Una delegació de gitanos catalans viatja a Auschwitz en el 70è aniversari del genocidi

CracòviaUna seixantena de catalans han viatjat a Polònia per homenatjar les víctimes del genocidi del poble gitano al camp de concentració d'Auschwitz coincidint amb el 70è aniversari dels fets. La comitiva estava formada per membres de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic), l'associació de joves de Barcelona Nakeramos i el col∙lectiu de dones Veus Gitanes. Tots plegats s'han sumat a la commemoració organitzada per la Xarxa Internacional de Joves Gitanos TernYpe, que durant cinc dies ha recordat que el 2 d'agost del 1944 l'Alemanya nazi va exterminar totes les persones d'aquesta ètnia que quedaven al camp de concentració. A la iniciativa s'hi han sumat delegacions de 20 països.

Durant aquesta setmana la Universitat Pedagògica de Cracòvia ha acollit conferències d'experts internacionals, tallers de formació, memòria històrica i intercanvis entre diferents generacions, així com trobades amb supervivents gitanos dels camps d'extermini. Les jornades han viscut el moment central aquest dissabte, 2 d'agost, amb la commemoració i homenatge a les víctimes en un acte a Auschwitz­.

Els gitanos van ser un dels principals col·lectius víctimes del règim nazi. Els especialistes calculen que vora mig milió de roms i sintis –el nom amb què es defineixen els gitanos internacional­ment– van ser assassinats pel III Reich i els seus governs aliats. Aquestes xifres formen part d'un procés de recerca encara no tancat, i hi ha diferents investigadors que sostenen que en realitat en van ser molts més. El fet que moltes de les víctimes fossin directament enviades a les cambres de gas sense ser registrades en dificulta la recerca.

2 d'agost del 1944

Els fets es van accelerar a partir del 16 de maig del 1944. Aquell dia va tenir lloc un alçament de roms i sintis al complex Auschwitz­-Birkenau. Armats amb pals, pics i pedres es van enfrontar als guardes de les SS. Després de sufocar la rebel·lió, el comandament del camp va decidir separar i redistribuir en altres camps els gitanos fins a deixar-ne menys de 3.000 a Auschwitz-­Birkenau, la majoria nenes i nens. Com a represàlia final, la nit del 2 al 3 d'agost del 1944 els darrers 2.897 gitanos captius van ser assassinats a la càmera de gas V i incinerats al crematori.

Per homenatjar aquells fets, una seixantena de gitanos catalans s'han sumat als més de 1.000 roms i sintis arribats de més de 20 països. "He estat esperant més de 50 anys per venir aquí", afirmava emocionat Ricard, veí de la vila de Gràcia, acompanyat de l'oncle i pastor Manel, del carrer de la Cera. La Tamara i la Margarita, vingudes de Reus i de Nou Barris, expressaven les seves sensacions com "un cúmul de ràbia i impotència" per aquests fets, però també en comprovar que "el racisme i la discriminació segueixen ben presents i que els gitanos en segueixen sent víctimes a diversos llocs d'Europa".

I és que segons denuncien diverses entitats gitanes i de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional­, l'antigitanisme continua creixent al Vell Continent, i a països com Hongria, la República Txeca o Romania agafa dimensions perilloses que han costat la vida a unes quantes persones d'aquest col·lectiu.