'ZeroZeroZero': més 'Narcos' que 'Gomorra', més 'Babel' que 'The Wire'

'ZeroZeroZero'

De Stefano Sollima, Leonardo Fasoli i Mauricio Katz per a Sky Atlantic, Canal+ i Prime Video. En emissió a Amazon Prime Video.

La publicació de Gomorra (2006), de Roberto Saviano, va actualitzar les narratives al voltant de les màfies de les drogues des de dos supòsits que no eren nous però sí poc generalitzats. Lluny de considerar el narcotràfic un fenomen aïllat, l'italià plasmava la interrelació dels gàngsters amb les dinàmiques de poder capitalista alhora que procedia a desmitificar l'imaginari al voltant dels traficants. Les adaptacions televisiva i sobretot cinematogràfica del llibre incidien en aquesta visió. El seu retrat del narcotràfic s'inscrivia en la realitat quotidiana i es distanciava tant de l'estilització pròpia de certs gèneres com de la pulsió fascinada per aquest món que havien fixat directors com Francis Ford Coppola i Martin Scorsese. De fet, la representació de la màfia al cinema italià recent no té gaire a veure amb els tòpics habituals, com es pot comprovar amb la magistral El traidor, de Marco Bellocchio. Així que una s'enfrontava a ZeroZeroZero, l'ambiciosa versió que ha encarregat Amazon Prime Video juntament amb Sky Atlantic i Canal+ d'un altre llibre de Saviano, amb les expectatives força altes.

ZeroZeroZero (el títol prové de com s'anomena la cocaïna sense adulterar) ressegueix la ruta d'un carregament de droga i les persones que la mouen per diferents punts del globus. Se suposa que la proposta de Saviano vol posar de manifest com el comerç d'aquest estupefaent funciona com qualsevol altre flux mercantil dins dels corrents capitalistes globals. La sèrie aprofita aquest plantejament transnacional del narcotràfic per moure's per diferents escenaris arreu del planeta. Mèxic és el punt de partida de la producció i on esclata la violència més salvatge. Una família nord-americana exerceix d'intermediària amb la mateixa professionalitat que ho faria amb un carregament convencional. I en el paisatge de vella escola d'aquest gènere, la Calàbria profunda, un avi i un net amb perspectives contraposades del negoci mafiós s'encarregaran de distribuir el producte.

La centralitat d'Andrea Riseborough

Però resulta difícil veure en aquesta sèrie alguna aportació nova, original o de profunditat en el tractament del tema en qüestió. Potser amb la vista posada en l'èxit de Narcos a Netflix, Amazon ha optat per dur a terme una ficció al voltant del narcotràfic que llueix més que innova, amb l'ajuda en la realització de tres firmes amb cert caixet com les de l'italià Stefano Sollima, el danès Janus Metz i l'argentí Pablo Trapero. ZeroZeroZero fins i tot resulta reaccionària pel que fa al canvi de paradigma que suposava Gomorra i a les presumptes intencions de Saviano. A la sèrie no hi ha cap voluntat de retratar a fons el narcotràfic com una estructura amb engranatges identificables en l'economia local i global, com feia per exemple The Wire, ja que es limita a replicar les narratives més desgastades sobre el tema (els violents mexicans, els venjatius italians, els nord-americans negociants...).

El trenat de les trames internacionals i el cert desordre en l'estructura cronològica evoca el Babel d'Alejandro González Iñárritu de la pitjor de les maneres. I a sobre la sèrie reincideix en el que donava per superat Gomorra, l'odiosa tendència de presentar criminals i assassins amb un alè tràgic que els atorgui carisma: el turmentat traficant amb la síndrome de Huntington, el sicari religiós, el mafiós que lluita per la família... L'únic positiu de ZeroZeroZero és que s'hi posa en relleu una intèrpret com Andrea Riseborough.