es va veure a algun lloc d’Espanya i a Miami, però al meu entendre assoleix una escriptura més madura i eficaç. Sobretot quan eludeixi les conyes col·loquials. De mares i filles és una comèdia de bulevard amb ingredients per agradar i satisfer el públic. I, com dèiem a l’inici, amb una actriu com Mont Plans, regala una vetllada estupenda.