BarcelonaEl festival Grec concentrarà el seu caràcter internacional, contemporani i híbrid en l’espectacle inaugural: la companyia La Veronal estrenarà Vorònia, una coproducció internacional de dansa, text i arts plàstiques que explora el mal a través de la cova més profunda del món, que dóna nom a l’espectacle. Després de la inauguració, l’1 de juliol al Teatre Grec -si bé la nit abans hi haurà un concert a la plaça Margarida Xirgu-, se succeiran 89 espectacles per a les 31 nits del juliol.
El quart Grec que programa Ramon Simó consolida el model: la majoria d’espectacles es concentren a Montjuïc -els sis del MiniGrec es repartiran pel Poble-sec-, hi ha un gran volum de programació -“No m’hi he pogut resistir, és important mantenir el ritme i donar oportunitats a artistes i públics diversos”, justifica Simó- i un nivell elevat de producció pròpia i internacional.
Ahir Simó només va desvelar mig cartell, essencialment musical, i es va reservar el gruix del teatre, excepte dues pistes: que repetiran dues de les companyies que més han entusiasmat la crítica en els últims anys, els belgues Peeping Tom i els holandesos Toneelgroep Amsterdam, i que descobrirà a Barcelona la companyia Adrien M / Claire B. També hi haurà quatre espectacles d’arts escèniques al Teatre Grec: Amor & Shakespeare, un relligat sobre textos d’amor de Shakespeare amb un repartiment estel·lar; una obra a partir dels sonets de Shakespeare amb un actor, un acròbata i una orquestra simfònica, Ninet’InfernO; una nit de musicals dedicada a Broadway, i l’últim espectacle de circ dels francesos Compagnie XY.
Dos noms encapçalen el cartell musical: Joan Manuel Serrat -passarà cinc nits seguides al Teatre Grec amb l’Antología desordenada - i Jordi Savall amb l’Hespèrion XXI, que presentaran Bal·Kan. Mel i sang amb intèrprets i partitures de diferents països dels Balcans.
La programació té sorpreses com Kyle Eastwood, compositor de la banda sonora dels films del seu pare -sí, el Clint-, que presentarà un disc de tribut al jazz dels 50 i 60; el bretó Yann Tiersen; la mescla del nét d’Astor Piazzola amb Concha Buika, i un trio d’excepció: Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernández Refree en un espectacle interactiu titulat Guerra. S’hi sumen noms propis com el cantautor Ismael Serrano, el cantaor Diego el Cigala, el pianista Agustí Fernández, Juan Perro, Lambchop i Lila Downs.
La resta de propostes viatjaran -la majoria des de la Sala Barts- de la música negra (Royal Southern Brotherhood) al pop (Els Amics de les Arts) i fins al jazz (de José James homenatjant Billie Holiday a joves talents que actuaran al Jamboree). També hi haurà un cicle d’artistes emergents als jardins del Grec, amb noms com Senior, Judit Neddermann, Xarim Aresté, Coriolà i Carla.
Sense subvenció del ministeri
El pressupost del Grec tornarà a ser de 3 milions d’euros. A diferència del festival de Mèrida -que el ministeri de Cultura subvenciona amb 187.500 euros- i el d’Almagro -que té un pressupost superior al Grec i una subvenció de 588.750 euros-, el festival barceloní fa dos anys que es queda a zero d’ajut estatal (fa 4 anys rebia 112.000 euros). El motiu, explica el regidor de Cultura Jaume Ciurana, és que el ministeri ha anul·lat les subvencions nominatives, i per poder demanar-ne una hi ha d’haver a la programació el 30% de continguts de comunitats autònomes diferents de la teva. “No és una convocatòria per a festivals internacionals. I no hem volgut renunciar al nostre model per adequar-lo a la subvenció”.
