Els dèficits De la cultura democràtica

BarcelonaA l’Europa d’entreguerres del segle passat, intel·lectuals d’arreu del món van intentar organitzar-se i fer-se sentir. El congrés del PEN (acrònim de Poets, Essayists and Novelists), fundat a Londres el 1921, que va tenir lloc a Dubrovnik el 1933 va significar un punt i a part. Malgrat les protestes dels representants de l’Alemanya de Hitler, el nazisme va ser condemnat. L’organització d’escriptors, doncs, volia influir també en la política. El 1935, un any abans de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el congrés es va celebrar a Barcelona. En tots aquests congressos, els intel·lectuals van batallar pel diàleg, la llibertat d’expressió i els drets dels escriptors. Europa entrava en una nova era i tots aquests intel·lectuals maldaven per aconseguir la pau, però a Alemanya i Itàlia es va preferir el feixisme. La setmana passada, el 30 de novembre i l’1 de desembre, es va celebrar a Barcelona el congrés internacional Polítiques de l’esperit: internacionalització de la modernitat hispànica a la primera meitat del segle XX organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya dins el projecte Mapping Hispanic Modernity. El seminari va debatre sobre les primeres polítiques culturals, el paper dels intel·lectuals hispànics en l’escena cultural internacional i com es van desplegar les xarxes multilingües i interculturals a l’Europa de la dècada dels 30 del segle passat. Entre els conferenciants hi havia el filòsof i escriptor canadenc John Ralston Saul i l’historiador francès Christophe Charle. ¿Quins paral·lelismes hi ha entre l’Europa de la dècada dels 30 del segle passat i l’actual? ¿Quina és la influència que tenen avui els intel·lectuals? ¿Ha entrat en declivi la democràcia? ¿Quina és la salut democràtica de l’estat espanyol? Tant l’un com l’altre són força pessimistes i alerten sobre la pèrdua de drets.