La Fira de Bolonya va comptar amb 80 creadors i 56 editorials catalanes

La cultura que exportem (i que potser no coneixes)

Hi ha una frase que sovint es repeteix com una lletania: Catalunya té un potencial cultural enorme però un mercat petit. Per això fa temps que els artistes actuen i exploren en altres llocs del món

La Fira de Bolonya va comptar amb 80 creadors i 56 editorials catalanes / FIRA DE BOLONYA
XAVIER CERVANTES/NÚRIA JUANICO/SÍLVIA MARIMON/LAURA SERRA/XAVI SERRA/ANTONI RIBAS

Hi ha una frase que sovint es repeteix com una lletania: Catalunya té un potencial cultural enorme però un mercat petit. Per això fa temps que els artistes exploren i actuen en altres llocs del món. Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals, al llarg del 2017 es van fer 492 obres de teatre a l’estranger, 837 concerts, 309 espectacles de dansa, 264 actuacions de circ i 252 espectacles d’arts de carrer. En cinema es va recaptar més a l’estranger (65.371.582 milions d’euros, un 65%) que no pas a Catalunya i els films catalans van estar presents en 278 festivals. Una de les pel·lícules amb més èxit comercial va ser Contratiempo, d’Oriol Paulo, que va recaptar 21,51 milions d’euros a la Xina. L’èxit crític, Estiu 1993.

“Als anys 90 Barcelona era la famosa, però ara ho és Catalunya. El món està encuriosit per saber què passa. Quan un país és políticament i socialment actiu, surten propostes artístiques molt interessants -assegura Marta Oliveres, directora de creació de l’Institut Ramon Llull-. A més, amb la crisi econòmica ha sortit un ecosistema d’artistes, com l’Agrupación Señor Serrano, que tenen una projecció internacional enorme”. Oliveres destaca que l’existència de festivals arreu del territori (FiraTàrrega, Mercat de Música Viva de Vic, Temporada Alta...) ha ajudat que Catalunya aparegués més en el mapamundi.

Conquerir el mercat anglosaxó

El govern acaba de crear fa tres setmanes un programa per al desenvolupament de projectes culturals d’àmbit internacional, que dirigirà l’exconseller Lluís Puig des de Brussel·les. Però la principal eina d’ajuda a la internacionalització dels creadors catalans ha sigut fins ara l’Institut Ramon Llull. L’any passat va atorgar 79 subvencions per traduir obres del català a altres llengües, un esglaó imprescindible per exportar. L’autor més traduït va ser Jaume Cabré, si bé el mercat s’ha obert també a autores com Alicia Kopf i Eva Baltasar, traduïdes a l’anglès. “Això és fonamental perquè a partir d’aquí és més fàcil traduir a altres llengües -explica Izaskun Arretxe, directora de literatura i pensament de l’Institut Ramon Lllull-. El mercat anglosaxó només tradueix el 3% però hi ha més interès des de fa un any o dos, sobretot perquè han tingut molt èxit les traduccions d’autors com Elena Ferrante i Roberto Bolaño”. Arretxe destaca que s’ha fet molta feina des de la institució però també des del sector del llibre: “Ara a fora entenen qui som i coneixen la potència editorial i de creació de Catalunya”. En el cas anglosaxó, ja s’està treballant amb editorials grans: Penguin va publicar La mort i la primavera de Rodoreda.

10+10: els creadors catalans consagrats internacionalment, i els emergents

Sobre el mapa, la cultura catalana exporta sobretot a Europa. Un dels reptes del Llull és aconseguir més aliats en el mercat sud-americà i a l’altra riba del Mediterrani. Turquia, per exemple, és un mercat que està madurant ràpidament però falten traductors. Per proximitat, el país que acull més actuacions d’artistes catalans és França (el 2017 hi va haver 534 actuacions de teatre, circ, dansa, música i arts de carrer). El segueixen Alemanya (311), el Regne Unit (304), Bèlgica (206) i els Països Baixos (146). Fora d’Europa, la Xina encapçala el rànquing amb 86 actuacions d’artistes catalans, seguida dels Estats Units (74), Mèxic (48) i Corea del Sud (16). “La nostra estratègia és sobretot descentralitzar, no només treballar a les grans capitals”, diu Oliveres. La cultura catalana ja ha estat convidada a les grans cites internacionals.

La creació contemporània té un ampli espectre. Entre els artistes que triomfen a l’estranger, n’hi ha de llarga trajectòria com Jordi Savall i Calixto Bieito i n’hi ha que tot just despunten com Rosalía i Bad Gyal -és destacable com els valors consagrats són masculins, i els emergents, femenins-. També hi ha artistes que tenen un gran pes internacional malgrat que a casa nostra siguin massa poc populars. Us convidem a conèixer millor la cultura que exportem al món a través de 30 noms propis.

Carla Simón

Carla Simón, la veritat universal

Xavier Sabata

Xavier Sabata, el contratenor a qui agraden els reptes

Sílvia Pérez Cruz

Sílvia Pérez Cruz, la veu que navega pel Mediterrani i l’Atlàntic

Àlex Brendemühl

Àlex Brendemühl, l’èxit discret d’un actor sense fronteres

Josep Maria Miró

Josep Maria Miró,un nou impuls al teatre català

Núria Güell

Núria Güell, antiambaixadora i flagell del poder polític i econòmic

Marta Rojals

Marta Rojals, el repte de la Fira de Frankfurt

Marcos Morau

Marcos Morau, l’inventor d’un nou llenguatge coreogràfic

Agrupación Señor Serrano

Agrupación Señor Serrano, la singularitat de trencar límits a escena

Maria Corte

Maria Corte, il·lustrar en l’horari de Nova York

Més continguts de