Renunciar a dirigir la teva pel·lícula per assegurar-ne l’èxit

BarcelonaEll va posar la primer pedra, la més important, del fenomen Campeones. Un director i guionista eivissenc, David Marqués (València, 1972), va escriure la història que es convertiria en la pel·lícula espanyola més taquillera del 2018, amb més de 20 milions d’euros i 3,5 milions d’espectadors i que avui es podria proclamar triomfadora en la gala dels Goya, on està nominada en 11 categories. Marqués, nominat al Goya de millor guió original, va estar cinc anys lluitant per dirigir la història d’un equip de bàsquet format per discapacitats intel·lectuals. Com tantes ficcions, l’origen era l’article d’un diari. “Era la història d’un equip de Burjassot que havia guanyat 10 cops el campionat d’Espanya -recorda-. Jo no tinc ni idea de bàsquet ni de discapacitats, però em va enganxar tant que els vaig anar a conèixer i vaig trobar-me una gent divertidíssima, molt trempada i amb una actitud vital que ja m’agradaria tenir jo”.

Marqués va escriure un guió inspirant-se en tot el que van explicar-li els jugadors i l’entrenador, però el procés per convertir-lo en pel·lícula va ser tortuós: primer en va vendre els drets, els va recuperar, va trucar a la porta de totes les productores d’Espanya i l’última, Pendelton, finalment es va interessar pel projecte, però a condició que el dirigís Javier Fesser. “En paral·lel, una altra productora em va oferir que la dirigís jo, però seria una pel·lícula petita, de poc més d’un milió. I jo veia que passaria el mateix que amb les altres que he dirigit, que potser estaria bé però no l’aniria a veure ningú. En canvi, si la dirigia Fesser tindria el triple de pressupost, farien un càsting com Déu mana...” Marqués va cedir els drets a la productora de Fesser i no se’n penedeix. “Va ser com enviar-lo a viure amb una família en què sabia que el tractarien de conya i tindria un futur millor. Jo en soc el pare, però el guió necessitava una mare. Fesser era la mare rica i jo el pare pobre”.

Un guió a mida del càsting

En qualsevol cas, Marqués no va abandonar el seu fill. “Vaig fer una de les reescriptures a quatre mans amb el Javier, vaig estar al rodatge, al muntatge... El Javier no estava obligat a fer-ho, però va voler que m’impliqués en el procés”. La gran aportació a la història de Fesser va ser explorar la vida privada del protagonista, l’entrenador que interpreta Javier Gutiérrez. “La relació amb la mare, la seva dona, l’amic... El Javier va ampliar el món del personatge i va convertir Campeones en una pel·lícula més gran”. Però la historia també es va reescriure en funció del càsting final. “Moltes idees de la pel·lícula venen dels actors”, subratlla Marqués. “La idea inicial era barrejar actors professionals amb discapacitats, però al final tots són discapacitats, la majoria intel·lectuals i un de físic”.

A Marqués conèixer els jugadors de l’equip de Burjassot i els actors de Campeones li ha fet perdre molts prejudicis. “Digue-li ego o por, però en el fons tots tenim alguna discapacitat que ens impedeix ser feliços; ells no -afirma-. Ells tenen superpoders emocionals: cada vegada que fèiem una pausa per a l’entrepà era com si els hagués tocat la loteria. No hi havia queixes, tot era una festa. Ells conserven una innocència de nens, una capacitat per jugar i relacionar-se amb els altres que els adults hem perdut”.

L’èxit de Campeones garanteix que la pel·lícula tindrà continuació. “Tots en tenim ganes, però si fem alguna cosa amb els personatges haurà de ser molt diferent, no tindrà res a veure amb el bàsquet. El problema és que aquest any el Javier rodarà una pel·lícula i jo dirigiré una comèdia ambientada en el món de la música, així que haurà de ser més endavant”. També està en preparació un remake nord-americà (“Van oferir-li al Javier que el dirigís, però ell no vol”) i possibles remakes a l’Índia i la Xina. Passi el que passi als Goya, diu Marqués, l’experiència ha valgut la pena. “Em sento igual que els personatges de la pel·lícula: si no guanyem, no passa res. Tot el que ens ha passat és increïble i això no ens ho pot treure ningú”.