'The Boys': els superherois són de dretes?

The Boys

Eric Kripke per a Prime Video. En emissió a Amazon Prime

A la manera dels Watchmen d'Alan Moore i Dave Gibbons, The Boys ofereix una aproximació més fosca, estripada i crítica a l'univers dels superherois. Els còmics creats per Garth Ennis i Darick Robertson a principis d'aquest segle carregaven sobretot pel cantó de la violència, el sexe i la immoralitat dels personatges, fins al punt que DC Comics, que els publicava sota un segell subsidiari, els va convidar que canviessin de casa editorial. Amazon Prime acaba d'estrenar la segona temporada (per ara n'hem vist tres episodis) de la versió televisiva de The Boys, una adaptació d'Eric Kripke que ha situat aquesta sèrie entre les de més èxit en la plataforma de Jeff Bezos.

La primera entrega de The Boys posava de manifest un cop més els límits de les sèries a l'hora de generar continguts polèmics. Kripke ha rebaixat un pèl el nivell de foscor, cinisme i sexe explícit dels còmics originals i ha perfilat uns protagonistes més agradables per a l'audiència. D'altra banda, en un panorama audiovisual dominat pels personatges de DC i Marvel, s'agraeix que The Boys mantingui la capacitat subversiva i gamberra, ni que sigui polida, respecte als seus germans grans i dominants. La sèrie presenta una elit de superherois, els Set, que s'erigeixen com a salvadors del món, però que en realitat treballen al servei d'una gran corporació amb interessos polítics i econòmics molt concrets. The Boys entronca amb Watchmen a l'hora de plantejar qui vigila aquestes figures que acumulen un poder extraordinari i una similar capacitat d'influència. Aquí els superherois actuen com a celebritats vanitoses, hipòcrites i abusives que adopten el discurs conservador, patriòtic i religiós dictat pel gabinet de relacions públiques de la seva empresa.

La força de la sèrie rau en servir aquest contingut polític des d'un registre de comèdia d'acció estripada. The Boys combina el ritme i el to d'un thriller de Guy Ritchie, sobretot en la descripció de les dinàmiques internes del grup de “rebels”, els nois del títol, que lluiten contra el poder dels Set, amb el registre d'ironia autoconscient de Deadpool, però amb una major dosi de mala llet. El líder dels Set, Homelander (Antony Starr), una variant de Superman/Capità Amèrica, és un megalòman maquiavèl·lic i supremacista que en la primera temporada manté una relació edípica deliciosament retorçada amb la cap de l'empresa que els comanda, Madelyn Stillwell (Elisabeth Shue); l'a priori encantador The Deep (Chace Crawford) abusa sexualment, d'entrada, de la nova incorporació al grup, Starlight (Erin Moriarty), la protagonista positiva femenina, per tot seguit començar un descens al patetisme dels herois degradats.

En la segona temporada, The Deep es confirma com un personatge amb un cos que encantaria a David Cronenberg i un arc narratiu que permet explotar l'humor respecte a l'animalisme. El gag recorrent al voltant dels seus intents sempre frustrats de salvar animals assoleix en el tercer episodi de la nova entrega un moment d'apoteòsica comicitat, en una de les millors escenes de comèdia d'acció de les sèries recents. Alhora The Boys introdueix una adient perspectiva crítica amb les formes de masculinitat tòxica que han alimentat herois i antiherois (aquí caldria encara més canya al líder del grup rebel, Billy Butcher, a qui encarna Karl Urban) així com l'apropiació per part del mainstream del discurs feminista. En aquest sentit, la segona temporada ha presentat la que s'albira com una de les grans malvades de la sèrie, Stormfront (Aya Cash).