Crítica de dansa

Plany per la mort de la dansa

Pere Faura s'acomiada amb l'espectacle 'Rèquiem nocturn'

'Rèquiem nocturn'

Mercat de les Flors. Festival Grec. 7 de juliol del 2020

Lamentable. I no ho dic per l’espectacle, que és un bon espectacle. Sinó per la decisió del seu creador i director, Pere Faura. Faura abdica. Rèquiem nocturn és l’últim espectacle que ha fet i que farà com a impulsor i com a companyia. Està lògicament cansat, diria que tip, de les dificultats de dedicar-se a la dansa al nostre país. Faura té talent i aquest talent no s’ha de malbaratar. Però si les arts escèniques viuen en la precarietat vital des de sempre, en el camp de la dansa es tracta d’una agonia que afecta fins i tot els que més brillen, encoberta per la il·lusió, per l’amor dels qui van ser tocats per Terpsícore.

El seu Rèquiem toca unes quantes tecles. Potser massa. Parla de la mort real, la del coronavirus i la de la sida, però sobretot de la vida i l'obra del coreògraf i director de cinema Bob Fosse, a qui ret homenatge resseguint una bona part de les seves pautes coreogràfiques a partir de la pel·lícula All that jazz fins als genials passos de la serp a la pel·lícula El petit príncep, dels quals Michael Jackson es va apropiar. I la mort metafòrica, que a la fi no és tan metafòrica perquè suposa l'extinció. La dels ballarins de qui mai ningú recordarà el nom quan arriben a una certa edat, dels espectacles que moriran després de passar pel temple del Mercat de les Flors, la del moviment esvaït per un cop d’aire o subjugat per la paraula. I de paraula n'hi ha molta en aquesta creació concebuda com un musical i amb un repartiment heterogeni que no busca el virtuosisme, sinó la complicitat mitjançant la superba música de Pere Jou i Aurora Bauzà, amb una majestuosa intro, el bon dir de Pere Arquillué en un esplèndid monòleg final i en la gràcia intrínseca d’una de les grans coreògrafes amagada sempre rere el sac de les col·laboracions en tants i tants espectacles, Montse Colomer.

El que m’agrada de Faura és l'habilitat per barrejar coses. Un magnífic inici ( Senyor, no ens donis una condemna eterna) a cappella o un tema de rock dur per cloure banyat, aquí i allà, amb humor, ironia i una certa tristor. Rèquiem serà al Mercat de les Flors la temporada vinent. Sis dies. Serà un bon funeral.