Model de ciutat
Cultura 08/06/2022

La cultura digital pot ser la pròxima 'marca Barcelona'?

Un ecosistema madur, 30 anys d'experiència, congressos com l'ISEA i projectes immersius per a grans públics posicionen el país a escala mundial

6 min
unnamed(56)

BarcelonaEn director de l'Ideal, Jordi Sellas, acaba de tornar de Tel Aviv, on ha inaugurat una nova versió de l'exposició de Frida Kahlo que es va estrenar a Barcelona. També hi han obert un espai immersiu bessó del català, amb una empresa local. Al març van inaugurar-ne un a Madrid i a la tardor ho faran a Dubai. L'experiència immersiva de Frida Kahlo, íntegrament dissenyada per estudis catalans, a més es pot veure a Porto, Brussel·les, Mont-real, Phoenix i Puerto Rico. Aquesta setmana se celebra a Catalunya (del 10 al 16 de juny) un dels grans simposis internacionals sobre art electrònic, l'ISEA, amb cinquanta activitats, que ha de servir per estructurar i dinamitzar un sector que se sent madur per jugar a primera divisió. I quan acabi l'ISEA, començarà el Sónar, el gran festival que uneix música i tecnologia, i que el 2019 va atreure 126.000 persones . El moment de rellevància i maduresa del sector de les arts digitals planteja un repte a Barcelona i al país: ¿podríem assolir un lideratge internacional?

"Barcelona i la seva àrea metropolitana tenen el potencial de convertir-se en un referent mundial", respon Eva Sòria, directora d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals de l'Ajuntament de Barcelona. "Barcelona té les condicions ideals per posicionar-se en aquest àmbit perquè té un ecosistema variat, ric, multidisciplinari i complementari", defensa el professor de la UOC Pau Alsina, que impulsa l'ISEA i també l'associació HacTe, que vol aglutinar tots els agents al voltant de l'hexàgon art-disseny-ciència-tecnologia-societat.

Una de les instal·lacions del Sónar+D
El Moco acaba de presentar una obra de Guillermo Lorca en què s'utilitza realitat augmentada de Studio Irma.

Fora prejudicis

Ha trencat el nínxol dels friquis

"L'art digital ja no és una cosa estranya, simplement és art que s'expressa en formats, llenguatges i canals que no existien fa trenta anys", diuen Ricard Robles i Antònia Folguera des del Sónar. Es tracta d'uns canals que avui són del tot corrents: la majoria tenim telèfon o ordinador. L'accés a internet és assequible, i el llenguatge audiovisual, quotidià. "La qüestió és no tenir por. No cal saber la tecnologia que hi ha darrere els NFT o la immersivitat, senzillament pots disfrutar-ho. Del metavers encara se n'ha de trobar el veritable ús que millori l'experiència humana real, però, quan existeixi, el que en un primer moment podia semblar disruptiu ho assumirem de forma natural", assegura Marisol López, responsable de la nova direcció general d'Innovació i Cultura Digital de la Generalitat. "S'ha de fer una feina de pedagogia. Pot sonar fort, però cal alfabetització digital, perquè l'accés ja és molt fàcil i en canvi el nínxol s'està trencant molt a poc a poc", reflexiona Pep Salazar, director de l'OFFF.

On pots veure art digital?

No serà perquè no hi hagi oportunitats d'entrar al metavers, via exposicions i festivals. La temporada alta digital va començar el maig amb l'OFFF, quan es va fer el multitudinari mapping NFT de Refik Anadol a la Casa Batlló, i acabarà amb l'Eufònic a les Terres de l'Ebre a l'agost. Aquesta setmana l'ISEA convoca activitats a tot el país, des de drons a la platja del Somorrostro fins a una gran exposició d’art digital i un mapping al Recinte Modernista de Sant Pau. Al Palau Robert hi ha l'exposició Nova pantalla sobre el videojoc a Catalunya i n'obren dues més La Capella i l'Arts Santa Mònica que permetran descobrir els noms de creadors de referència locals i internacionals. Al Mercat de les Flors, les dues companyies amb més experiència de l'estat en dansa i interactivitat (Konic.thtr i Instituto Stocos) presenten espectacle aquest cap de setmana. Són els últims dies de l'exposició de Frida Kahlo a l'Ideal, que al juliol acull un experiment dins el Grec: el musical de Broadway Next to normal en versió immersiva. I el Moco Museum, que ha penjat art digital i NFT, ara ha obert una experiència de realitat augmentada.

Què tenim? Fortaleses i oportunitats

Una història de creativitat i 30 anys d'experiència

"Tenim l'ADN creatiu, tenim artistes sorprenents i lideratge en creativitat", afirma López. Pep Salazar hi està d'acord: "Potser ens faltaria que el gran públic identifiqués un gran nom artístic. Els tenim –Alba G. Corral, Mónica Rikić , Sixnfive, Boldtron–, però són desconeguts. Per què? Perquè se li ha de donar valor a l'art digital, exposant-lo als llocs on es dona valor a l'art. Si vas al MoMA i veus art digital, li donaràs valor. Encara ens tracten com bolets estranys", lamenta Salazar.

Però a més del pedigrí creatiu català –que va del Modernisme al Cobi, per dir-ho fàcil–, tots els agents del sector coincideixen en una realitat palpable: el hub de la Barcelona digital ja existeix, encara que sigui informalment. I existeix perquè hi ha esdeveniments, artistes, empreses, estudis i institucions que fa 30 anys que són referències europees i internacionals en creativitat digital. Sense ajudes. Sense planificació. De forma orgànica. "Hi ha escena des del principi. El Sónar neix just en el mateix moment en què la tecnologia digital es fa accessible: a mitjans dels 90, quan els ordinadors comencen a multiplicar-se a les cases i internet arriba al mercat domèstic. És en aquest moment quan la creació digital explota arreu del món, i Barcelona no és menys", diuen Robles, codirector del Sónar, i Folguera, la comissària de la seva pota més experimental, el Sónar+D, que ja té nou edicions.

L'ecosistema digital català

Si fem recompte, hi ha desenes de noms que han anat abonant el terreny: el festival ArtFutura va néixer a Barcelona el 1990; el Sónar, el 1994; el festival Videa (extingit) i l'OFFF, el 2000; el programa Generació Digital, el 2002; el festival de videoart Loop, el 2003; el Mobile World Congress arriba el 2006; el festival Mira, l'Eufònic i el trasllat del Gamelab són del 2011; el LlumBCN, del 2012, i la Biennal Ciutat i Ciència, del 2019. A tot això s'hi ha de sumar el teixit empresarial, que va de grans empreses a petits estudis i start-ups (Mediapro, King, Ubisof, Nomad, Desilence, Socialpoint, Antiloop, Burzon Comenge, Blit Studio, etcètera); tota l'oferta educativa i universitària (el CITM de la UPC, els estudis d'art i tecnologia de la UOC i la UB, el Tecnocampus de la UPF, les escoles de disseny Elisava i EINA); els centres de recerca científica (del Supercomuting Center a l’Institut de Ciències Fotòniques o el Barcelona Institute of Science and Technology, que agrupa sis centres de recerca); els espais de creació i exposició que hi han apostat (la Col·lecció Beep, Hangar, Ideal, la Capella, CaixaForum, el CCCB –amb Quàntica o Björk digital– i fins i tot els nous Moco Museum i el Mirador de la Torre Agbar); els artistes (des de La Fura o Franc Aleu fins a Alba G. Corral i Sergio Albiac), i altres satèl·lits.

És un peix que es mossega la cua: les diverses generacions de creadors, dissenyadors i tecnòlegs que s'han fet grans en aquest context ara promouen "l'aparició d’un gran nombre d’artistes i indústries creatives de totes dimensions que s'instal·len a Barcelona", afirma Sòria. Barcelona es troba en una espiral que molts agents creuen que cal aprofitar. "Tot és molt positiu, estem en el camí", confirma Salazar.

Què falta? Debilitats i amenaces

Recursos i coordinació per guanyar múscul

"El cabal és molt potent i l'experiència ens ha ensenyat que el que funciona és tenir un ecosistema: cal consolidar aquest ecosistema", diu Marisol López. Els agents del sector hi coincideixen: "Es tracta de posar una mirada estratègica al voltant d'iniciatives que funcionen per separat. La seva sinergia i integració poden projectar Barcelona d'una manera que pot ser útil per a la ciutadania, la mateixa comunitat, la indústria i la investigació. És un cas clar de quan el tot és més que la suma de les parts", afirma Pau Alsina. Per això la UOC va impulsar l'associació HacTe, que ja s'ha incorporat al projecte europeu de la New European Bauhaus. També hi ha associacions privades com Tech Barcelona que s'hi han posat.

L'obra 'Orígens_04', d'Albert Barqué-Duran i Marc Marzenit

La Generalitat tot just va crear fa un any la direcció d'Innovació i Cultura Digital, dotada amb 5,6 milions . Entre els seus reptes més immediats hi ha elaborar el nou pla de cultura digital i el llibre blanc de la cultura digital: "Ara mateix, no et puc dir quantes empreses es dediquen a aquest camp i quants milions mouen; només ho tenim estudiat en l'àmbit del videojoc", admet Marisol López. També s'obrirà la primera línia de subvenció a la creació de projectes immersius. "Més que un projecte estrella, o un equipament insígnia, que ja hi ha prou coses, el que necessita l'escena és poder treballar de manera més confortable, que el teixit sigui sòlid; per tant, calen recursos. Calen recursos per digitalitzar projectes de país que haurien de fer-ho si tinguessin més pressupost, com la xarxa d'equipaments nacionals, i perquè els estudis que hi ha puguin sortir de l'àmbit corporatiu, de treballar per Audi o Mango, perquè crear amb llibertat requereix temps i diners", afirma Jordi Sellas, que és qui va impulsar el primer Pla de Cultura Digital des de la Generalitat el 2014.

La idea de la Generalitat és integrar la cultura digital dins el hub audiovisual que s'ha de situar, per ara, a les Tres Xemeneies . L'Ajuntament de Barcelona vol centrar un laboratori d'indústries creatives al Palo Alto i, expositivament, portar la divulgació al Dhub, un àmbit en el qual hi haurà novetats d'impacte el 2023. "Els actors locals operen amb normalitat en xarxes i àmbits internacionals, però costa molt circular i connectar idees localment –admeten des del Sónar, que tant ha treballat amb el Supercomputing Center com enguany amb un orgue del Palau Güell –. Cal generar lideratges i complicitats i integrar en els cercles de decisió veus més joves de les habituals".

Les atmosferes del Mirador de Glòries que impulsa Mediapro i comissaria José Luis de Vicente

Cal una nova marca?

De la ciutat del disseny a la ciutat digital

"Crec que hem de ser autoconscients del que tenim; creguem-nos-ho", defensa Marisol López. "En aquests moments no hi ha al món una capital de referència dedicada a la immersivitat, a la realitat ampliada (XR), senzillament perquè és un llenguatge molt nou. Ningú està fent conscientment el camí cap a un hub de cultura digital", afirma Jordi Sellas, que hi veu una finestra d'oportunitat a l'hora de dirigir inversions, tenint en compte que les arts digitals són un camp immens que engloben des de la robòtica fins a la innovació pedagògica.

Pep Salazar creu que "l'ambició que tenim és molt alta però la dimensió de Barcelona és la que és": "¿Podem liderar les arts digitals a escala global? Em sembla agosarat. Però és que tampoc hi ha una cursa. Ens hem de posicionar i treballar conjuntament. En l'àmbit digital tot el que es fa és global i les fronteres es dilueixen", explica. Des del Sónar tampoc no veuen necessari posar-hi eslògans: "Barcelona no necessita etiquetes. Cap urbs de referència les necessita. Barcelona ha de fer un propòsit de ser una ciutat on la creativitat i l'eficiència treballin plegades. No s'ha de preocupar per ser digital, s'ha de plantejar si vol ser un referent cultural d'alguna mena i, si ho és, necessàriament serà, a més, digital", afirmen els codirectors del Sónar.

stats