'Las invisibles', una pel·lícula de bons sentiments que activa les connexions cinèfiles

BarcelonaDirector: Louis-Julien Petit. Guió: Louis-Julien Petit i Marion Doussot a partir del llibre de Claire Lajeunie. 102 min. França (2018) Amb Fatsah Bouyahmed i Marianne Garcia.

Quan veus una pel·lícula i se t’activen les connexions (els 'links', en diríem ara) amb referents diversos pot ser divertit. Sumar i restar, un polsim d’això i salpebrat d’això altre. 'Las invisibles' explica les peripècies d’un grup de dones en risc d’exclusió social i les assistentes socials que s’ocupen d’elles. Hi ha un detonant: el centre on treballen està a punt de tancar i s’han d’afanyar per obtenir bons resultats. És un detonant preocupant però atractiu: hauran d’afinar la creativitat, la picaresca, l’afany murri i la trapelleria. Comences a detectar sumands i no pararies. Una mica del cinema de Nakache i Toledano ('Intocable' i 'Samba', sobretot), espurnes del Ken Loach dels últims temps, el que ha obert una mica (no gaire) la porta a l’humor i l’alegria de viure de 'Full Monty'...

'Las invisibles' és una 'feel good movie' de llibre, o sigui, previsible i formulària, però, com acostuma a passar en aquest subgènere, el director sap infiltrar-hi també l’emoció i la mirada serena, potser un pèl emmascarades pels rampells ensucrats però també potenciades per la intel·ligència en el traç dels personatges, la rapidesa dels diàlegs i l'antídot més savi contra la depressió i el pessimisme: el sentit de l’humor. Posseeix una clara i descarada vocació comercial però no comercia amb misèries ni desgràcies de manera barroera, descarnada, pornogràfica.