Arts escèniques

Pare, que estan matant la terra

Laida Azcona Goñi i Txalo Toloza-Fernández culminen la trilogia 'Pacífico' amb 'Teatro Amazonas'

'Teatro Amazonas'

Teatre Lliure. Festival Grec. 15 de juliol del 2020

"Pare, què li han fet al riu que ja no canta? Pare, que el riu ja no és el riu. Pare, que estan matant la terra". Joan Manuel Serrat cantava això el 1973 quan la dictadura militar del Brasil violava els drets humans i desfermava la destrucció de la selva amazònica amb el suport del gran amic nord-americà. Ho patia la jungla, ho patia el riu i sobretot ho patien les tribus indígenes a qui s'arrabassava la terra, els mitjans de subsistència i la idiosincràsia. No era el primer cop ni molt menys, perquè el mal venia de lluny. De ben lluny. Des que els jesuïtes i altres capellans van desembarcar amb els conqueridors, uns per robar la terra i els altres per segrestar ànimes.

Ho expliquen Laida Azcona Goñi i Txalo Toloza-Fernández a Teatro Amazonas, una investigació entre el reportatge periodístic i la etnologia que tanca la trilogia Pacífico. Si a Extraños mares arden exploraven la relació entre les explotacions mineres del desert d’Atacama i l’art contemporani tot seguint els rastres de la família Guggenheim, i a Tierras del sud les perverses relacions de la família Benetton amb la Patagònia i el poble maputxe, ara ho fan sobre el pulmó del planeta: la selva amazònica. Una història de més de cinc-cents anys que il·lustra molt bé la destrucció d’un hàbitat i dels seus pobladors sense solució de continuïtat. No res gaire estrany per al coneixedor de la política internacional i per a qui ha llegit Eduardo Galeano i en especial Las venas abiertas de América Latina.

Teatre documental compromès, militant, polític, doncs. Teatre per explicar el món sense coartades i sense demagògia amb fets inqüestionables i amb els testimonis de les víctimes. Teatre que sacseja la coincidència. Una interpretació històrica que qüestiona el déu del progrés i retrata la mala sang de la política associada sempre al capitalisme més destructiu. Amb un bri d’esperança. Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.